BOTARGA

Alan Lomax es va passar bona part de la seva vida anant pel món amb una màquina de gravar entre les mans. Durant els seus viatges, recollia expressions musicals (instrumentals i cantades) de totes les cultures que visitava, entre elles algunes cançons i músiques del País Valencià i les Illes Balears.  El seu llegat el recull la Association for Cultural Equity, que duu per nom una de les principals obsessions d’aquest etnomusicòleg americà: la justícia cultural.

Alan Lomax afirmava amb freqüència que amb els mitjans de comunicació actuals (de la seva època, la televisió) no hi havia justícia o equanimitat cultural. Amb bon ull va advertir que a la televisió només s’hi mostraven certes manifestacions culturals de certes cultures i, d’aquesta manera es silenciaven moltíssimes expressions culturals de innumerables cultures d’arreu del món: les que no apareixien a la televisió. D’aquesta manera es projectava una visió homogènia del món.

Si Alan Lomax estigués viu, tindria motius per estar una mica més content i esperançat. L’aparició de la Internet i altres xarxes de comunicació horitzontals -i la TDT, que farà que també es multipliquin els canals de televisió-, fan una mica més just i equànime el món. Tot i que encara costarà uns anys a assolir-se, aquesta idea de que totes les cultures (i les seves expressions culturals) han de tenir la seva veu als mitjans de comunicació televisius, arribarà, indefectiblement. I bona part d’aquest feliç encontre haurà estat possible gràcies a aquesta nova tecnologia de comunicació.

PD: Per cert, les gravacions d’Alan Lomax, als Països Catalans es poden trobar aquí.