Seguim amb les macroreflexions (aquesta me l’havia feta jo mateixa ja fa temps) que surten de la classe de terminologia del postgrau…
Presentem un nou procés d’innovació lèxica, en aquest cas la supressió d’afixos. Es tracta de la “cunicultura”, terme al qual li hem tret les síl·labes “culi” que anirien situades així: cuniculicultura. Com ja sabem la cuniculicultura és la cria de conills domèstics. Doncs bé, conill en llatí és cuniculus, no pas “cuni”. “Cuni” ens fa pensar més aviat en cunnus, “cony”. Així doncs, criem conys si practiquem la cunicultura en lloc de la cuniculicultura? Hi deu tenir res a veure que col·loquialment del cony en diguem conill? Misterios sin resolver… O ara ja tocaria dir Bienvenidos a Cuarto Milenio?
L’APUNT FRIKI –>Cunnilingus en llatí era directament “llepaconys”. Existia, doncs, la professió del “llepaconys”?
[Perdoneu l’obscenitat de l’article, no hi puc fer més, sóc així // “Oh nina, jo som així” (El bròquil s’està florint, tu ja m’entens)]
0 Responses to “Cunicultura: la cultura del cony? La cria de conys?”