El meu pont de mar blava

Blog allotjat a cat.bloctum.com

  • El Tiempo en Flix - Predicción a 7 d�as y condiciones actuales.
  • Meta

  •  

    December 2012
    M T W T F S S
    « Apr    
     12
    3456789
    10111213141516
    17181920212223
    24252627282930
    31  
  • mes i any

UN FORT COP DE LLANÇA

Enviat per caminant el dia April 22nd, 2012

llac.gif

Bona diada a tothom!!!!

UN FORT COP DE LLANÇA

Sant Jordi

personatge valent i noble

que donzelles rescatant

et feres amic dels catalans.

Una donzella n’hi ha

que captiva del drac està,

dóna-li un cop de mà

perquè la llibertat pugui trobar.

És prudent i bondadosa

protectora dels emigrants

sempre sap on acollir-los

i els estima com a germans.

Ella té somnis de glòria,

recorda el passat

pensa en el futur

i si no dona al drac

un fort cop de llança,

el somni, sempre estarà perdut

Josep Criballés i Faja, pagès i poeta.

Orís (Osona).


Dins de D'actes culturals | Sense comentaris »

Es constitueix el nou Secretariat Nacional de l’ANC

Enviat per caminant el dia April 16th, 2012

El nou Secretariat de l’ANC es va reunir per primera vegada a l’Església de Sant Francesc el passat dissabte a les 10h. L’espai, on s’hi van celebrar sessions de les Corts Catalanes a l’Edat Mitjana, va acollir la sessió

cimg3710-320x200.JPG cimg3711-320x200.JPG

Aquestes són les funcions del Secretariat

1.  El Secretariat Nacional (o “Secretariat”) és l’òrgan de govern executiu, que regeix, administra i representa l’Associació.

2.  El Secretariat estarà integrat per un màxim de  cent vint (120) persones, que exerciran les seves funcions de forma col·legiada.

3.  El Secretariat nomenarà, d’entre els seus membres, les diferents persones que ocuparan els càrrecs de Presidència,

Vicepresidència, Secretaria i Tresoreria, així com un Comitè Executiu.

4.  L’elecció dels membres del Secretariat, que han de ser necessàriament membres de l’Associació, es fa per votació de l’Assemblea

General, d’acord amb el procediment que es determini en el Reglament de Règim Interior. Una part del Secretariat serà escollit a

proposta de les Assemblees Territorials.

5.  Les persones elegides entren en funcions després d’haver acceptat el càrrec.

6.  Els membres del Secretariat exerceixen el seu càrrec gratuïtament, i no rebran cap retribució, sens perjudici del possible

rescabalament de les despeses en exercici de la seva funció, que hauran  de ser raonables i degudament justificades.

7.  És incompatible ser membre del Secretariat i tenir un càrrec públic o polític rellevant d’acord amb el que s’estableixi en el

Reglament de Règim Interior.

8.  En el cas que l’Associació nomeni un gerent, aquest haurà de participar, amb veu i sense vot, en les reunions del Secretariat

Nacional, excepte quan, aquest, per la naturalesa del tema a  tractar, no consideri oportuna la seva presència.

—–

L’Assemblea Territorial de Les Terres de l’Ebre  i Matarranya va elegir les següents persones:

  Manel Alves (Amposta), Marcel Guiu (Flix) i Guillem Argelich (Tivenys)

Dins de General | Sense comentaris »

14 d’abril, 81è aniversari de la proclamació de la República Catalana

Enviat per caminant el dia April 14th, 2012

El 14 d’abril de 1931, després de les eleccions municipals espanyoles de 1931 que van donar la majoria al seu partit,Esquerra Republicana de Catalunya, Macià es presentà a la presidència de la Diputació de Barcelona per a prendre possessió. Aquest li respongué només li cediré el palau per la força  i Macià, posant-li la mà sobre l’espatlla diu  doncs ja està . Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat, proclamà la República Catalana dins d’una federació de poblesibèrics en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930), just hores abans que Niceto Alcalá-Zamora proclamés la república des de Madrid.

