Comentaris a: La meva vida http://cat.bloctum.com/caminant/2007/03/03/4/ Blog allotjat a cat.bloctum.com Wed, 07 Jan 2009 20:39:04 +0000 http://wordpress.org/?v=2.3.3 By: caminant http://cat.bloctum.com/caminant/2007/03/03/4/#comment-44 caminant Fri, 04 Jul 2008 14:24:40 +0000 http://cat.bloctum.com/caminant/2007/03/03/4/#comment-44 Gràcies Miquel, i bones vacances Gràcies Miquel, i bones vacances

]]> By: un vell caminant que encara apren coses http://cat.bloctum.com/caminant/2007/03/03/4/#comment-43 un vell caminant que encara apren coses Wed, 02 Jul 2008 22:42:27 +0000 http://cat.bloctum.com/caminant/2007/03/03/4/#comment-43 m'agrada més aquest segon que he retocat una mica. El meu no és un pont de mar blava. Ho és de riu, eixut i quasi sec, tothom en vol l'aigua. De fustes velles i corda tibant. Amb teranyines i boires de molts records. Pel pont que creia oblidat com pas, m'ha vingut a visitar, una amiga de les d'abans. Amb ulls brillants, veu trencada em va parlar. La veig ferida. La noto dolguda. Però, m'ha sabut trobar. No se. No se, si l'he pogut ajudar. No se, si ha estat el silenci. Si l'esglai de la mirada. Si veure-li la temor de la derrota i de l'engany. Avui em diu, tranquil, torno a lluitar. Forta, amb adversitats a dominar. Quasi alegre per voler-s’hi enfrontar. Treuré les velles teranyines i posaré estels que li recordin el camí. Per si un nou dia vol onejar amb mi les antigues senyeres que fa tant de temps ens van unir. Faré ferm el terra, perquè tingui un pas tranquil. Que recuperar un amic, fa que el pont sigui tant llarg tant blau, tant ample, com el cel. I si l’amic/ga ets tu, tant gran el cel com un firmament guardat molt fort dins el meu cor. I jo sé, que de tots els teus amics, jo, en sóc el més petit. m’agrada més aquest segon que he retocat una mica.

El meu
no és un pont
de mar blava.
Ho és de riu,
eixut
i quasi sec,
tothom
en vol l’aigua.

De fustes velles
i corda tibant.
Amb teranyines
i boires
de molts records.
Pel pont
que creia oblidat
com pas,
m’ha vingut
a visitar,
una amiga
de les d’abans.

Amb ulls brillants,
veu trencada
em va parlar.
La veig ferida.
La noto dolguda.
Però, m’ha sabut trobar.

No se.
No se, si l’he pogut ajudar.
No se, si ha estat el silenci.
Si l’esglai de la mirada.
Si veure-li
la temor de la derrota
i de l’engany.

Avui em diu,
tranquil,
torno a lluitar.
Forta,
amb adversitats
a dominar.
Quasi alegre
per voler-s’hi enfrontar.

Treuré les velles
teranyines
i posaré estels
que li recordin el camí.
Per si un nou dia
vol onejar amb mi
les antigues senyeres
que fa tant de temps
ens van unir.

Faré ferm el terra,
perquè tingui un pas tranquil.
Que recuperar
un amic,
fa que el pont
sigui tant llarg
tant blau,
tant ample,
com el cel.
I si l’amic/ga
ets tu,
tant gran el cel
com un firmament
guardat molt fort
dins el meu cor.

I jo sé, que de tots
els teus amics,
jo, en sóc el més petit.

]]> By: un vell caminant que encara apren coses http://cat.bloctum.com/caminant/2007/03/03/4/#comment-42 un vell caminant que encara apren coses Wed, 02 Jul 2008 22:33:13 +0000 http://cat.bloctum.com/caminant/2007/03/03/4/#comment-42 El meu no és un pont de mar blava. Ho és de riu, eixut i quasi sec, tothom en vol l'aigua. De fustes velles i corda tibant. Amb teranyines i boires de molts records. Pel pont que creia oblidat com pas, m'ha vingut a visitar, una amiga de les d'abans. Amb ulls brillants, veu trencada em va parlar. La veig ferida. La noto dolguda. Però, m'ha sabut trobar. No se. No se, si l'he pogut ajudar. No se. No se, si ha estat el silenci. Si l'esglai de la mirada. Si veure-li la temor de la derrota i de l'engany. Avui em diu, tranquil, torno a lluitar. Forta, amb adversitats a dominar. Treuré les velles teranyines i posaré estels que li recordin el camí. Per si un nou dia vol onejar amb mi les antigues senyeres que fan tant de temps ens van unir. Faré ferm el terra, per tindre un pas tranquil. Que recuperar un amic, fa que el pont sigui tant llarg tant blau, tant ample com el cel. I si l’amic/ga ets tu, tant gran el cel com un firmament guardat tant fort en el meu cor. I jo sé que de tots els teus amics jo en sóc el més petit. El meu
no és un pont
de mar blava.
Ho és de riu,
eixut
i quasi sec,
tothom
en vol l’aigua.

De fustes velles
i corda tibant.
Amb teranyines
i boires
de molts records.
Pel pont
que creia oblidat
com pas,
m’ha vingut
a visitar,
una amiga
de les d’abans.

Amb ulls brillants,
veu trencada
em va parlar.
La veig ferida.
La noto dolguda.
Però, m’ha sabut trobar.

No se.
No se, si l’he pogut ajudar.
No se.
No se, si ha estat el silenci.
Si l’esglai de la mirada.
Si veure-li
la temor de la derrota
i de l’engany.

Avui em diu,
tranquil,
torno a lluitar.
Forta,
amb adversitats
a dominar.
Treuré les velles
teranyines
i posaré estels
que li recordin el camí.

Per si un nou dia
vol onejar amb mi
les antigues senyeres
que fan tant de temps
ens van unir.

Faré ferm el terra,
per tindre un pas tranquil.
Que recuperar
un amic,
fa que el pont
sigui tant llarg
tant blau,
tant ample
com el cel.
I si l’amic/ga
ets tu,
tant gran el cel
com un firmament
guardat tant fort
en el meu cor.

I jo sé que de tots
els teus amics
jo en sóc el més petit.

]]> By: Jan http://cat.bloctum.com/caminant/2007/03/03/4/#comment-2 Jan Mon, 05 Mar 2007 21:07:14 +0000 http://cat.bloctum.com/caminant/2007/03/03/4/#comment-2 És increïble això d'Internet. He buscat "pont de mar blava" al Google i m'ha dut aquí, a un bloc recentment inaugurat. Em fa gràcia estrenar-lo en un comentari! I el primer text llarg promet. Intentaré pensar a venir de nou (amb tanta oferta blocaire costa poc despistar-se). Felicitats per l'estrena i fins ben aviat! És increïble això d’Internet. He buscat “pont de mar blava” al Google i m’ha dut aquí, a un bloc recentment inaugurat.

Em fa gràcia estrenar-lo en un comentari! I el primer text llarg promet. Intentaré pensar a venir de nou (amb tanta oferta blocaire costa poc despistar-se).

Felicitats per l’estrena i fins ben aviat!

]]>