El setè camió
Enviat per caminant el dia 18th Novembre 2007
L’autora de “la maternitat d’Elna”, investiga en aquest nou treball, l’evacuació dels tresor de la República, en un fet que ha esdevingut un mite: la perdúa d’un dels set camions carregats d’or i de valuoses obres d’art que no va aconseguir travessar la frontera.
em quedo amb els següent fragment:
La política d’evacuació dels quadres del Padro després de dos anys d’èxode va portar tota l’expedició a tocar frontera i a compartir sostre amb la República, i es va convertir en tot un símbol. Allà on anava el Govern Republicà l’acompanyava sempre el seu tresor més valuós, el quadres del Prado, primer a València, després a Barcelona, i a les acaballes de la guerra a l’Alt Empordà.
Però aquest trasllat permanentment sota les bombes, mesura que molts podrien qualificar de temerària, va esdevenir de primera necessitat després de comprovar que els bombardejos sobre el Museo del Prado es feien amb tot el menyspreu vers el patrimoni de tots.
no van servir de res les grans banderes blanques que onejaven sobre l’edifici ni els informes de guerra que explicaven l’enclavament exacte del Museo del Prado per preservar-lo dels atacs aeris. L’aviació franquista va llençar un total de quaranta-vuit bombes sobre Goya, Ticià, Velázquez… i del Gover de Burgos ningú no va moure un dit.
Quan els serveis secrets de Franco es van assabentar que hi havia una evacuació del Museo cap a València, van seguir bombardejant sobre la caravana de camions mentre denun ciaven a la premsa de la zona nacional l’estratègia de salvaguarda amb un cínic titular: “El espolio de los rojos”. pag.135
Dins de Del que llegeixo | Sense comentaris »