macia.gif

———

Serà, per tant, inadmissible aquella concepció del principi de les nacionalitats naturals en virtut de la qual un Estat pot dir al poble d’una regió o comarca: “Ets meu, perquè ets de la meva nacionalitat. t’annexiono al meu territori.” si els habitants d’aquella comarca o regió s’hi oposen, si refusen l’annexió, aquesta és un acte de brutalitat i d’imperialisme, un ver acte de conquesta.
No podem dir que un Estat nacional té dret a annexionar-se una regió o comarca de la seva mateixa nacionalitat. El principi ha d’ésser considerat des d’un altre punt de mira, i la seva formúla ha de girar-se així: un país, una comarca, una regió, tenen dret a unir-se a l’Estat de la seva nacionalitat si aquest s’hi avé.
Això és el que venia a dir 
Fustel de Coulanges a Mommsen, l’any 1870, quan el darrer sostenia que Alsàcia i Lorena pertanyien a alemanya en virtut del principi de les nacionalitats.
I cal dir que ací hi ha el nus de la diferència essencial entre la concepció liberal del principi de les nacionalitats i la seva concepció imperialista.

Antoni Rovira i Virgili (Nacionalisme i Federalisme) pag. 111

————

 Quina és, doncs, la vera diferència entre la Nació i l’Estat?
En la constitució de tots dos hi entren la natura i la voluntat, l’espontaneïtat i l’artifici, per bé que la part d’artifici és major en l’Estat que en la Nació.
La diferència fonamental consisteix en el fet que l’Estat és una forma i la Nació una substància.
L’Estat és molt més feble i trencadís que la Nació; no té les rels ni la vigoria d’aquesta. Les modificacions d’una Nació són lentes i llargues; les de l’Estat poden ésser ràpides i àdhuc sobtades.
La Nació penetra dins l’ànima dels homes i els pobles; L’Estat és una organització externa, molt forta de vegades, sobretot en els temps quiets i normals, però no té fonaments pregons i està exposat a esfondraments totals i parcials, sobretot en els períodes tempestuosos de la història. En els quinze anys darrers, han caigut a Europa molts Estat i s’han alçat moltes nacions.
Antoni Rovira i Virgili (Nacionalisme i Federalisme) pag. 115

Aquest és un llibre que es va publicar el 1917

Dins de D'actes culturals | Sense comentaris »

Constitució de l’Assemblea Nacional Catalana de Flix

Enviat per caminant el dia April 3rd, 2012

cimg3699.jpg

Constitució de l’ANC a Flix

Aquest últim any va ploure a Arenys de Munt el dia de l’Aplec de la Independència. És per això que, cap al final d’un passadís, i sense fer-se notar gaire, una paradeta de l’Assembla Nacional Catalana, anava cercant  seguidors, entre els pocs que ens vam quedar per allí, una mica enfurismats en veure com el temps deslluïa el dia.
Ens hi vam adreçar, havien llegit coses de l’ACN  per Internet i  allí  en Jordi Carbonell (membre del Secretariat) ens en va fer cinc cèntims,  entusiasmat en saber que érem de les Terres de l’Ebre, on encara hi havia molta feina a fer.
Uns dies més tard, un correu ens citava a una reunió a Miravet per tal de parlar-ne, i veure si era possible constituir assembles a les nostres comarques.
Amb una mica de por vam assistir a la reunió, no sabíem en qui ens trobaríem ni ben bé de que ens parlarien. A nosaltres ens movia el somni  de la independència, però hi anàvem  recelosos, amb el  temor de pensar que al darrera es podien amagar interessos particulars d’algú, calia saber que ens demanarien  i en quina mena de discurs ens rebrien.
A Miravet ens esperavan en Pere Pugés i la Roser Loire,  del Secretariat Nacional, en Pere Riera antic capdavanter de l’Unió de Pagesos i dos persones més de les que malauradament no recordo el nom, tots ells vinguts expressament de Barcelona.
Com a assistents Marcel, la nostra filla Roser,  Xavier Garcia i la seva esposa que venien d’Horta de Sant Joan, Joan Mª Torres que venia de Tortosa i jo.
El dia anterior s’havia celebrat una reunió a Amposta  per plantejar el projecte, van quedar amb  nosaltres a Miravet per estalviar-nos camí, en Joan Mª feia d’enllaç.
El  que ens van explicar, era si més no engrescador. Per una vegada i després de molts anys de parlar-ne un cop i un altre , ens trobàvem amb gent que realment es creia la Independència, i la posava  sobre la taula sense por, gent amb ganes de treballar per ella i convençuda que era molt a prop i que era, a més, l’únic camí. No cal dir que el seu entusiasme ens va captivar i que per suposat vam acceptar la proposta .
Recordo d’aquell dia que vam tornar cap a casa molt tard, amb molta satisfacció, però sobretot amb el neguit de finalment veure molt propera la data en que ens deslliuraríem de 300 anys d’història, convençuts que no ens  volíem quedar al marge, sentint  que teníem  pressa.
Trobades a Tortosa, constitució de la Territorial de les Terres de l’Ebre, nous amics,  tots amb el mateix entusiasme, i  un propòsit comú que  aporta una energia molt necessària en aquest durs moments que vivint. Potser no ho aconseguirem, potser trobarem qui talli les nostres il·lusions, potser morirem d’èxit, però el que ja no ens podran dir és que no ho hem intentat.
El dia 10 de març érem a Barcelona a la Constitució de l’Assemblea Nacional Catalana. Nosaltres, junt amb altres flixancos, vam viure un dia històric. Això tampoc  ja no ens ho pot prendre  ningú.
Finalment el 2 d’abril l’ANC de Flix comença a caminar. Fa no massa temps, pocs ens haguéssim mogut per un projecte així. Aquest dia al Casal Sant Jordi gent de tots els colors politics, societat civil, convençuda que en un Estat Propi, seriem el únics que decidiríem el nostre destí, vam constituir la nostra Assemblea local. Ara és l’hora de posar-la en moviment, no decaiguem perquè l’empresa realment val la pena.
Que cap dels nostres nets ens pugi recriminar en un futur  que quan ho vam tenir a tocar ens ho vam deixar prendre de les mans.
Ens sobren motius, també econòmics, com recordava Sergi Lopez a Barcelona.
Endavant!!

