Terres de salabror
Enviat per caminant el dia Agost 29th, 2007
De Mª Teresa Bertran Torres (/2007)
Explica la vida dels primers pagesos colotnizadors del delta dret de l’Ebre.
“Aquests homes i dones emprengueren l’aclapadora tasca de convertir els aiguamolls en arrossars, utilitzant eines rudimentàries, desafiant el paludisme, amb l’estreta col·laboració del riu.”
És interessant de llegir, encara que té un problema la presentació del llibre la fa Josep Maria Roig exalcalde d’Amposta i home que va estar al costat d’aquells que es volien vendre la terra quan el Trasvasament de l’Ebre. Ara al cap dels anys li surt el seu amor per la terra.
Octubre 16th, 2007 a les 7:09
Benvolguts/des, gràcies per fer-vos ressó de la publicació del meu llibre. Us volia dir que el prorroga Joan MªRoig perquè gràcies a les gestions de l’Ajuntament d’Amposta vaig rebre una subvenció i el vaig poder publicar. No us penseu que ho vaig tenir fàcil. El vaig presentar a un premi que van resoldre en blanc, i de les dues editorials a les que em vaig adreçar un cop vaig tenir la subvenció, l’una em va fer una revisió lingüística de jutjat de guàrdia, no perquè ho digui jo, que ho dic, si no perquè així ho van considerar des del consell d’assessorament linguístic de les terres de l’Ebre.L’altra editorial em demanava mes diners i no em deia res del percentatge que correspon a l’autor. Jo no he de defensar a Juan Roig,la seva trajectòria l’avala. Només us vull recordar que li han concedit la medalla d’or de la cultura catalana i els escriptors ebrencs han rebut el suport i el respecte de l’Ajuntament ampostí. Us asseguro que no puc dir el mateix d’altres ajuntaments de les nostres terres. Ay! No em feu parlar massa! Si jo us contés! També fa el pròleg Ramon Miravall i estic molt orgullosa de les coses que diu. Rebeu una forta abraçada, Teresa Bertran.
Octubre 16th, 2007 a les 7:12
Si voleu mes informació de la novel·la us faig arribar la fitxa bibliogràfica.
Títol: TERRES DE SALABROR
Autora: Teresa Bertran Torres
Imprès a: El tinter. Barcelona
Any 2007
Preu: 18 euros.
ISBN: 978-84-611-5199-8
Per comandes: terbertran@yahoo.es Tel: 93-433 13 72
La història de la família Fatsini és el fil del relat que explica la vida dels primers pagesos pobladors del delta dret de l’Ebre. Les circumstàncies que viuen els protagonistes responen a fets històrics novel•lats. L’aigua de l’Ebre i l’esforç d’aquestes persones transformaran un món en un altre, en convertir les terres ermes en arrossars.
Les dos espurnes que propiciaren el canvi foren les desvinculacions de terres i desamortitzacions, i la renovació del projecte de navegabilitat de l’Ebre. L’èxit de la primera va permetre la colonització de les terres del delta i el fracàs de la segona estimulà la construcció dels canals que abeuren els arrossars, en empènyer la salabror a les profunditats del soler.
I res d’això hagués esdevingut sense l’agermanament dels pagesos en la Comunitat de Regants, experiència associativa capdavantera, imprescindible per bastir la xarxa de canals que va subministrar aigua als conreus.
D’aquesta transformació en resultaren perdedors els pescadors de les llacunes de la Societat de Sant Pere, els pastors, els recol•lectors de sosa, els explotadors de les salines…
Pagesos i pescadors s’aferrissen a defensar el seu sistema de vida. Tonet, el nostre protagonista, és pagès i ampostí, i es vol casar amb Roseta, rapitenca i filla de pare pescador. Una llarga lluita els espera, vindran temps difícils, per tots dos col•lectius. A la llacuna de l’Encanyissada es coven els ressentiments…i les lleis que es fan a Madrid intenten resoldre un conflicte que no entenen.
Les aigües dolces dels desguassos dels arrossars s’aboquen a les llacunes. Els pescadors asseveren que es veu afectada la quantitat i qualitat de les pesqueres. Les lleis se’n fan ressò i prohibeixen el conreu de l’arròs a aquelles terres que no puguin desguassar directament a la mar. L’escàs desnivell del delta i la manca de canals fan molt onerosa la tasca i per aquest motiu la majoria de terres queden ermes. La misèria i les malalties planen desfermades per Amposta i pels pobles de la comarca. La Comunitat no es rendirà.
Cada cop son menys els pescadors de les llacunes i els de la Badia pateixen el maleït temporal de Sant Tomàs, que omple als rapitencs de dol. La Societat tampoc es rendeix. Tots estan carregats de raó. Hi haurà conciliació d’interessos? La mà dels cacics destarota la bona voluntat de la majoria.
El llibre vol respondre a les preguntes que es fan les noves generacions envers el comú del que en són part. Cada resposta que puguin trobar, ha de suggerir noves preguntes, així defensem l’herència dels pioners.
Les agressions que el riu i les terres pateixen tenen ressò en tots els éssers que les estimem. La nostra terra ha esdevingut una imponent zona humida que defensem i gaudim perquè la voluntat d’amorosa convivència entre les terres de l’arròs i els ecosistemes naturals es tan forta que no admet reculada.