El darrer mes he estat capficat en la preparació dels materials d’un curs en -linia destinat a tècnics de cultura, turisme i festes de diversos ajuntaments de Catalunya. L’experiència ha coincidit, en el temps, amb la relectura d’un llibre apassionant i inspirador, que reprenc de tant en quant: Zen i l’art del manteniment de la motocicleta, de Robert Pirsig.

Llegir tot el post »

Maria, la que els cristians identifiquen com a Mare de Déu, creadora de Déu, també pot ser vista com una divinitat representativa de la Mare Terra, un esperit de lloc vinculat a indrets molt especials: turons, coves, fonts, rius, arbres, pedres, etc… indrets que des de sempre han estat llocs de culte, considerats sagrats. Fixa’t en els cognoms que moltes maresdedéu trobades tenen a casa nostra: de la Serra, de Queralt, de la Balma, de la Cova, de Fontcalda, del Camí, del Roure, del Tura, de Valldeflors, de la Riera, de les Arenes, del Puig, del Mont, de la Roca…

M’havia promès que aquest estiu faria vacances de debò i que aturaria la recerca i la documentació de festes populars almenys durant un temps. Poc m’importa que l’agost sigui el mes més festiu de l’any: necessito descansar i aturar-me una temporada. I ho estic fent tant com puc. Diumenge passat, però, vaig pujar amb el meu cosí a la muntanya de Sant Llorenç per anar a la festa que aquest dia s’hi fa, una petita processó que aplega gent de tots els pobles del voltant. Caminar amb el meu cosí petit va fer que inevitablement parléssim de les antigues llegendes que hi ha associades a la muntanya. I la seva curiositat va alimentar la meva…

Llegir tot el post »

Seria molt interessant que algun dels centres d’etnologia i d’estudi de la cultura popular que hi ha al país es dediqués a treballar seriosament la relació de tot tipus de plantes amb les celebracions del calendari festiu tradicional als territoris de parla catalana. Perquè tal i com cada festa té el seu àpat, les seves cançons, els seus balls… també hi ha una planta associada a cada festa.

Llegir tot el post »