gent.gif

La gent de les Terres de l’Ebre en sortir de la constitució de l’ANC a Barcelona el dia 10 de març 

Si vols saber més coses de l’Assemblea Nacional Catalana clica aquí

I si hi creus també pots donar la cara per la Independència, molts flixancos ja ho hem fet

Dins de Del que passa al meu país, Del que passa al meu poble | Sense comentaris »

Prou retalles a l’ensenyament. Dimecres grocs

Enviat per caminant el dia March 4th, 2012

retallades.gifA qualsevol família, quan les coses pinten magres, retallem allò que considerem més superflu. A la nostra família, quan alguna cosa o algú posa en perill allò que per nosaltres és important, ens hi oposem amb tota la nostra rauxa.
No discutirem que al nostre País les coses pinten magres, que cal estrènyer-se el cinturó –mentre en quedi-, cal retallar i, tothom sap que s’està retallant. Tenint en compte les reflexions anteriors, quina consideració se li està donant a l’ensenyament del nostre País?

En el nostre cas, deixant de banda les retallades dels sous dels mestres i de les mestres, amb les quals fins i tot podríem estar d’acord, si servís per mantenir o generar llocs de treball, en lloc de pagar sous milionaris a… poseu-hi els noms que tothom sap,  abonar interessos d’un deute amb el qual no hem tingut res a veure i el bla bla bla que tothom sap. Bé, repetim, deixant de banda aquestes retallades, retallades que també evidencien el valor que es dóna a la nostra professió, la nostra escola ha passat de cobrar 7000€ de despeses de funcionament a cobrar-ne 4000€. Sort en tenim que llum, calefacció, neteja i manteniment van a càrrec de l’Ajuntament, sinó, possiblement estaríem fent aigües tal i com està passant a molts instituts, perquè ells sí que s’ho han de pagar tot de la partida retallada que els dóna el Departament.

Amb els diners encara s’hi pot fer més o menys, però amb les malalties, si toca, toca i aquí ja ens ha tocat viure-ho. Enguany la grip s’ha estacionat i ben estacionada a la nostra escola i, com que si no et donen una baixa superior a 10 dies no t’envien substitut o substituta, ens les hem hagut d’empatollar com hem pogut: ajuntant grups, deixant de fer atencions individualitzades, suports, desfent desdoblaments, desviant hores de dedicació a preparació de classes… és a dir, desmuntant una organització que té per finalitats millorar l’atenció de l’alumnat, augmentar la qualitat de l’ensenyament i lluitar contra el fracàs escolar.  Qui n’està atent o atenta al que passa a l’escola se n’haurà adonat. Així ha estat que, a banda del que hem explicat, com si es tractés i, potser s’hi tracta, d’un país del Tercer Món, mig engripats i atrotinats hem hagut de tornar a classe i, més d’un cop, l’acte de valentia ens ha suposat tornar a recaure al segon dia.

