Món Empordà és una xarxa de productors locals que cada dissabte fan un mercat en un poble diferent del Baix Empordà per vendre els seus productes. La majoria d’ells són pagesos, horticultors i agricultors de tamany petit que venen directament al comprador tot allò que conreen amb les seves mans. L’experiència és interessantíssima i, curiosament, fa convergir dues corrents que només aparentment semblen antagòniques: la tradició i la postmodernitat.

Llegir tot el post »

L’altre dia em va caure a les mans el diari gratuït 20 minutos, que regalava en portada als seus lectors aquest impressionant titular: “Los immigrantes se ven peor, pero preocupa más la clase política”. Amb aquesta frase, tant rocambolesca que es difícil d’entendre, intentava explicar -suposo- el resultat d’una d’aquestes enquestes -absolutament i descaradament tendencioses- que de tant en tant apareixen als grans mitjans de comunicació. A aquestes alçades de la pel·lícula, em sembla totalment urgent i prioritari que algun dels grups de comunicació tregui al carrer un diari d’aquests gratuïts amb cara i ulls, i en català, és clar.

Llegir tot el post »

L’altre dia mentre sopàvem en una pizzeria vaig pensar que malgrat que la Pizza 4 estacions deu fer referència a les estacions de l’any -això és Estiu, Primavera, Tardor i Hivern- aquella que m’estava menjant jo no tenia res a veure amb els productes de les quatre estacions. Primer vaig pensar que potser tenia alguna cosa a veure amb els productes de cada estació a Itàlia, lloc originari de les pizzes, però després, fixant-me amb els productes que hi havia vaig veure que tampoc…

Llegir tot el post »

“No hi haurà festa si el foc no és alt…” és un vers d’un poema de Joan Salvat Papasseit sobre la Festa de Sant Joan, que continua amb un “…si molt no es besa i l’amor es plany.” Aquest serà el meu particular eslògan per a la manifestació que aquesta tarda es farà a Barcelona, última oportunitat per demostrar força col·lectiva enfront la directiva europea de pirotècnia i a favor de totes les festes que empren pirotècnia. Confesso que tinc un regust amarg al veure com s’han dut les negociacions amb el govern espanyol, i que, com que m’he desmarcat de conèixer amb detall com anaven les coses i que he seguit l’afer de lluny, em queda molts dubtes per a resoldre, per exemple, tot allò que fa referència a la Festa de Sant Joan, les cordades i coetades i la participació de les colles infantils. I sobretot aclarir si, realment, tot l’enrenou només afecta a la pirotècnia que es ven a les casetes de venda de petards, com he sentit darrerament. Espero trobar-me algú conegut que m’ho aclareixi mentre caminem avall, cap a la Plaça Sant Jaume.

Llegir tot el post »