BOTARGA

Aquests dies és d’actualitat els canvis que s’estan produïnt tant en la direcció de TV3 com de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que és el consorci d’empreses públiques que fan possible TV3 i la resta de canals catalans públics. Desconec si les persones triades són les adeqüades o no per al càrrec, però jo penso que cal aprofitar aquest canvi per fer la renovació profunda que li cal, des de fa anys a TV3, començant pel seu propi nom, que només s’entén des del punt de vista espanyolista, i per la multiplicació dels canals d’emissió.
No em cansaré mai d’advertir tothom que estem vivim en una revolució tecnològica sense precedents que, en base a les xarxes distribuïdes (de les quals Internet n’és el paradigma), ho estan trastocant tot. Recol·locant tot, més ben dit. En el terreny audiovisual, per exemple, cada vegada hi haurà més canals, més especialitzats i hi haurà intents per controlar primer el canal i després els continguts. Això ja està passant, lentament, amb el pas a la TDT i amb els moviments polítics a la direcció de la Corporació. Però encara n’hi haurà més de tot això en els propers anys.

Fa anys que tinc la impressió que la televisió pública catalana s’està quedant enrera. Mentre proliferen canals en català i castellà d’entitats privades de tot tipus (des del Grup Godó a una colla d’amics latinos que emeten les seves parides), la TV3 només manté els seus 3 a 4 canals (TV3, C33, 3/24 i el TVCi). I això que la capacitat de producció de continguts en català i catalans és infinita.

A mi em sembla que la magnitud dels canvis tecnològics i socials que estem vivint requereix una resposta contundent i adequada per part dels dirigents de la Corporació. En primer lloc caldria canviar el nom de “TV3″. Que la Televisió de Catalunya sigui la tercera, que es digui TV3, “Televisió 3″ només s’entén pel fet de ser un tercer canal, després de TV1 i TV2. Desconec qui va posar el nom a TV3 però està clar que al seu cap hi havia Espanya i l’univers simbòlic espanyol. Avui, seria interessant desempallegar-nos d’aquest llast històric. Sense complexes. Potser seria més adequat dir-li TVCAT, TVC o catTV o algun altre nom millor que ja triaran els experts en aquestes coses. Però em sembla imprescindible que TV3 deixi de dir-se així, que deixi de ser el tercer canal espanyol i passi a ser el primer nostre. Així, el que ara és TV3 podria ser TVCAT1, el primer canal amb aquest altre nom que li posem a la televisió pública i la seva seqüència de canals.

En segon lloc crec que cal multiplicar els canals. Ens cal un major número de canals públics i en català, i sense que això vulgui dir perdre qualitat. Canals que prenguin els Països Catalans com a referència, perquè la TDT no entén de velles antenes. De continguts no ens en falten ni ens en faltaran mai. El país és prou ric per omplir tants canals 24 hores al dia com faci falta, i no només d’escombraries. Podríem, per exemple, fer un canal només de cultura: cultura popular, espectacles, emissions en directe de concerts, festes… amb reportatges d’actualitat, històrics, temàtics, etc També seria recomanable que hi hagués un canal només d’esports, on passessin des de les ditxoses curses de Formula 1 a partits de totes les seleccions esportives catalanes oficials (per exemple). Però és que també hi podria haver un canal temàtic en història (serà perquè ens en falta!), en sexe, en ciència i tecnologia, en política, en empresa i treball, i d’altres canals més especialitzats en d’altres coses.

Aquest és un model que ja funciona des de fa bastants anys als Estats Units i a la resta del món i que nosaltres, no sé ben bé per quins setsous encara no hem posat en pràctica. Potser que espavilem, no? Aquesta és una tasca que, al meu entendre, no només és urgent si no que és imprescindible per guanyar la batalla de les idees i per crear allò que ja fa temps que s’anomena l’Espai de Comunicació Català.