Des de mitjans de març, les regions de Lamjung i Manang, a les valls de l’est del massís dels Annapurnes, al Nepal, els traginers i els seus cavalls i mules envaeixen els camins. Els comerciants de la zona envien, aprofitant que comença el bon temps i de cara a preparar la temporada turística, els seus productes des de Bhulbule i Chame fins a les parts altes de Manang, una vall inaccessible, a més de set dies a peu de la primera carretera per vehicles motoritzats. Els productes que duen, des de llaunes de refresc a ous i animals vius passant per sal i sucre, són transportats per animals acompanyats per homes que els fan creure mitjançant una espècie de fuet que, curiosament, s’assembla al que utilitzen moltes botargues i també molts esparriots de festes populars catalanes.

Llegir tot el post »

Ahir un amic d’un amic em va dir, durant el tradicional dinar d’escudella i carn d’olla dels dimecres a Casa Jaume, que al seu poble, Guissona (la Segarra), és costum que durant la nit de Reis, el 5 de gener, els nois facin declaracions d’amor a les noies deixant cols i poemes als balcons. Em vaig quedar glaçat. Exactament com es fa a Arenys de Mar i Arenys de Munt!! Jo em pensava que aquest era un costum local, únic d’aquestes dues poblacions del Maresme, i que era impossible, per tant, relacionar la Nit de Naps amb la Nit de Reis… però ara veig que no és així.

Llegir tot el post »

L’altre dia vaig tenir l’oportunitat d’assistir al Pessebre vivent de Perafort, al Tarragonès. Parlant amb la gent que el duu a terme, l’home que feia de Sant Josep em va explicar que havia anat a viure a Perafort des de la ciutat de Tarragona i que aquest any havien tingut una criatura, que em va assenyalar amb la mà. Erem a l’estable del naixement i m’assenyalava l’infant Jesús, un nen -el seu fill (o filla, ara no ho recordo).

Llegir tot el post »