Aquesta nit he estat al concert d’U2 a Barcelona. Aquest grup irlandès havia estat una de les meves bandes preferies durant la meva adolescència i avui m’he retrobat amb ells gràcies a un amic que m’ha convençut per anar-hi i a la Y que ha comprat les entrades. De tornada a casa, rumiant-ho, me n’he adonat que potser feia més de deu anys que no anava a un macroconcert d’aquests. Després de voltar força, amunt i avall, de plaça en plaça, de poble en poble, crec que malgrat que aquest tipus d’espectacles proporcionen una experiència força potent -especialment si es coneixen les cançons que s’hi interpreten-, no tenen absolutament res, res, a envejar al gaudi que proporcionen i a l’encant que tenen les produccions populars.