Exiliats, proscrits, deportats
Enviat per caminant el dia Març 7th, 2007
Em sento molt identificada amb el tema. Crec que és una injustía que no ha estat reconeguda per ningú. Cap a l’exili van marxar gent de tota mena que un dia havia cregut amb un ideal, i molts d’ells no van poder tornar mai mès.
Els seus fills avui sòn francesos o mexicans o argentins per atzar, ningú els ha recompensat mai per haver perdut les seves arrels i si un dia se’ls acut tornar sòn “el francès”, “el mexicà” o “l’argentí”.
Cal fer,sense predre més temps, una rectificació, cal no deixar en l’óblit totes aquelles persones que un dia van fer tant, van deixar-ho tot.