Ahir a la tarda i al teatre la Llanterna del Mora d’Ebre es va representar l’obra “Eric i l’exèrcit del Fenix”.

L’obra comptava amb la presència del propi Eric qui en primera persona anava explicant el seu calvari i el de la seua família en el seu pericle per l’Audiència  Nacional.

Eric tenia 14 anys quan va viure tot aquest embolic, igual que li va passar a ell li podia haver passat a altres familíes catalanes. Una acusació de terrorisme  captada a través d’ Internet sense parar-se a pensar que darrera de tot hi havia només un nen: Un ridícul espantós.

Eric ho diu al començament de l’obra a la seva mare: Avui han matat una dona i la policia no hi ha arribat a temps, això que hi havia una denúncia. A mi m’han enviat 30 policies des de Madrid.

Els pitjors moments ja no els hi treu ningú. 

De Victor  Alexandre

Un llibre per reflexionar sobre les relacions que tenim amb el país veí.

Comença així:

“Fa tres segles que la paraula catalana s’estavella sistemàticament contra el mur espanyol. Tres segles en el decurs dels quals homes i dones dels Països Catalans, vinculats a la política, les arts, les ciències o el pensament, han fracassat en l’intent d’explicar a Espanya la irrenunciable voluntat de ser del poble català. Tots els esforços en aquest sentit, plens de bona voluntat, han resultat fallits i han trobat sempre una única resposta: cerrazón. Cerrazón contra la llengua, la identitat i les llibertats nacionals catalanes; cerrazón contra la realització, la progressió i la projecció d’una nació que només ha aportat benestar secular a Espanya; cerrazón  per admetre que els drets dels pobles no prescriuen i que Catalunya ja era una nació molt abans que Espanya ho esdevingués, cerrazón interessada, en definitiva, per recordar que en el segle X va ser Castella qui, trencant la seva unitat nacional, es va separar del regne de Lleó i Astúries i es va declarar independent.

Però què és la cerrazón? el mot cerrazón no té equivalent en la nostra llengua. En podem dir entossudiment, entestament, pertinàcia o obstinació, però no és el mateix. No ho és perquè el seu significat és molt més ampli. Parlar de cerrazón és parlar de la foscor que acostuma a precedir les tempestes, és parlar de la boira espesa que impedeix la visibilitat, és parlar de la incapacitat per comprendre quelcom per ignorància o prejudici, és parlar de la qualitat que adquireix un so quan es tanquen els òrgans que fem servir quan produïm els sons de la parla. La cerrazón és enemiga de la llum, de la tranparència, del seny, de la comunicació, de la reflexió, de la comprensió, de la saviesa. No hi ha lloc per al sentit comú ni és possible l’entesa allà on regna la cerrazon”