El temps de Pere
Enviat per caminant el dia Juny 7th, 2007
Ha estat un cop dur i difícil de pair, cada dia em penso que demà em trobaré millor i ho acabaré superant, però demà em trobo igual que avui i una estranya tristesa em neguiteja tot el dia i no em deixa .
Ho reconec, tinc un sentiment d’amor cap a les meves coses que em fa ser posesiva i em fa que sempre les vulgui tenir prop meu.
I per aixó em sap greu veure com es malbaratent, com no se les pren seriosament, o com algú pot menysprear-les.
Deu ser per aixó que no m’agrada ensenyar ni explicar algunes coses que tinc o que faig, es la por de que els altres els hi treguin la importància que jo els hi dono. D’aixó ni hi ha que en diuen ser una persona tancada, hi hauria molt que discutir.
Una de les coses que estimo més d’aquest món, és el meu poble, m’hi vaig fer gran i hi porto treballant al voltant ja de trenta anys.
És una llarga història d’amor i odi la que ens demostrem, car són ja molt anys junts.
Peró m’encanta anar per tot arreu dient que visc en el millor lloc del món, sobretot quan em diuen “i la central nuclear? i la fàbrica…?”, és llavor quan els hi solto el meu mitting, assejat i après de tota la vida, de que nosaltres ja fabricavem clor quan ells encara, etc. etc…
Potser és perquè aquí hi tinc la gent que més estimo.
Potser perquè hi tinc casa meva.
I m’agradava com anava el meu poble amb el Pere al capdavant, semblava que ens en haviem sortit, semblava que Flix ressucitava del seu ensopiment de setze anys de govern socialista, bassat en “tu em votes perque jo et dono”.
Ja no es sentia aquella famosa frase de “a tu això no t’ho donaran que no ets dels seus”.
No ho puc entendre teniem un govern de concens i de progrès, i les urnes han donat la raó a una gent que del molí d’ Oriol en volien fer un parquing.
Ha estat un cop dur i difícil de pair.
Crec que tots tenim el nostre temps i ara era el temps de Pere.
Quatre anys més de govern de Pere i Flix podia haver consolidat tot els projectes començats i dur a terme els que encara només són un esborrany.
Després? segurament després seria el temps d’un altre…
Ho diuen fins els estan fora i no van venir a votar “no calia estava tan clar que guanyava Pere”.
Ja ho veieu, es veu que no estava tan clar i el vostre vot era necessari.
Sempre el vot de tots és necessari.