Recordant que l’any 2000 havia estat ja a Flix fent una xerrada, ha començat la seva esposició amb un Ca Don Ventura ple de públic.

Ha estat gairebé una hora i trenta minuts parlant, i es pot dir que tots els que l’escoltàvem, ho feiem amb entusiasme i per tant ens ha passat el temps volant.

Aquest any valdrà la pena deixar de jardar una mica d’hora  per anar, a dos quarts de set al centre de interpretació ca Don Ventura, i escoltar la xerrada “Ben educats“que ens oferirà  el sociòleg Salvador Cardús.

Sempre és un plaer escolar a qui en sap tant i de qui tots tenim tant a aprendre.

La Plataforma per la Llengua, amb la voluntat d’enriquir i fer aportacions al discurs del bilingüisme com a equiparació d’oportunitats i drets de les dues llengües, volem preguntar als partits que defensen el bilingüisme si han pensat a incloure en els seus programes electorals tota una sèrie d’actuacions bàsiques en matèria lingüística que caldria impulsar per tal d’equiparar català i castellà, com per exemple:

• fer el català obligatori en l’etiquetatge i instruccions de tots els productes;

• que els cossos de seguretat de l’Estat i la justícia atenguin i s’adrecin en català als ciutadans quan aquests així ho desitgin;

• que l’administració estatal atengui i s’adreci en català als ciutadans quan calgui;

• que les comunicacions, retolació de llocs públics i noms oficials de les empreses públiques i organismes oficials incloguin en igualtat de condicions el català, a qualsevol lloc de l’Estat;

• fer del català una llengua oficial de l’Estat i de la Unió Europea;

• fer del català una llengua de treball del Parlament i d’altres cambres de representació estatals;

• que el DNI, passaport, monedes, segells i qualsevol documentació oficial inclogui també el català;

• que el sistema educatiu espanyol garanteixi l’ensenyament del català per a tots els ciutadans de Catalunya residents en altres territoris de l’Estat;

• que el sistema educatiu espanyol faci obligatori l’idioma català a tot l’Estat, o bé que sigui optatiu aprendre català en el domini lingüístic castellà i al mateix temps que també sigui optatiu aprendre castellà en el domini lingüístic català;

• que les més de 170 normatives que obliguen a utilitzar el castellà a l’Estat Espanyol també obliguin a utilitzar el català; 

• que les delegacions internacionals de l’Instituto Cervantes ofereixin classes de català i el material didàctic necessari.

Amb aquestes actuacions i moltes d’altres, equipararíem a nivell de drets lingüístics el català amb el castellà, de la mateixa manera com ho fan la resta d’Estats multilingües d’Europa amb llengües oficialment reconegudes. Per coherència democràtica, demanem als partits polítics catalans que defensen el bilingüisme que incloguin tota aquesta sèrie d’actuacions en els seus programes electorals.

Tais Bastida
Plataforma per la Llengua
www.plataforma-llengua.cat

Aixì és com estava el contenidor de vidre del carrer Jaume I, avui dissabte 19 de gener, demà diumenge encara serà pitjor.

Jo he baixat a tirar envasos de vidre però en veure que era tot ple he tornat amb els envasos cap a casa.

No me n’he pogut estar de fotografiar-ho.

A qui correspongui li voldria dir:

1. Si el contenidor és ple no es poden deixar les botelles per terra, es trenquen i s’omple tot de vidres amb el perill que això comporta.
2. Qui sigui el responsable dels contenidors els ha de mantenir en condicions constantment, ja que si no  aconsegueix l’efecte contrari.
3. Hi ha una deixalleria. Som molts es que estem cansats de veure a la vora dels contenidors deixalles que s’han de portar a la deixalleria.

Jordi Llaonart Larios                           

Crònica d’un arabista català que viu a Kuwait

MERCATS D’ARMES

On aconsegueix la insurgència iraquiana les armes i els vehicles blindats amb els que perpetra els seus sagnants atacs? On compren els paramilitars els uniformes i les granades? La resposta és ben simple: al mercat. En els darrers compassos de l’ocupació, la primavera de 2006, sorgeixen com a bolets en mercats populars de ciutats com Bagdad paradetes que ofereixen a preus molt raonables tot el que cal per vestir i armar un esquadró de la mort o una milícia il·legal. L’uniforme de la policia val aleshores 12 euros i les insígnies i estrelles de capità estan disponibles a partir d’1 euro i mig..

Només al mercat de Bab al Xarji de la capital hi ha més de quinze paradetes especialitzades en articles per a la policia i l’exèrcit i que sobretot venen uniformes militars i passamuntanyes. no cal conèixer a fons la situació iraquiana per adonar-se que els compradors pretenen formar els seus propis grups de paramilitars amb l’objectiu de protegir empresaris o polítics, de perpetrar venjances personals o neteges ètniques a nivell local, o bé d’aprofitar el desconcert i el buit de poder per enriquir-se a base d’una campanya de segrestos. (pag.186)

Fins quan?

El conjunt de treballs que confegeixen aquest volum és el resultat de les jornades que, sota el títol “Història i memòria: el franquisme i els seus efectes als Països Catalans” van tenir lloc a Banyoles la tardor de 2005, en concret els dies 11,12 i 13 de novembre. Les jornades es van celebrar en el marc dels “Col·loquis de Tardor” que cada any organitzen el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) i la Universitat de Girona (UdG). En aquesta ocasió, van comptar amb el suport del Centre d’Estudis de l’Època Franquista i Democràtica (CEFID), adscrit a la Universitat Autònoma

Cliqueu sobre la imatge per a més informació

Sense elitismes, sense luxes, sense fer distincions… I cap tothom!!!

Vam cantar fins l’afonia, vam menjar i vam beure fins que no vam poder més, després els més joves van continuar la gresca a Springflix, els que èrem una mica més grans ens vam quedar xerrant fins tard, molt tard…

No vam sortir de casa. Passem de festes que per poc populars són ja obsoletes i que a més a més valen un dineral

.

Va ser un Cap d’any inoblidable.

Que l'any nou ens porti tot el esperem d'ell, i serveixi per fer desaparéixer les injusticíes a tot el món