Enviat per manhel el dia Setembre 5th, 2008
Cada vegada que passo per un peatge penso el mateix. Que ells, els que hi ha dins les casetes -però especialment els propietaris dels peatges- s’assemblen molt als antics bandolers. Pel que fan: aturen la gent que passa pel que ells consideren el seu camí, i els cobren un “dret de pas”. Canvien les formes, però el concepte és el mateix
Dins de Apunts d'etnografia contemporània | Sense comentaris »
Enviat per manhel el dia Setembre 5th, 2008
Perplexos? Jo diria que estic al·lucinant amb les mandonguilles que he menjat aquest migdia. Ens volen engatussar una vegada més, asfixiant-nos econòmicament i saltant-se la justícia a la torera, i ens ho prenem o bé com s’ho prenen ells “Ya estan otra vez estos catalanes dando el coñazo y pidiendo más. Hay cosas que son intocables” o bé de manera pseudoprogre patatera “Va, tot això de l’Estatut i el finançament és cosa dels polítics. A la gent del carrer, això no ens preocupa”. Alucinant… I la televisió del país, jugant a la puta i la ramoneta. (La foto és d’una pancarta col·locada a l’ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Agost de 2008)
Dins de Països Catalans | Sense comentaris »
Enviat per manhel el dia Setembre 2nd, 2008
Un dels grans reptes que ha d’afrontar i està afrontant la televisió actual és el canvi de paradigma d’una televisió analògica a una televisió digital, un canvi que a més a més de ser un canvi de format, també ho és d’estructura. La televisió digital permet la multiplicació dels canals i una nova manera de programar, implica una nova manera de valorar l’audiència, i en què cal tenir en compte altres elements, com per exemple la interacció amb l’usuari. TV3 ha d’afrontar aquest canvi no com una amenaça sino com una oportunitat.
Dins de Propostes | Sense comentaris »
Enviat per manhel el dia Agost 23rd, 2008
Alan Lomax es va passar bona part de la seva vida anant pel món amb una màquina de gravar entre les mans. Durant els seus viatges, recollia expressions musicals (instrumentals i cantades) de totes les cultures que visitava, entre elles algunes cançons i músiques del País Valencià i les Illes Balears. El seu llegat el recull la Association for Cultural Equity, que duu per nom una de les principals obsessions d’aquest etnomusicòleg americà: la justícia cultural.
Dins de Apunts d'etnografia contemporània | Sense comentaris »