Acostumo a desplaçar-me en moto per Barcelona. Fa uns anys ho combinava amb una bicicleta, especialment durant la primavera i l’estiu, fins que, quan em vaig canviar de pis i, en tenir que aparcar-la al carrer, un dia va desaparèixer. Un fet per desgràcia força habitual en aquesta Barcelona postmoderna. Ara sempre vaig en moto. I com que anant en moto es té força temps per rumiar, ja fa temps que maduro un pensament: a les ciutats, els semàfors i la seva lògica ens converteixen en persones més obedients del compte, més dòcils i submissos del que és necessari, del que marca el sentit comú.

Llegir tot el post »

Aquest cap de setmana he descobert les “ecoperles” o boles de rentar, un invent d’aquells que pot revolucionar la manera com es renta la roba.  Es tracta d’una bola de plàstic que es posa dins la rentadora o el rentaplats i que renta. La bola, que duu unes pedres a dins i dos imans, acompleix exactament la mateixa funció del sabó, però sense contaminar i per procediments físics: canviar l’estructura mol·lecular de l’aigua per tal que aquesta tingui la propietat de netejar.

Llegir tot el post »

En un post recent, parlava d’un nou tipus de bandolers, contemporanis i postindustrials: els peatges de les autopistes. Aquesta setmana els bandolers han estat notícia de nou: primer perquè es celebra la festa d’en Serrallonga a Sant Hilari Sacalm i després perquè un bandoler ha anunciat que havia estafat a un banc per finançar les lluites socials. Qui diu que la contemporanietat està renyida amb conceptes tradicionals?

Llegir tot el post »

Aquesta festa major vaig tenir l’oportunitat de parlar força amb en Pere Riba, bon amic de la família, company d’aventures polítiques i culturals del meu pare i jutge de pau de Matadepera. Xerrant xerrant em va revelar el que ell considerava un bon secret. Una mena de coneixement personal adquirit amb els anys que li servia a ell per pronosticar la duresa de l’hivern en funció d’un determinat element de la naturalesa: les canyes verdes.
Llegir tot el post »