BOTARGA

Un dels moments més intensos de l’atrafegat dinar de Nadal és quan els nens i nenes més petits, fills d’algun dels presents a la taula, recitar, un darrera l’altre i pujats a damunt una cadira o damunt la taula un vers nadalenc que ha après a l’escola.

Si hom analitza el contingut d’aquests poemes, s’adonarà que la majoria tenen temàtica nadalenca i que quasi tots parlen del naixement de Jesús, de l’adveniment del Nadal. Aquest acte tant senzill dels més menuts és doncs, un anunci del motiu central de la festa de Nadal.

Aquest emotiu acte comença sovint amb un estira-i-arronsa entre els pares i la resta de presents a la taula, que demanen al menut que reciti el vers, i el nen o nena, que està vergonyós o es mostra tímid davant l’expectació de la gernada que, una vegada ha acabat de dinar, vol sentir com reciten els petits.

Aquests poemes els aprenen sobretot a l’escola, però també en el si de la pròpia família. La gran majoria de versos són recitats en llengua catalana tot i que modernament, els nens també aprenen (i reciten) el vers en d’altres idiomes.

D’entre els provinents de la tradició popular catalana n’hi ha uns que són ben curts i que semblen ser versos de felicitació (del tipus “Com que sóc molt petitet i de versos no en ser dir[….] que tingueu un bon nadal!”). La gran majoria formen part de la tradició popular catalana (com El Cant dels Ocells) però també hi ha molts versos que són obra de reconeguts poetes catalans (com Tomàs Garcés o Pere Quart).