El nom d’aquest blog, Botarga, es refereix als dimonis que surten per Sant Antoni en diverses poblacions dels Ports de Morella. Tot i que jo no sóc d’allà, sempre he sentit una especial devoció per aquests personatges que obren pas, les diuen de l’alçada d’un campanar, contagien l’esperit festiu i cometen tot tipus d’entremaliadures. En Francesc Massip defineix molt bé el que ell creu que és una botarga: “La figura de botarga sovint s’associa a personatges demoníacs, no tant com a éssers malignes (aspecte que, en propietat, només conté el “diabolos”, això és ‘el que desuneix i calumnia’), sinó com a genis de la natura (“daemones”), potencialment perillosos, però vinculats als ritus de renovació estacional, esperits tel.lúrics sovint benèfics per l’home. El cristianisme va posar-los tots a un mateix sac, però les festivitats més arcaiques i tossudes singularitzen aquesta espècie de divinitat inferior, estretament unida al món vegetal, amb el mite de l’home primigeni i altres personatges silvestres de l’imaginari tradicional…”.