BOTARGA

Sento, una vegada i l’altre, sobretot en discursos institucionals (sense anar més lluny el que va pronunciar l’honorable Conseller de Cultura Trasserres en la presentació del documental Castellers del Món ara fa uns dies) que Catalunya és terra de pas. Aquesta és una obvietat tant gran com la tant en boga del mestissatge, i que a mi emfa pensar que hi ha gat amagat.
A mi ja em sembla bé que el meu país sigui definit com un indret de pas, a condició que acceptem també que la resta de països del món mundial també són terres de pas. Perquè…, hi ha algun indret del món que no hagi acollit, al llarg de la seva història,  pobles de diverses procedències? Hi ha algun territori que hagi acollit només una comunitat al llarg del seu temps històric? No és el mestissatge i la barreja l’essència de la vida?

O és que potser el discurs del conseller i de tots els que parlen de terres de pas tingui a veure amb la idea espiritual de que aquesta condició de pas, es refereixi al pas entre aquesta vida i l’altra. Sincerament, no ho crec.