Si tu no em dius les coses,
aleshores jo
m’en puc imaginar d’altres…

Llegir tot el post »

En aquests dies de dejunis i meditació, no em puc estar de pensar en els cursos de meditació Vipassana, que he fet durant les meves estades al Nepal. En un proper post prometo explicar què hi vaig aprendre i perquè crec que val la pena fer-ne un. Però avui penjo aquesta imatge, presa a la Vall de Manang, al cantó est dels Annapurnes, al Nepal, l’any 2007. La imatge m’agrada perquè il·lustra bé quin tipus de religió és el budisme. Qualsevol que hagi fet meditació entendrà desseguida el sentit d’aquesta pintura.

Llegir tot el post »

Ahir Kosovë va declarar la seva independència política respecte a Sèrbia. Pràcticament ja no en queda res d’aquell gran Estat que volia ser Iugoslàvia. Com tampoc en queda res de Txecoslovàquia… ni de l’antiga Unió Soviètica. Des de l’any 1989 a Europa s’han format sertze (si, si, 16!!) Estats nous. Europa ja no és aquell projecte en procés de construcció dels anys 80-90. Europa és ara una entitat consolidada, que deixa fora de joc i sense sentit les altres entitats polítiques (de les del tipus Espanya, Itàlia o França) formades per conglomerats d’altres nacions (si és que n’havien tingut mai, de sentit). Ara és l’hora de l’Europa de les nacions.

Llegir tot el post »

Cada vegada que vaig al País Valencià, i en aquests darrer mes hi he pogut anar un parell de vegades, em fascina en gran mesura una cosa: la capacitat i gràcia amb què els valencians juguen amb els coets carretilles, popularment coneguts per “coets borratxos”. M’impressiona la naturalitat com fan anar els masclets i les femelles, dos elements que formen part de la seva manera de fer festa i d’expressar els sentiments festius. Una de les conseqüències visibles d’haver participat d’alguna d’aquestes manifestacions traqueres és la ralla negre que els coets borratxos deixen per les superfícies de les coses per on transiten a l’atzar.

Llegir tot el post »