Disculpin les molèsties
Enviat per caminant el dia Abril 4th, 2008
D’aquest llibre en destacaré dos fragments: un que significa el passat d’Esquerra i que parla d’una senyora que per molta gent encara no hem oblidat el gran mal que fa fer al partit i aquí la deixa ben retratada
“Mentestrant, en deixar de treballar a Esquerra, amb una colla del grup depurat havíem organitzat una empresa de transports: “Amunt i avall”, es deia. Bona part de la feina era a Mercabarna i allí vaig conèixer un xicot que travessava una siruació molt difícil. Estava enganxat a l’heroïna i la seva dona, colombiana, havia retornat al seu país amb la filla de tots dos. La seva situació era desesperada i lluitava per sortir-se’n. Feia petits treballs per a nosaltres però la seva addició el condicionava. No el podíem pas posar al capdavant d’un camió. Un dia em vaig trobar la Pilar Rahola al gabinet de premsa de la seu nacional del carrer Villarroel. No vaig dubtar a exposar-li la situació, tothora que li demanava si, en la condició de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, no podia fer gestions davant Serveis socials per ajudar-lo i que se’n pogués sortir. D’aquell dia no me n’oblidaré mai. Fins aleshores havia discrepat de la Rahola. A partir d’aquell precís instant vaig saber la classe de persona que era. Per resposta em va dir: “Ai, Vendrell, que bona persona que ets. Aquesta gent no vota”. Per a mi va ser el punt final, mentre em prometia a mi mateix que aquella dona i jo no podíem compartir el mateix projecte polític. pag.45
El segon fragment representa el present d’Esquerra i justifica de per si la meva militància en el partit.
“Si fins fa quatre dies s’ironitzava sobre el problema del canvi climàtic, avui ja tothom sap que no és cap broma. La militància ecologista de Catalunya ha estat gairebé tan dura com la de l’esquerra independentista. I als que hem defensat ambdues causes alhora se’ns ha volgut ridiculitzar i, fins i tot, criminalitzar. Se’ns ha acusat d’anar contra el desenvolupament del país i d’aturar el progrés. I el PSC, després de tants anys governant, s’ha apuntat al model econòmic de la dreta: creixement ràpid i insostenible.
Esquerra, en canvi, sí que està disposada a assumir les dificultats de plantejar-se un canvi de model. Un canvi de model energètic, urbanístic, de gestió dels recursos naturals. Però també un canvi de model de relacions laborals, un canvi de model cultural o un canvi de model industrial. I encarar aquest reptes implica enfrontrar-se a persones i entitats que han viscut del model actual durant anys malgrat la seva insostenibilitat. Són, per tant, cultures polítiques diferents. La nostra, per una banda, i la de CiU i el PSC per l’altra. Governar amb el PSC és, doncs, assumir que la presa de cada decisió important que no estigui prèviament pactada fins a l’última coma ve precedida d’un debat complex.” pag 87
Agost 27th, 2008 a les 4:38
Aquest tio fa fàstic de tant mentider que és. Qui pot creure amb els comentaris del doberman del Puigcercós, el tipus que va organitzar la guerra bruta contra Colom? Apa, que es dediqui als seus negocis, que sembla que li van bé, i deixi de fer llibres, que no sap ni escriure.