Alan Lomax es va passar bona part de la seva vida anant pel món amb una màquina de gravar entre les mans. Durant els seus viatges, recollia expressions musicals (instrumentals i cantades) de totes les cultures que visitava, entre elles algunes cançons i músiques del País Valencià i les Illes Balears.  El seu llegat el recull la Association for Cultural Equity, que duu per nom una de les principals obsessions d’aquest etnomusicòleg americà: la justícia cultural.

Llegir tot el post »

Que els Jocs Olímpics de Beijing només hagin estat televisats per TVE (Televisión Española) ha estat una magnífica oportunitat per adonar-se de quina mena de nacionalisme caspós i caduc es professa en aquest mitjà de comunicació. També ha servit per adonar-se de com de racistes i ignorants són molts dels periodistes que hi treballen i de com els que en teoria són els nostres, els de TV3, són iguals o pitjors que ells.

Llegir tot el post »

Ahir en Josep Maria Puyal va demanar, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, “un projecte privat de comunicació a Catalunya que respecti els principis i les característiques dels catalans”. I va advertir: “Si no som capaços de fer un projecte comunicatiu privat amb el nostre imaginari que sigui rendible, estarem condemnats per sempre a la violència simbòlica”, en referència a la substitució definitiva dels símbols propis pels espanyols. No només hi estic d’acord sino que a aquesta alçades de la pel·lícula em sembla totalment imprescindible per a continuar endavant. Dues petites discrepàncies o afegitons propis: 1) Aquesta tasca també s’hauria de fer des de la televisió pública, amb els diners de tots i 2) L’àmbit d’actuació (de comunicació) no hauria de ser el Principat de Catalunya, si no el conjunt de territoris de llengua catalana.