Un dels moments més intensos de l’atrafegat dinar de Nadal és quan els nens i nenes més petits, fills d’algun dels presents a la taula, recitar, un darrera l’altre i pujats a damunt una cadira o damunt la taula un vers nadalenc que ha après a l’escola.
(more…)
En B es dirigeix a peu a la Fira de Nadal que hi ha al voltant de la plaça de la Sagrada Familia de Barcelona. Ha d’escriure un article per una revista sobre aquesta fira que va néixer per descongestionar l’encara avui atapeïda Fira de Santa Llúcia de la Catedral. Una vegada ha parlat amb els organitzadors i ha pres bona nota de diferents aspectes històrics i etnogràfics que vol remarcar, es passeja tranquil·lament per les parades a la recerca d’un caganer pel pessebre.
S’atura al semàfor i per l’escletxa que deixa el casc que duu (que duu, sigui dit de passada, perquè la llei ho exigeix no pas perquè ell estigui obsessionat amb la seguretat), la veu dins el Bar Mut. És al costat d’un noi, fent-li magarrufes i bevent una copa. Està molt riallera i s’hi abraça amb passió. No s’ho pot creure.
A la L li sona cada dia el despertador a les 6. Tot just n’és conscient, allarga la mà per apretar el botó que desconecta el riiiing amb què, per ella, cada dia comença. Tot seguit, encara des del llit, tona a allargar la mà i ajusta el botó cap a la dreta. Amb aquest simple moviment posa la ràdio. És la primera punxada de l’actualitat.