BOTARGA

Una qüestió que sembla que passat desapercebuda però que, en canvi podria ser molt remarcable en la història del pensament i la religió al nostre país, és la manera com s’ha representat iconogràficament a Jesucrist al llarg del temps. Més concretament, de com hem passat d’una visió del cristianisme que es resumeix en la imatge de Jesucrist serè i en posició de meditació, propi d’un guia espiritual, a una altra de molt diferent, que ens el presenta agonitzant, patint clavat en una creu. (more…)

Aquests dies estan jutjant a Madrid uns joves catalans acusats de cremar unes fotografies dels Reis d’Espanya, Juan Carlos i Sofia. En tot aquest afer de la crema de banderes, jo crec que cal apuntar dues coses.

(more…)

A la L li sona cada dia el despertador a les 6. Tot just n’és conscient, allarga la mà per apretar el botó que desconecta el riiiing amb què, per ella, cada dia comença. Tot seguit, encara des del llit, tona a allargar la mà i ajusta el botó cap a la dreta. Amb aquest simple moviment posa la ràdio. És la primera punxada de l’actualitat.

(more…)

No n’hi ha cap rastre documental. Ni menys encara cap fotografia ni video, però abans que el cristianisme arribés a Catalunya, en aquesta terra hi vivien persones, amb la seva pròpia manera d’entendre la vida. Gent que tenia la seva cultura i, dins d’aquesta, les seves creences religioses, i amb elles, els seus déus. No en tenim quasi cap rastre, perquè la nova religió (a diferència del que va passar en d’altres indrets del món, com a l’Índia -on les pràctiques religioses d’uns i altres conviuen-) en comptes d’aparèixer sumant va decidir imposar-se arrasant el que hi havia abans i fer comptes nous. Per això ara només podem fer supòsits sobre el que hi havia abans. Una espècie d’arqueologia de les creences.

(more…)