BOTARGA

El Sonar és, en contra dels que pensen que és una mena de suprema manifestació festiva de la cultura popular global, és, per a mi, molt lluny de ser una festa popular. Per mi, el Sonar és un festival, una macrofesta privada basada en la música electrònica, el ball i l´ús de drogues de disseny. Amb l’excusa de ser un esdeveniment multitudinari, el Sonar ha estat excessivament subvencionat per les institucions públiques catalana. Ara però, i des de fa uns anys, el Sonar genera les crítiques de nombroses persones i associacions, que consideren que cal modificar el rumb d’aquest festival.
Llegir la resta de l’entrada »

Em fa la sensació que darrerament, i parlo de fa un any i escaitx, hi ha una nova fornada de música en català. Em sembla que hi ha una veritable explosió de grups de tots els estils que fan música cantada amb català. No sóc entès en la matèria, però diria que som davant un autèntic fenomen, fins i tot més important que el que es va viure amb els Pets, Sopa de Cabra i companyia, ara fa unes dècades. I com sempre, en tot aquest afer, la televisió del país no està a l’alçada… Llegir la resta de l’entrada »

Dimarts vaig ser a la taula rodona del cicle “Parlem de festa” organitzat per Carrutxa a Reus. De la conversa en van sorgir qüestions que sens dubte, mereixerien una discussió menys apassionada i més llarga, però que es podria resumir en la definició que els protocols festius han de tenir en les festes, en com cal canalitzar els processos de canvi en les festes populars des del poder, i la diferència conceptual entre espectacle i festa, una distinció fonamental, clau, i que a mi em sembla que és en el substrat de tota aquesta discussió.

Llegir la resta de l’entrada »

Ja fa molts anys que defenso, en articles però també en intervencions en jornades i xerrades, que és indignant que la televisió pública no presti més atenció a la cultura popular del país. I que és increíble que es prioritzi la compra (i l’emissió) de continguts foranis sobre la producció pròpia. Ara sembla que les coses estan canviant, no perquè hi hagi hagut canvis en l’organigrama de la Corporació (ni molt menys), si no perquè, senzillament, els temps (i les consciències!) reclamen aquest nou camí. Llegir la resta de l’entrada »