Avui la segona entrega de les xerrades sobre comerç just amb degustació i tot de productes. Ens ha quedat molt clar que ni el café és café, ni el cacao és cacao i que  comprant aquests tipus de  productes  hi surts guanyant ja que la relació qualitat-preu és significant.

Des d’aquí es poden comprar productes de comerç just

Aquesta nena tan mona i tan treballadora, va néixer el dia 8 de maig de 1985.

Avui fa 23 anys

Per molts anys!!!

Sempre és bo poder escoltar, i a Flix, un home com en Villatoro, acostumat a les tertúlies i a donar la seva opinió per diferents mitjans, i constatar-la amb la  d’altres.

El temps m’ha passat volant, ha parlat més d’una hora i ha aconseguit  mantenir la meva  atenció constantment i crec que també la de la resta  d’ assistents.

Queda molt per reflexionar de tot el que ha dit, encara que em sembla el seu punt de vista una mica optimista, en vista de les circumstàncies.

És una llàstima que a actes com aquest hi assisteixi tan poca gent.

De Pep Coll

La veritable història de Bernadette, és una novel·la però  segurament  molt més a prop de la realitat,  que  altres històries que expliquen les aparicions, i que  ens han volgut fer creure.

El petit poble de Lourdes, gràcies a l’especulació i l’ambició,  es converteix en un un altre simbol de ”pobresa” de  pràctica diaria de l’Església Catòlica i de la que una nova vinguda de Jesucrist tornaria a fer fora com ho va fer amb els  mercaders del Temple.

“Com l’hortalà que a la tardor sacseja la pomera carregada de fruits, les aparicions de la Santíssima Verge van sacsejar les consciències, i les pomes fins llavors amagades per les fulles es van fer visibles damunt l’herba. Pomes madures i precioses com la devoció popular a la Immaculada Concepció de Maria, arrelada des de temps immemorials en els poblets de França, i que cap revolució aconseguirà arrencar de soca-rel. Al contrari,  la devoció s’enfortirà amb la conversió de milers de descreguts, gràcies a les curacions miraculoses de l’aigua de la gruta. De la pomera, però també han caigut les pomes podrides, que apareixen aquí i allà entre la gran estesa de les serenyes. Pomes podrides per l’enveja, per la cobdícia, per l’ambició del poder, per la vanitat d’esdevenir l’historiador oficial del santuari de Lourdes. Una bona estesa de pomes podrides! El comisari Jacomet vol fer mèrits davant dels seus superiors; l’alcalde Lacadé ambiciona en secret la construcció d’un balneari a Massabielha; el bisbe de Baiona acusa el bisbe de Tarbes de robar-li els pelegrins de Betharram, pontifica que Lourdes és una farsa i que ell no hi posarà mai els peus: els pares missioners de la gruta, que volen acaparar tots els negocis de Lourdes, veuen que Bernardette els fa nosa, que els pelegrins vénen a Lourdes, per ella no per la gruta i maquinen enviar-la ben lluny; les Germanes de la Caritat renuncien als seus ideals de servei als pobres i accepten emportar-se Bernardette a Nevers a canvi de les propietats de Montluzin; els botiguers santifiquen el dia del Senyor comerciant amb objectes religiosos… (pag 286)