de Jordi Creus

 La vida d’aquestes dones és només un botó de mostra de la de milers de dones que van lluitar contra el franquisme, històries que no per conegudes deixen d’impressionar.

María Rodriguez, “la Goyerias”

Va néixer en una família de jornalers pobres a Alía (Càceres) l’any 1920. Des de jove, com la resta de la seva  família,  va simpatitzar amb la causa republicana. Acabada la guerra civil, va començar a col·laborar, com a enllaç, amb la guerrilla antifranquista que es va formar a les muntanyes properes al seu poble.

 Neus Català

Va néixer als Guiamets el 6 d’octubre de 1915 en el sí d’una família de pagesos d’esquerres. Després d’anar a l’escola del poble fins als catorze anys, va estudiar infermeria. Poc abans d’esclatar la guerra civil, va ser fundadora de les Joventuts Socialistes Unificades(JSUC).

 Teresa Rebull

Va néixer amb el nom de Teresa Soler el setembre de 1919, a Sabadell. La seva infància va estar marcada pels constants canvis de domicili i per les periòdiques detencions dels seus pares, actius militants anarquistes.

 Enriqueta Gallinat

Va néixer a Bercelona el juliol de 1909, pocs dies abans de l’esclat de la Setmana Tràgica. Fundadora d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va estudiar mecanografia i taquigrafia, coneixements que li van permetre esdevenir, l’any 1933, secretària del futur alcalde de Barcelona, Hilari Salvadó

Conxa Pérez

Filla d’un actiu militant anarquista, va néixer el 17 d’octubre de 1915 al barri de les Corts de Barcelona, llavors un nucli obrer de casetes baixes. Durant la seva infantesa va estar més hores a les portes de les presons, per visitar el seu pare, que no pas a l’escola. Als tretze anys, va començar a treballar en una fàbrica. Amb la proclamació de la República, es va sindicar a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Remedios Montero

Va néixer l’any 1926 en una casa isolada de la província de Conca. De família republicana, van patir molt directament la repressió franquista després de la guerra civil. Es va integrar a la resistència armada contra la dictadura al sector V de l’Agrupació Guerrilllera del Llevant i Aragó (AGLA)