BOTARGA

Fa uns dies vaig llegir el llibre “2014. Que parli el poble català” de Josep Lluís Carod Rovira. El llibre demostra que en Carod és un excel·lent orador i un home d’idees, de bones idees. Hi ha arguments sòlids, interessants reflexions i frases per a subratllar (com la famosa, “jo no sóc independentista, estic independentista”). La lectura és altament recomanable per veure com és (o vol ser) una part del moviment independentista actual. Ara bé, també hi trobo moltes, moltíssimes mancances, com una estratègia temporal i un full de ruta clar, o detalls, com una proposta per a donar nous usos als edificis públics espanyols que quedin buits una vegada assolida la fita.

Avui, la independència de Catalunya és molt més possible i molt més probable que mai. Bàsicament perquè ara existeix Europa i ja no serveixen altres organitzacions supranacionals (com Espanya). Ara bé, perquè la independència de Catalunya sigui un fet hi ha d’haver una massa crítica de gent que la vulgui. I per això cal que l’independentisme sigui una opció interessant i atractiva per gent molt diversa. I com que l’independentisme és una condició temporal, com la d’immigrant, que algun dia es deixa,

es pot ser independentista català i que t’agradi el flamenco, com que t’agradi el rock progressiu, el blues o la samba
es pot ser independentista català  i ballar sevillanes, com també ballar claqué o ballar danses africanes
es pot ser independentista català  i pujar castells, o no fer-ho
es pot ser independentista català a i no saber ballar sardanes, o ballar-les molt bé
es pot ser independentista català  i ser musulmà, o budista, o hinduista, i també cristià
es pot ser independentista català  i ser de la selecció espanyola de futbol (hi juga el xavi), com de la de camerun (hi juga l’etoo i el kameni)
es pot ser independentista català  i tenir el color de la pell moreno, blanc, groc o negre, els cabells panotxes, arrissats o ser calvo
es pot ser independentista català  i no anar amb un mocador palestí al coll, o anar amb corbata i mocasins
es pot ser independentista català  i dur tatuatges o ser membre de l’opus dei
es pot ser independentista català  i parlar xinès, castellà o newar
es pot ser independentista català  i ser de dretes o d’esquerres, o del partit pel mig

…perquè la independència és una reivindicació exclusivament política…. És una alternativa d’organització política del territori: en comptes de formar un estat que es diu Espanya (que ens va ser imposat i amb el que mai hem estat a gust) formar-ne un altre de nou, en el marc de la Unió Europea, anomenat Catalunya. És així de senzill. I aquest objectiu només es pot assolir de dues maneres, tirant pel dret o marejant la perdiu.