Pel que fa al curs vinent ja han anunciat la retallada d’ hores dedicades a coordinació, preparació de classes… bé, enguany ja n’havien retallat. A veure, aquestes hores fan o no fan falta? És difícil explicar que tan aviat fan tanta falta com l’aire que respirem, com que de sobte, ja no fan falta. Potser el fracàs escolar no està tant en la lectura com volen atribuir a l’escola, com en la inoperància de les nostres polítiques educatives que, evidentment, necessiten millorar molt i durar.

Un últim apunt dels molts que podríem comentar: pujada de taxes universitàries. Qui més qui menys voldria uns estudis superiors per al seu fill o la seva filla. Actualment els estudis superiors estant deixant de ser un dret per convertir-se en un privilegi.

Per tot això i més, arreu del País ensenyants, alumnes i pares han iniciat accions de protesta. Les escoles públiques de la nostra comarca hem acordat:

•          Informar les famílies.
•          Col•locar el logo del No a les retallades als nostres blocs i pàgines web.
•          Penjar pancartes a les fatxades de les escoles.
•          Anar a l’escola tots els dimecres amb una samarreta groga.

Des d’aquestes línies us invitem a que us uníssiu a la nostra protesta, que és la vostra, i que cada dimecres, acompanyants i canalla vinguin a l’escola de groc ja sigui amb una samarreta, una camisa, un mocador, un distintiu…

groc.gif

 Fem que el groc digui Prou!

Claustre de mestres de l’Escola Enric Grau Fontseré de Flix

Dins de Del que passa al meu país | Sense comentaris »

Units per l’inevitable

Enviat per caminant el dia February 18th, 2012

Article de Xavier Garcia   xavier-garcia.gif

publicat a “La Veu de l’Ebre”

el divendres 17 de febrer de 2012

La crida a formar l’Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l’Ebre va reunir –i unir, segurament per a l’inevitable: la formació d’un Estat propi que pugui dialogar de tu a tu amb la resta d’entitats nacionals constituïdes- mig miler de persones, el passat dissabte dia 11, a l’Auditori Pedrell, de Tortosa, arribades dels conjunts comarcals d’aquest ampli territori, en què s’inclou també, superant fronteres administratives, el Matarranya aragonès de parla catalana.

Va ser un acte esperançador, en què va apuntar-se la nova tendència de la sociologia política d’aquest territori del sud, després d’un llarguíssim període històric, que arrenca de la immediata postguerra. La cosa sembla clara: després dels gairebé quaranta anys en què pocs lluitaren per obtenir les llibertats catalanes i generals, i després de gairebé quaranta anys més –els darrers- en què, en situació democràtica dominada per l’hegemonia dels partits sobre la vida política general, la majoria del poble s’ha limitat a assentir, sovint a contracor, sobre el que deien i feien aquests mateixos partits, arribem a uns moments –ara mateix- en què es van despertant (després d’un son també llarguíssim) els sentiments propis d’autogestió nacional o, el que és aproximadament el mateix, de sobirania i independència, termes sempre difícils de concretar o fer realitat en els temps actuals de globalització interdependent.

A l’Auditori, l’altre dia, tothom (gent de partits, sobretot CiU, ERC i ICV, i independents de tota mena, agrupats en plataformes de combat territorial i cultural) era conscient de les dificultats i limitacions del pas d’envergadura històrica que, després de tres-cents anys de domini i espoli centralista, Catalunya és a punt de donar, coincidint amb la data fatídica de l’Onze de Setembre de 2014, quan s’escauen justament els tres segles de l’inici de dominació borbònica, només salvats pels molt escassos períodes en què a Catalunya i a Espanya van poder-se implantar una primera i segona república.

