He rebut aquest missatge m’agradaria que anès passant

  “… Per als feixistes, per als del bigoti, per als de les guerres, per als de les tortures, per als que només saben mentir, per als que menyspreen la llibertat!…. Lo meu [nostre] rebuig total! Quina vergonya. Passa’l!!

Per molt bé que els hi vagi als del PP la manifestaciò d’avui, ni punt de comparació amb les manifestacions, d’ara fa quatre anys contra la guerra i contra la politíca d’Aznar. Allì hi havia un clam popular i espontani  d’un poble que no volia la guerra. La d’avui és una manifestació d’unes persones que els hi va bé tot el que digui el PP, encara que siguin mentides i falsetats. Ja sabem que sòn capaços de mobilitzar els seus 10 0 11 milions de votans,  i si a mès a mès els hi paguen l’autobus i l’entrepà els dia de turista resulta complert a Madrid.

Als altres, als de bona fe, als que vam sortir al carrer per manifestar-nos   contra la guerra perquè voliem un mòn en pau, no els serà tan fàcil enganyar-los  amb les seves mentires.

He fet un collage amb algunes fotos del meu poble és impresionant com ha quedat

 Em sento molt identificada amb el tema. Crec que és una injustía que no ha estat reconeguda per ningú. Cap a l’exili van marxar gent de tota mena que un dia havia cregut amb un ideal, i molts d’ells no van poder tornar mai mès.

Els seus fills avui sòn francesos o mexicans o argentins per atzar, ningú els ha recompensat mai per haver perdut les seves arrels i si un dia se’ls acut tornar sòn “el francès”, “el mexicà” o “l’argentí”.

Cal fer,sense predre més temps, una rectificació, cal no deixar en l’óblit totes aquelles persones que un dia van fer tant, van deixar-ho tot.

Em pensava que no passaria mai, quina gràcia m’ha fet trobar-me un comentari al meu bloc.

Gràcies amic o amiga, m’has alegrat el dia i a mès si buscaves “El pont de mar blava” segú que estàs interessat amb la música i la cançò d’en Llach.

Per cert Lluís actua divendres a Lleida i m’han convidat al concert.

Potser serà una de les ultimes vegades que el podrè escoltar en directe, ja que diu que ho deixa, però sempre ens quedarà la música i la lletra de les seves cançons.

Jo sempre he pensat que a molts de la meva edat en Llach ens ha ensenyat a veure la vida d’una certa manera i a creure que dia a dia hem de seguir lluitant pel nostre pont de mar blava particular .

Jo hem  considero una d’aquestes persones.

La meva vida, és una vida tranquil·la només alterada per coses sense importància. M’agrada llegir, i també m’agrada no fer res. M’encanten els dies que no tinc res a fer, encara que sòn molts pocs.

No tinc unes preferències molts clares, és segons el dia, a vegades necessito gent, a vegades prefereixo estar sola.

En canvi si que les tinc per saber el que no m’agrada, no m’agrada parlar de moda , no m’agrada  parlar de cuina, ni m’agrada ficar-me en la vida dels altres.

M’agrada molt parlar de política, mès que parlar, escoltar parlar de política, per això m’agraden les tertúlies de ràdio i televisió, però quan els que en parlen s’escolten, no m’agraden els espectacles que ofereixen alguns politics que nomès s’escolten a ells mateixos, i que diguin el que diguin els altres sempre tenen la resposta preparada per contestar, encara que no tingui res a veure en lo que els hi han preguntat.

Avui estreno bloc. Tinc altres blocs però sòn professionals, fa dies que tinc ganes d’obrir un nou bloc on pugui expressar-me tal com sóc.