Aquests dies hi ha molta gent que, d’amagat, deu estar fregant-se les mans, amb un somriure a la boca. No entenc ni un borrall del que està passant a l’interior de l’únic grup parlamentari independentista que en l’actualitat hi ha als Països Catalans, però la imatge pública que estan donant els dirigents és senzillament patètica. Estic bastant allunyat de l’exercici de la política parlamentaria i de partit, i tot això em va bastant gros, però la imatge que es dóna als que, com jo, ens ho mirem de lluny -i això en política és molt important- és de guerra interna, desunió, lluita pel poder, manca de lideratge i pèrdua d’horitzons. Quin serà el resultat de tot aquest procés? L’esbocinament del sobiranisme en diversos partits que mai podran sumar ni anar junts en cap procés electoral. El camí oposat a la creació d’un ampli consens social per a l’exercici del dret a l’autodeterminació. El millor escenari pels nostres adversaris polítics.

El silenci i el coneixement extret dels llibres deuen ser coses que viatgen juntes. Avui, mentre anava a la Biblioteca de Catalunya, he pensat que, fet i fet, no recordo cap llibre, cap, - d’entre els que m’han impactat de veritat o dels que n’hagi extret un coneixement interessant-, que no l’hagi llegit en un indret tancat i envoltat de silenci.

Llegir tot el post »

(Escena de l’Hort de Getsemaní, a la plaça major de Verges)

Tornem a casa en P i sento com els tambors ressonen per tot el poble, a l’altre cantó de la carretera. Només queda un dia pel Dijous Sant però Verges ja fa dies que està revolucionada. A les cases es fan quilos de brunyols, la plaça major no sembla la plaça major, les orenetes han tornat d’Àfrica just avui i aquest any la festa té alguna cosa d’especial i tothom en va ple: en Lluís Llach ha agafat la direcció escènica de la representació de la Passió que demà s’escenificarà pels carrers i places.
Llegir tot el post »