EL TIRABOU

A mitjans d’agost els camps de l’Empordanet interior presenten un triple aspecte. Per una banda, els de blat, ja segats, verdegen per l’aparició de males herbes que aprofiten la pluja caiguda aquests dies per treure el cap. Per l’altra, els camps de blat de moro van fent el seu curs, creixent amunt i es van regant amb l’aigua canalitzada a través de recs sortits del riu. Finalment, els camps de pomeres comencen a adquirir tonalitats vermelloses i verdoses: les pomes ja comencen a madurar. Llegir tot el post »

Acabo de tornar de la cercavila d’inici de la festa major de la Bisbal d’Empordà, cansat i ben mullat. Un xàfec -més o menys anunciat- ha aigualit, mai millor dit, el final de la cercavila. Tanmateix, he pogut fotografiar bé el trencament del càntir (m’he atrevit a suggerir-los que en comptes de trencar-lo amb un martell el llancin dalt-a-baix del balcó…) i també bona part dels elements que participen en la cercavila d’inici de la festa.

Llegir tot el post »

Fa anys que maduro una idea per dotar de nous continguts dues festes tradicionals matadeperenques, Sant Llorenç i la Festa Major, amb la història llegendària del drac i la muntanya com a rerafons. Fa temps que hi penso i avui, que plou i que sóc lluny de Matadepera, em sembla que ho podré concretar una mica més per escrit…

Llegir tot el post »

…no vagis a l’era! Això és exactament el que em va dir en J l’altre dia, a la Festa del Segar i el Batre de Sant Climent de Peralta mentre el fotografiava damunt el paller que estava construint i jo em queixava que, per culpa de la tramuntana, m’estava entrant molta palla als ulls. M’hi havia convidat dies abans quan pel carrer me’l vaig trobar. La festa funciona com una espècie d’escola creada pels propis pagesos per a explicar a tothom qui ho desitgi, sense haver d’abonar cap tiquet d’entrada, les tasques agrícoles tal i com les realitzaven antigament. Concretament s’hi explica la sega, batuda i emmagatzemament del blat, tal i com les feien abans de la implementació massiva de la mecanització al camp català.

Llegir tot el post »

Arriba al poble a tota pastilla, fent sonar el clàxon sense aturar-lo ni un moment, sense fer cap ritme característic. Simplement apreta fort el botó, de forma constant, per fer notar més i millor la seva presència. I a fe que ho aconsegueix: tothom el sent arribar. El furgó s’atura dins una espècie de pati de veïns, que ni tant sols es pot anomenar plaça -tot i que sovint en fa les funcions. Fa marxa enrera i es col·loca de cul, davant la casa de la V.

Llegir tot el post »