Després d’uns dies bastant intensos avui l’he vist amb els meus propis ulls a la Via Laietana: la copa de la Champions ja és a Barcelona. En qüestió de minuts, un carrer absolutament pres, en el dia a dia, pels cotxes i la velocitat, s’ha convertit en un camí pel que els herois contemporanis, els futbolistes, han transitat exhibint el seu darrer trofeu. Tot i que discrepo molt de la decisió presa anys enrera de no celebrar títols a la Plaça Sant Jaume, haig de confessar que veure passar avui els jugadors damunt l’autocar descapotable ha estat una sensació força impactant.

Llegir tot el post »

Durant anys, la muntanya de Sant Llorenç del Munt ha estat per a mi una presència física constant, una silueta a l’horitzó que em servia de far per a situar-me en el món. Darrerament, la muntanya és també un espai per a entendre com funciona això de l’accés al coneixement. Recorrent-la amunt i avall, sol, me n’he adonat que hi ha milers de camins per endinsar-s’hi i que resulta impossible arribar a abastar-la del tot.

Llegir tot el post »

Ja fa força mesos que als mitjans de comunicació de masses sentim, dia si i dia també, que som en crisi. Una crisi “mundial”. Bé, potser si que allà on es viu d’una manera totalment diferent a la nostra, sense cotxes ni bancs, també viuen la crisi “mundial” de l’automòbil i del totxo, però ho dubto molt. I també dubto que això d’aquesta crisi sigui real del tot. Més aviat em semblen els últims cops de cua d’un peix moribund.

Llegir tot el post »

La veu a través del vidre que separa el bar de la plaça, per entremig d’unes heures que s’entortolliguen tirant amunt. Duu ulleres fosques i camina al costat d’una amiga. Els mugrons li sobresurten, tensos, damunt una samarreta apretada de color suau. Ell és allà dins, prenent un cafè amb un amic, però més atent al que passa a l’exterior que a la conversa que sorgeix entre glop i glop. La magdalena de xocolata s’ha acabat i també les bromes sobre l’èpica futbolística del Barça d’ahir al vespre. A través del vidre, es fixa amb aquells mugrons. S’adona que ella també l’està mirant perquè, malgrat les ulleres fosques que duu, li arriba a veure els ulls. Amb posat seductor, sabedora del que està passant, sabent-se observada, ella li torna el somriure i aparta la vista a poc a poc. S’han reconegut en aquell joc. Es posa en marxa la roda.
Llegir tot el post »