En qualsevol cas –i mirant-ho amb mirada de llarg abast- sembla que anem de talismà en talismà: primer va ser l’antifranquisme (comunista o socialista), més tard la democràcia institucional, després la catalanització de la nostra vida pública (amb tots els seus derivats: independentisme, ecologisme, feminisme, pacifisme, anarquisme, etc) i finalment, ara mateix, l’eclosió, a través de les lluites per la independència com a nucli central d’impuls nacional, de la necessitat (per sentiment d’identitat trepitjat o per consciència que “Espanya ens roba”) de fer aquest “pas endavant” que els nous i antics maulets i carrasclets de l’Ebre proclamaren en veu alta, plena de “coratge i autoestima”, com va dir Pep Suñé, històric d’Unió de  Pagesos, després de tants anys de silencioses lluites a contracorrent.

Altres oradors foren Carme Forcadell, la nostra agustina de Xerta (que, des de Barcelona, està al capdamunt de les instàncies organitzatives de l’Assemblea), la qual va fer un parlament ple de substància, sentit comú i valentia; també Ferran Bel, alcalde de Tortosa, actuant com a vice-president de l’Associació de Municipis per la Independència, testimoni de la nova ventada sobiranista que agita els rengles del nacionalisme governant i, finalment, Ramon Bel, president de l’Assemblea a les Terres de l’Ebre, des d’on s’anima tothom a integrar-se a les assemblees locals i comarcals i anar tots junts a Barcelona, el 10 de març, per a fer efectiva la creació formal de l’Assemblea per a tot Catalunya.

Entre els assistents, gent del món polític, social i sindical: alcaldes, delegats del govern, sindicalistes, portaveus de plataformes i entitats culturals (com els de la PDE, Òmnium Cultural i Panxampla, entre tants), els quals, com la resta, estaven allí a títol individual, en la mostra més significativa de la nostra vida política, en el sentit de fer veure que ha de ser el poble català  -per damunt del joc partidista habitual i prescindint d’orígens i ideologies- qui vol i necessita la merescuda llibertat i autodomini dels seus recursos.

En fi, encara que per als grans mitjans no ho sembli, el país torna a estar en marxa, tot i la dalla de la “crisi econòmica” que penja sobre els caps d’aquest poble sofrent i sofert que no ha perdut encara les esperances del redreçament nacional, que haurà d’arribar acompanyat, sens dubte, per una profunda implantació d’equanimitat i justícia en tots els àmbits de la nostra vida col·lectiva.     

Dins de Del que passa al meu país | Sense comentaris »

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a les Terres de l’Ebre omple la sala gran de l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

Enviat per caminant el dia February 12th, 2012

dsc_0375.jpg

dsc_0391.jpg

dsc_0393.jpg

 dsc_0418.jpg

dsc_0424.jpg

dsc_0438.jpg

Amb la sensació que avui ha estat un dia històric a les Terres de l’Ebre, més de 400 persones vingudes des de desenes de pobles de les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el Sénia, han participat de la presentació pública de l’ANC a les Terres de l’Ebre que ha comptat amb el recolzament de destacades personalitats del món cultural, sindical i polític com els alcaldes de les capitals de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, així com nombrosos càrrecs municipals dels ajuntaments del territori.

Amb una actuació plena d’ironia, el cantautor calero, Miquel del Roig, ha començat a animar el públic amb cançons pròpies i garrotins reivindicatives que han fet aixecar els primers aplaudiments. Acte seguit ha pres la paraula la membre del secretariat de l’ANC a nivell nacional, Carme Forcadell qui ha fet una intervenció contundent sobre els objectius de l’ANC, quins motius han portat a la seua creació el proper 10 de març a Barcelona i quin és el camí que haurà de recórrer el poble català fins assolir la seua independència.  “No ens ho posaran fàcil, gens fàcil. Potser ens amenaçaran. Potser miraran d’empobrir-nos encara més però tingueu clar que si volem la llibertat, la tindrem” ha sentenciat Forcadell. A aquesta intervenció li ha seguit la de la primera de les persones invitades per l’ANC a les Terres de l’Ebre, Ferran Bel, alcalde de Tortosa i un dels vicepresidents de l’Associació de Municipis per la Independència. En la seua intervenció, Bel, ha elogiat el treball que està fent la societat civil vehiculant-se a través d’un espai apartidista i transversal com ho és l’ANC, “per tal de superar les diferències dels partits”, ha remarcat. Alhora, ha explicat que des de l’Associació de Municipis per la Independència, es farà tot el treball possible per tal d’assolir l’objectiu compartit entre totes dues entitats, “l’assoliment d’un estat propi”.

