La presó també era a fora
Enviat per caminant el dia 2nd Desembre 2007
Durant els anys quaranta i cinquanta es van viure els anys més crus del franquisme. Uns eren a l’exili, uns altres a la presó. Per a moltes dones que havien de patir la separació de marits i havien de tirar endavant els seus fills, el dia a dia era com viure en una autèntica presó, humiliades pels qui havien guanyat la guerra i amb un únic objectiu: donar de menjar als seus fills.
Una cortina de silenci
“Les dificultats que passaven les dones amb el marit empresonat eren aprofitades per guanyadors sense escrúpols. De la mateixa manera que hi va haver actuacions generoses per part de veïnes o familiars, també hi va haver d’abusos del quals és molt difícil seguir el rastre, perquè lògicament, no n’han quedat testimonis escrits, i perquè les víctimes van preferir callar.
Altres països que han passat per la vergonya de les violacions per les tropes d’ocupació han sabut, amb els anys, superar el trauma a base de treure-ho a la llum. Alemanya, per exemple, no amaga les violacions sistemàtiques de la seva població femenina en la part ocupada per l’exèrcit soviètic. Hi ha un llibre magnífic sobre aquesta qüestió, que és un testimoni en primera persona, fred fins a un extrem que posa la pell de gallina: Una mujer en Berlin. L’autora que s’ha mantingut en l’anonimat, hi explica que va optar per aparellar-se amb un soldat rus perquè així no seria violada cada dia per un de diferent.
La Xina manté un contenciós amb el Japó perquè reconegui l’explotació sexual duta a terme durant l’ocupació del país. I el Parlament de Bòsnia Hercegovina va reconèixer l’any 2006 que les dones violades entre el 1990 i el 1992 pels militars serbis també eren víctimes de guerra. Una pel·licula sobre el tema va guanyar l’Ós d’Or al festival de Berlin aquell mateix any. El títol Grbavica, fa referència al nom d’un barri en el qual hi va haver camps de tortura de dones durant la guerra entre els dos països.
Però aquí som d’una altra manera, i la cortina de silenci que es va córrer, per raons òbvies, durant els anys del franquisme, es va mantenir durant la transició, i encara continua. Per això són comptadíssims els testimonis escrits que hi ha d’abusos sexuals sobre dones per part d’autoritats militars i civils franquistes.” pag.64
Dins de Del que llegeixo | Sense comentaris »