Mil sols esplèndids
Enviat per caminant el dia Març 15th, 2008
Dues dones afganeses arriben a casar-se amb un mateix marit que té amb elles un tracte despiatat i cruel. És una història de ficció que relata uns fets que per a moltes dones són la realitat del seu dia a dia.
Són dones com nosaltres, que senten, que pensen que estimen…
En canvi, depenen d’uns homes, no com els nostres, que poden decidir la seva vida i la seva mort.
Des d’aquí ens ho mirem com si no passés, però el fet és que cada dia vivim sota l’estigma de dones assessinades pels seus marits a casa nostra.
“L’endema els camions van entrar a Kabul. A Khair khana, a Shar-e-nau, a Karteh Parwan, a Wazir Akbar Khan i a Taimani, els camions Toyota de color vermell van envair els carrers. Homes barbuts, armats i amb turbants negres seien als seients. Des de cada camió, un altaveu eixordava amb anuncis, primer en persa, després en paitxu. El mateix missatge se sentia als altaveus que hi havia dalt de les mesquites, i a la ràdio, que ara és coneixia com la Veu de la Xaria. El missatge també estava escrit a les postals que llançaven pels carrers. La Mariam en va trobar una al pati.
El nostre watan es coneix ara com l’Emirat Islàmic de l’Afganistan.
Aquestes són les lleis que farem complir i vosaltres obeireu:
Tots els ciutadans han de pregar cinc vegades al dia. Si es temps d’oració i se us troba fent alguna altra cosa, sereu fuetejats.
Tots els homes es deixaran créixer la barba. La llargada correcta és, com a mínim, un puny estret per sota la barbeta. Si no respecteu això, sereu fuetejats.
Tots els nois portaran turbants negres, els graus més alts el portaran blanc.
Tots els nois portaran roba islàmica. Es cordaran els colls de les camises.
Cantar queda prohibit.
Ballar queda prohibit.
Els jocs de cartes, els escacs, les apostes i el vol d’estels queden prohibits.
És prohibeix escriure llibres, mirar pel·licules i pintar quadres.
Si teniu periquitos, sereu fuetejats. Els vostres ocells seran sacrificats.
Si robeu, se us tallarà la mà a l’alçada del canell, Si reincidiu, se us tallarà un peu.
Si no sou musulmà, no reseu on pugueu ser vistos per musulmans. Si ho feu, sereu fuetejats i se us empresonarà. Si se us troba intentant convertir un musulmà a la vostra fe, se us executarà.
Atenció dones:
Romandreu a casa vostra en tot moment. No és correcte que les dones vaguin sense objecte pels carrers. Si sortiu, ha de ser acompanyades d’un mahram, un parent mascle. Si se us enxampa soles al carrer, se us fuetejarà i sereu enviades a casa.
Sota cap circumstància podeu ensenyar la cara. Us cobrireu amb el burca quan sortiu. Si no ho feu, se us fuetejarà severament.
Es prohibeix la cosmètica.
Es prohibeixen les joies.
No portareu roba provocadora.
No parlareu llevat que se us parli.
No establireu contacte visual amb els homes.
No riureu en públic. Si ho feu, se us fuetejarà
No us pintareu les ungles. Si ho feu perdreu el dit.
Es prohibeix a les noies anar a escola. Totes les escoles per a noies quedaran tancades immediatament. Si intenteu obrir una escola per a noies, se us fuetejarà i la vostra escola serà clausurada.
Es prohibeix que les dones treballin.
Si se us declara culpables d’adulteri., se us lapidarà fins a la mort.
Escolteu. Escolteu bé. Obeïu. Allah-u-akbar (pag.243-244)
Tot això passava a les acaballes del segle XX, sort en van tenir que el president Bush va veure com patia el poble agfanès i els va anar a ajudar amb un invent que es deia terrorisme islàmic i que poc a poc va tancant més les llibertats de tots plegats.
Voldria destacar que la edició del llibre, que jo he llegit, és plena de errades ortogràfiques.