BOTARGA

Una altre de les diferències entre una festa (o un ritus) i un espectacle és que la festa i el ritus no necessiten d’assaigs. En canvi, per tal que un espectacle surti bé, i no decebi als espectadors que han pagat una entrada per veure’l, normalment s’inclouen una sèrie d’assaigs previs a les funcions.

La festa, en canvi, és un esdeveniment únic. Només passa una vegada l’any. Els espectacles es poden fer més d’una vegada (tantes com espectadors es prestin a veure-la) , la festa autèntica només una vegada l’any. En aquelles festes més espectacularitzades o teatralitzades, les més enfocades al lluïment del poble de cara als visitants que venen, si que es poden produïr assaigs dels grups que actuen (els balls), d’alguna de les escenes amb actors (les Passions), però en general, el ritus que opera en qualsevol festa només passa una vegada (una anada a ofici, una aixecada de l’arbre a plaça, uns cargols amb els cavalls, l’anada a una ermita en seguici, una ofrena a una divinitat….)

De fet, és precisament aquesta unicitat, aquest ser únic de la festa o ritus, el que fa que molta gent li atribueixi determinats atributs. En moltes cultures arcaiques, per exemple, determinats ritus són l’oracle que prediu el que passarà durant l’any al poble o ciutat. Al Nepal, per exemple, durant el Bisket Jatra, els habitants de Baktapur aixequen un altíssim arbre que simbolitza a la vegada l’any que acaba i un déu llegendari.  Si, pel que sigui, no s’aconsegueix posar dret l’arbre o algú hi pren mal, aquests dos fets són considerats com un mal auguri de cara a l’any que comença i hom creu que aquell serà un mal any. Si, en canvi, tot succeeix sense problemes, segons el guió pautat, aleshores l’any serà bo. De fet, és precisament allò, aquell ritus que s’executa dins la festa popular, i sobretot el seu correcte o no desenvolupament, el que determina i garanteix el present i el futur del poble.

Crec que és molt important remarcar aquest fet: qualsevol ritus que té lloc dins una festa popular és únic, irrepetible, només es pot realitzar una vegada l’any (en la data que marca la tradició) i a més a més, el desenvolupament del ritus representa el present i condiciona el futur de la comunitat que l’executa.