A casa meva s’enfaden amb mi perquè no recordo mai de felicitar ningú el dia del seu aniversari. En aquest sentit, reconec que tinc una greu mancança: no recordo les dates d’aniversari dels meus familiars i amics. Mai. No entenc perquè em passa això… si recordo amb una facilitat quasi automàtica contrasenyes, telèfons i números secrets, per què em costa tant retenir els dies en què van néixer les persones que estimo? En fi…
Aquests dies ha acabat l’Eurocopa, la darrera macromoguda televisada, després d’Eurovisió i tot just abans dels Jocs Olímpics de Pequín. Durant el mes que ha durat he pogut observar que entre els catalans que tinc més aprop hi havia diferents posicions possibles i he constatat que, fins que no tinguem seleccions catalanes, a Catalunya, tot i el soroll de clàxons i petards d’uns quants per la victòria de les selecció espanyola, la gran majoria seguirem mirant-nos aquesta competició esportiva i les que vinguin amb una fredor i un passotisme olímpics.
Cada any, una família d’orenetes fa el seu niu en un petit forat que hi ha just sobre el balcó del pis on visc. Desconec si sempre és la mateixa família o si cada any són orenetes diferents, i la veritat, no em preocupa gaire. El que em fascina és el xivarri i les maniobres que fan aquests ocells que cada primavera apareixen, puntuals, més o menys per les mateixes dates. (more…)
Per motius força diferents, dos familars molt propers estan patint una malaltia. Una no saben què té i a l’altre li han diagnosticat un càncer de mama que, per sort, hem detectat a temps. Aquestes setmanes, entre hospitals, cases, clíniques i en converses amb uns i altres, he pogut observar quina és l’actitud de metges i pacients davant una malaltia i, sobretot, m’he conscienciat de l’importantíssim paper que juguen, en els processos terapèutics, l’esperança i una actitud positiva i de lluita del malalt davant de la situació.
(more…)