A les parts antigues de les ciutats newars, al Nepal, hi ha uns espais que canvien de fesonomia i de concepte diverses vegades al llarg de l’any. Es tracta d’uns indrets públics que, creats al voltant d’una font d’aigua, tenen diverses funcionalitats. A vegades són piscines per a la canalla, a vegades rentadors de roba i dutxes a l’aire lliure, tot sovint fonts d’aigua potable, i, només en determinades ocasions especials, es converteixen també en espais per a la festa.

(more…)

Aquest dijous molts pobles celebren sant Cristòfor, un sant que amb els anys esdevé el protector dels que inicien un viatge sigui amb el vehicle que sigui. El ritus associat a la festa és la benedicció dels vehicles que hi porta la gent, amb una aigua sagrada que el sacerdot asparceix per sobre els cotxes, motos i bicis que s’hi porten. Curiosament, a l’altra punta del món, i en un indret culturalment molt distant del nostre, el Nepal, també efectuen un ritus semblant sobre els automòbils amb idèntics propòsits.

(more…)

Seria molt interessant que algun dels centres d’etnologia i d’estudi de la cultura popular que hi ha al país es dediqués a treballar seriosament la relació de tot tipus de plantes amb les celebracions del calendari festiu tradicional als territoris de parla catalana. Perquè tal i com cada festa té el seu àpat, les seves cançons, els seus balls… també hi ha una planta associada a cada festa.

(more…)

Aquests dies ha acabat l’Eurocopa, la darrera macromoguda televisada, després d’Eurovisió i tot just abans dels Jocs Olímpics de Pequín. Durant el mes que ha durat he pogut observar que entre els catalans que tinc més aprop hi havia diferents posicions possibles i he constatat que, fins que no tinguem seleccions catalanes, a Catalunya, tot i el soroll de clàxons i petards d’uns quants per la victòria de les selecció espanyola, la gran majoria seguirem mirant-nos aquesta competició esportiva i les que vinguin amb una fredor i un passotisme olímpics.

(more…)

Llegeixo als diaris i en webs que per Sant Joan fem culte al Sol. Aquesta és una expressió enganyosa. Mai cap cultura ha honorat el Sol com a tal, en qualitat de Sol, pel fet de ser Sol. En tot cas, s’honora al Sol per retre homenatge a les seves qualitats, per allò que representa, en agraïment o en reconeixement de que és quelcom especial. El mateix passa amb el que sovint es malanomena com a “culte als arbres”, “culte a les pedres”… són expressions que poden portar a confusions.

(more…)

(more…)

(more…)

(more…)

Cada any, una família d’orenetes fa el seu niu en un petit forat que hi ha just sobre el balcó del pis on visc. Desconec si sempre és la mateixa família o si cada any són orenetes diferents, i la veritat, no em preocupa gaire. El que em fascina és el xivarri i les maniobres que fan aquests ocells que cada primavera apareixen, puntuals, més o menys per les mateixes dates. (more…)

Una de les característiques més sorprenents de la religiositat hinduista i buddhista dels newars (els habitants autòctons de la Vall de Kathmandú) és el tipus de relació que s’estableix entre la divinitat i l’ésser humà. Per a un observador no religiós com jo (però interessat en el fenomen religiós) resulta molt sorprenent analitzar les relacions que els devots estableixen amb el seus déus, i especialment, els diferents tipus de pràctiques que tenen per objecte de retre’ls-hi culte. Un d’aquests ritus consisteix portar aliments a les divinitats. (more…)