A favor de l’Eric Bertran i  La proposta és que tothom posi als seus bloc una entrada dient que aquest video està disponible i així aconseguir que sigui un dels videos més vistos al YouTube, ja que aquest està subtitulat al anglés, i així la seva història pugui ser coneguda arreu del món!!!

Per seguir l’enllaç cliqueu aquí 

De Mª Teresa Bertran Torres (/2007)

Explica la vida dels primers pagesos colotnizadors del delta dret de l’Ebre.

“Aquests homes i dones emprengueren l’aclapadora tasca de convertir els aiguamolls en arrossars, utilitzant eines rudimentàries, desafiant el paludisme, amb l’estreta col·laboració del riu.”

És interessant de llegir, encara que té un problema la presentació del llibre la fa Josep Maria Roig exalcalde d’Amposta i home que va estar al costat d’aquells que es volien vendre la terra quan el Trasvasament de l’Ebre. Ara al cap dels anys li surt el seu amor per la terra.

Josep Maria Sans i Travé (1996)

El tema dels Templers sempre m’ha apassionat, hem sap greu que s’escriguin tantes noveles sobre el tema que ens porten a una mitificació dels personatges com si fossin bruixots o carregats de poders sobrenaturals, eren éssers profundament cristians que defensaven la seva religió i ho abandonaren tot en nom del seu Deu.

El llibre explica amb rigorisitat la vida i la història dels Templers des de la seva fundació (1118/1119) fins a 1344 data en que mor el darrer Templer català.

En destaco:

En el concili de Troyes de 1129, amb la solemnitat que la circumstància requeria, l’Església havia aprovat una nova religió, un nou ordre els ideals del qual havien de commoure tota la cristianitat. Al cap de cent vuitanta-tres anys, la mateixa Església amb la mateixa solemnitat, instigada pel rei de França i amb l’aquiescència dels monarques europeus que cobejaven les riqueses que aquell grup de “pobres cavallers de Crist” havien atesorat, donava suport a la decisió del pontífex de suprimir aquell mateix ordre. Al darrere restaven gairebé dos segles de fidelitat a l’Església, de lluita contra els infidels, d’ajut a les monarquies nacionals, de profunda lleialtat a la persona del sant pare. Res de tot això no havia prevalgut davant la maquinació i la mentida més absurda argüida pels consellers del rei de França, la cobdícia dels prínceps, la indifèrencia del poble i la clerecia i la debilitat d’un papa. (pag.460)

Aquesta disfressa del carnaval d’estiu sensacional. Si la gent comença a sortir mudada al carnaval d’estiu, s’acabarà.

Què  tal les festes?  Ves, … mira…sosses les he trobat sosses.Aquesta era la pregunta que vaig fer a molta gent l’última nit de festes i la resposta solia coincidir: soses, sense ritme, molt lluny del que havien estat els últims dos anys…

I no deixa de sobtar-me, ja que aquest any estrenàvem Regidor  de festes i el nou Regidor és membre d’un partit que en el seu programa hi tenia un apartat dedicat a donar un sentit nou a les festes. Fàcil de dir però, pel que es veu, sense cap idea, al menys nova, no oblidéssim que les festes van estar a les  mans del seu partit durant setze anys.

Donar un nou sentit a les festes per a ells deu voler dir tornar a ressuscitar la mascletà que per cert ja que són tan tossuts i la volen tornar a fer, no podrien dir mascletada que es com es diu en català normalitzat?. A mi la mascletada, de veritat que no m’agrada gens. Mai he entès com algú  pot gaudir fent soroll i fum, encara que aquest any en vam tenir per partida doble de fum, ja que més tard uns petards mal apagats van incendiar la màquina que escombra els carrers i de retruc el magatzem municipal. L’any que ve tornem-hi!.