Seguint a Ferran Bel, ha estat l’ocasió de la següent persona invitada a l’acte, l’exacalde de la Fatarella i membre de la Unió de Pagesos, Pep Suñé. La seua, ha estat una de les intervencions més sentides per la claredat i contundència amb la que s’ha expressat. Fent paral·lelismes entre l’ofici de pagès i la lluita per l’alliberament nacional, ha demanat “compromís, autoestima i coratge. Autoestima per la nostra llengua, els nostres costums i també pels nostres productes”. Finalment ha arribat el torn del coordinador de l’ANC a les Terres de l’Ebre, Ramon Bel. Totalment entregat i encoratjat, Bel, ha fet una crida a la unió i a la participació de “totes les persones independentistes o que estarien a favor de la independència, a les Terres de l’Ebre”. Recordant que fan falta crear-se assemblees locals al màxim número de pobles del territori, ha fet èmfasi en dues dates, per un costat el 10 de març, dia de la constitució de l’ANC a Barcelona, i per un altre costat, “el dia 11 de setembre. Data que enguany hem de fer històrica a Barcelona per tornar a ser més d’un milió de persones”.

L’acte ha acabat amb la interpretació dels himnes del País Valencià, les Illes i el Principat, per part de la Colla de Dolçaina i Tabal de Vinaròs, i amb crits d’independència de tot el públic dempeus.

Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l’Ebre

Assemblea Nacional Catalana

Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l’Ebre

Dins de Del que passa al meu país | Sense comentaris »

Passejant pels ports

Enviat per caminant el dia June 13th, 2011

dsc_0060-640x480.JPG

dsc_0061-640x480.JPG

dsc_0062-640x480.JPG

dsc_0071-640x480.JPG

dsc_0074-640x480.JPG

dsc_0079-640x480.JPG

dsc_0090-640x480.JPG

Pintures rupestres

dsc_0108-640x480.JPGdsc_0129-640x480.jpg 

Dins de De mi | Sense comentaris »

No a les retallades!

Enviat per caminant el dia May 4th, 2011

no-alearetallades.gif


Els sindicats de mestres s’afegeixen als metges i convoquen manifestacions per tots els dimecres

 

Dins de Del que passa al meu país | Sense comentaris »

8è aniversari de la proclamació de la República espanyola

Enviat per caminant el dia April 19th, 2011

Diumenge 17 d’abril i a Ille- sur- Têt, amb motiu del 80è aniversari de la proclamació de la República espanyola una seixanta d’organitzacions d’aquí i d’allà va retre homenatges  a tots aquells que en van ser protagonistes.

L’esdeveniment  recolzat per:Consells regionals de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, el Consell General de Ariège, Aude, hte Garona, Pirineus Orientalsles ciutats de Tolosa, Carcassona, Foix, Castelnaudary, La Gran Combe, Prayols, Le Vernet, Castelnau de Auvignon, Rimont, Montalzat, Argelers, Vérargues Elna, Pujalt, Esperaza, Alet les Bains, Leyman, Cabestany, es considera sense precedents.

Nosaltres vam voler ser-hi i aquí deixo el testimoniatge d’un dia que restarà en la nostra memòria, ja que va ser ple d’emocions.

dsc_0013.JPGdsc_0014.JPG

La més veterana de la festa  Felisa Salinas (107 anys)

dsc_0017.JPG

 També n’ hi havia de jovenetes

dsc_0027.JPG

Aspecte de la sala on es va retre l’homenatge

dsc_0033.JPG

 Els homenejats

dsc_0056.JPG

 Dinar de germanor

dsc_0060.JPG

Després de dinar actuacions musicals

dsc_0077.JPG

 La sala era plena a vessar

dsc_0085.JPG

 I per acabar Paco Ibañez, i el seu “A galopar”, que segueix tan actual com sempre.

dsc_0086.JPG

Fi de festa amb tots els participants a l’escenari

Dins de D'actes culturals | Sense comentaris »