Enviat per manhel el dia 23rd Desembre 2007
En B es dirigeix a peu a la Fira de Nadal que hi ha al voltant de la plaça de la Sagrada Familia de Barcelona. Ha d’escriure un article per una revista sobre aquesta fira que va néixer per descongestionar l’encara avui atapeïda Fira de Santa Llúcia de la Catedral. Una vegada ha parlat amb els organitzadors i ha pres bona nota de diferents aspectes històrics i etnogràfics que vol remarcar, es passeja tranquil·lament per les parades a la recerca d’un caganer pel pessebre.
Llegir tot el post »
Dins de Llavors d'històries | Sense comentaris »
Enviat per manhel el dia 23rd Desembre 2007
Aquests dies, per protegir-me del fred, em cobreixo el cap amb una espècie de barret fet de llana que vaig comprar a Formentera. És sorprenent la quantitat de reaccions que provoca aquest artefacte entre amics, coneguts i saludats. Molts deixen anar tot tipus de prejudicis sobre el capell en qüestió. Alguns em saluden amb un “Salam Malequm”, com si el barret tingués a veure amb la religió musulmana o els àrabs. D’altres, en canvi (i sorprenentment!), identifiquen el barret amb la religió majoritària dels israelians i em pregunten si m’he fet jueu. Fins i tot n’hi ha que diuen que semblo al Lluís Llach, doncs aquest cantautor utilitza un tipus de barret com aquest.
Que jo sàpiga aquest barret no té res a veure amb cap religió (o potser és pujolsiana?) i el fet de dur-lo no és cap acte d’admiració al citat cantautor. Aquest barret el vaig comprar a una àvia de Sant Francesc de Formentera, ara fa uns anys, mentre l’estava acabant de teixir pel carrer, asseguda sobre una cadira. Per a fer el modelat del barret, -m’ho va confessar després-, s’havia inspirat en les closques dels eriçons de mar que els seu nét li duia a casa. El vaig comprar perquè de petit em fascinaven les formes i els colors de les closques d’aquest animal radial. Amb un amic anàvem a cercar aquesta closques al fons del mar, però també les aconseguíem amb uns procediments casolans mitjançant els quals buidàvem la carn de l’eriçó de mar i en trèiem les punxes. D’aquesta manera només en quedava el preuat, per nosaltres, esquelet que contenia tots els colors possibles, en un gradient que anava del verd al vermell.
Dins de Poti-poti | Sense comentaris »