Vull recordar un article de la Veu de Flix de fa quatre anys (agost 2003 nº262) molt crític en l’organització de les festes (eren les primeres que organitzava la Regidora d’ERC), deia que els acompanyats de les pubilles anaven amb mànigues de camisa i sense corbata, segurament tenia  raó i  segurament també era quelcom que havia passat inadvertit, ja se sap la gent d’esquerres no li dona molta importància a la forma.

Jo vull ser igual de crítica dient que a les festes d’enguany s’ha obviat la presencia del senyor Acalde a l’acte de presentació  i la del Coordinador de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de L’Ebre, a l’acte d’entrega de premis de “Lo Flix d’abans”, aquí no es qüestió de forma sinó de fons i molt de fons.

Un altre article molt crític (La Veu de Flix , agost de 2004, nº294) deixava a parir el carnaval d’estiu, que no diría aquest any de la matinal d’atletisme o de la globada? .Clar es que era el primer any i no sabíem molt bé com anaven les coses. Això només es una excusa, ho torno a repetir algú que es presenta a unes eleccions fent bandera de les festes en un punt del programa ha de tenir alternatives, no val a escudar-se en la falta de temps.

Hem deixo el més bo de les festes el guateque de la placa del mercat, quinze vegades em van preguntar aquella nit: que no vas al guateque dels socialistes?

A m’agradaria que algú m’expliques per què durant uns anys la plaça del Mercat no servia per a casi res, i aquest any s’hi han fet mes del 50 per cent dels actes, no serà per què…

En fi m’ha fet molta gracia sentir l’entrevista que li han fet a la ràdio al Regidor de Festes, no li han parlat de res que el pogués posar en entredit,  com per exemple de per què va haver de variar el preu de l’entrada a la pista, o de  per què el ball de vermut era sense vermut (si el volies havies de  pagar).

Crec que amb humilitat ha reconegut que havien estat unes festes fluixetes i que per a les pròximes esperava la col·laboració de tothom. Si, m’ha fet molta gracia perquè quan d’altres anys es demanava la col·laboració de tothom, ell es limitava a criticar a través de la Veu de Flix.

Es difícil acontentar a tothom per festes, ho reconec. Amb aquest escrit voldria fer entendre que costa tot molt d’organitzar, que hi ha molta gent que hi deixa moltes hores, però  que parlant la gent s’entén, i si no mos agraden intentem millorar-les des de dintre no nomes criticant, perquè això es lo fàcil.

A Flix les festes a més a més  porten un llast que és la pista de la Social i últimament “Nueva Etapa”, massa diners dedicats a la Social que en gaudeixen només una part cada vegada més petita de la població. Si les festes que volem han de ser de pista com ara, sigui qui sigui que les organitzi mai aconseguirà que siguin populars.

Per cert el millor de les festes el pregó, Andreu va estar molt i molt bé, “Gra Fort” va fer una molt bona actuació, del Gospel, que diuen que també va agradar molt, no en puc parlar perquè no hi vaig anar, aquella nit teníem sopar al carrer.

Va ser descobert l’any 1964.

L’edifici es troba al mateix lloc on s’havia documentat la sinagoga.

En acabar els treballs d’excavació es va demanar assessorament al rabí Challi de Paris, que va acudir acompanyat del rabí de Perpinyà per tal de fer-ne la valoració. Els dos rabins van confirmar que la construcció localitzada era un miqvé a causa de les seves mesures de capacitat d’aigua (40 saha). És el primer edifici d’aquestes característiques descobert a Espanya i el tercer trobat a Europa fins al moment actual.

La paraula miqvé vol dir “banys jueus de purificació”.

La seua funció consisteix en la purificació espiritual a través de la inmersió total del cos en l’aigua.

La persona ha d’estar preparada per a l’acte de purificació. Prèviament s’ha d’haver rentat i pentinat per tal que l’aigua impregni totalment, i la immersió es realitza tres vegades amb aquesta finalitat.

La dona jueva es purifica després de la menstruació, abans i després dels parts i també quan es casa.

Els homes religiosos se solen purificar el divendres justa abans de la posta de sol, es a dir abans d’iniciar-se el sàbat.