De Mª Teresa Bertran Torres (/2007)

Explica la vida dels primers pagesos colotnizadors del delta dret de l’Ebre.

“Aquests homes i dones emprengueren l’aclapadora tasca de convertir els aiguamolls en arrossars, utilitzant eines rudimentàries, desafiant el paludisme, amb l’estreta col·laboració del riu.”

És interessant de llegir, encara que té un problema la presentació del llibre la fa Josep Maria Roig exalcalde d’Amposta i home que va estar al costat d’aquells que es volien vendre la terra quan el Trasvasament de l’Ebre. Ara al cap dels anys li surt el seu amor per la terra.

Josep Maria Sans i Travé (1996)

El tema dels Templers sempre m’ha apassionat, hem sap greu que s’escriguin tantes noveles sobre el tema que ens porten a una mitificació dels personatges com si fossin bruixots o carregats de poders sobrenaturals, eren éssers profundament cristians que defensaven la seva religió i ho abandonaren tot en nom del seu Deu.

El llibre explica amb rigorisitat la vida i la història dels Templers des de la seva fundació (1118/1119) fins a 1344 data en que mor el darrer Templer català.

En destaco:

En el concili de Troyes de 1129, amb la solemnitat que la circumstància requeria, l’Església havia aprovat una nova religió, un nou ordre els ideals del qual havien de commoure tota la cristianitat. Al cap de cent vuitanta-tres anys, la mateixa Església amb la mateixa solemnitat, instigada pel rei de França i amb l’aquiescència dels monarques europeus que cobejaven les riqueses que aquell grup de “pobres cavallers de Crist” havien atesorat, donava suport a la decisió del pontífex de suprimir aquell mateix ordre. Al darrere restaven gairebé dos segles de fidelitat a l’Església, de lluita contra els infidels, d’ajut a les monarquies nacionals, de profunda lleialtat a la persona del sant pare. Res de tot això no havia prevalgut davant la maquinació i la mentida més absurda argüida pels consellers del rei de França, la cobdícia dels prínceps, la indifèrencia del poble i la clerecia i la debilitat d’un papa. (pag.460)