Enviat per caminant el dia 18th Juliol 2007
Noticia del dia: el lloc on es fan els millor entrepans del món segons el “NY Times” és Catalunya, i es refereix a l’entrepà de tomata i pernil.Com si no ho sapiguéssim si els catalans no haguéssim inventat un dia el “pa amb tomata”, caldria inventar-lo. Com es pot viure sense el costum de sucar la tomata al pa?, es una cosa que no he entès mai
Dins de Del que passa al meu país | Sense comentaris »
Enviat per caminant el dia 18th Juliol 2007
El CERE esta editant l’obra completa d’Artur Blade i Desumvila.
Aquest primer volum porta els títols:
Benissanet Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català
Gent de la Ribera d’Ebre, artesans, pagesos, rodaires…
Un plaer llegir l’Artur Bladé parlant de coses tan properes a nosaltres, peró molta tristessa pensant que les va escriure quan era tan lluny i com la seva enyorança el feia recordar fins a detalls que semblem insignificants.
Qualsevol fragment es bo per destacar, per tan… un a l’atzar que parla del riu.
“De Mequinensa a Tortosa, l’Ebre era un riu navegable. A Mequinensa els llaguts carregaven olives, quan n’era el temps, i carbó de les mines tot l’any. El carbó el deixaven a Flix, centre fabril des de fa més de mig segle, i les olives a Móra. Aci els molins i els premsots transformaven les olives en oli i aquest oli era baixat pels llaguts a Tortosa, dins unes grans bótes emblanquinades amb calç..
L’emblanquinat no era pas per fer bonic, sinó per raons de conveniència. L’oli val una fortuna -l’oli de la Ribera és finíssim i conegut arreu del món-, i una taca d’oli sobre el blanc de la calç, quan una bóta se’n va, es veu de seguida. (pag. 89)
Dins de Del que llegeixo | Sense comentaris »
Enviat per caminant el dia 18th Juliol 2007
Un grup de gent que s’ha dedicat a indagar en la vida sentimental dels últims reis del pais veí.
“La salsa rosa” dels últims segles.
Res que no sapiguessim, un entreteniment d’estiu, si més no, només per agafar encara més ràbia cap a la monarquia.
Parlant de l’actual princep Felip diu:
“Crees que debes tener todas las ventajas de ser principe d’Asturias i ninguno de los inconvenientes”, li va etzibar en diverses ocasions el seu avi, el compte de Barcelona. Sembla que el noi pensa que sí. Tots els avantatges i cap inconvenient. (pag. 116)
Dins de Del que llegeixo | Sense comentaris »
