BOTARGA

Des de dissabte passat que estic fent un dejuni. Enguany amb brou d’algunes verdures i hortalisses diurètiques, concretament api, nap i ceba. Me l’ha recomanat una amiga de la meva germana i és força suau, de només tres dies. Esmorzo, dino i sopo amb brou, doncs. I entreàpats sacio la gana amb tè i aigua a manta. Dissabte vaig començar afegint arròs integral al brou i avui - que ja estic de tornada-, també l’hi afegiré per així anar acostumant l’estómac de nou a la digestió. M’agrada la sensació que provoca al cos i la ment el dejú. Lleugeresa sobretot. Mental i física. L’únic inconvenient ha estat que l’he fet amb el cap a la calçotada que organitzo a casa aquest diumenge amb alguns amics i familiars, i amb els calçots plantats al setembre…

El passat diumenge dia 28 de febrer es va dur a terme a Turballos (l’Alcoià) un intercanvi de llavors a càrrec de l’associació “Llavors d’ací“. Des de fa uns anys proliferen les iniciatives que malden per reviscolar les varietats autòctones de plantes, arbres i hortalisses. Em sembla una més que formidable tendència per la conservació i potenciació de la tradició - l’adaptació continua de l’espècie al medi-, en aquest cas en el camp dels vegetals, i enguany ho penso seguir ben d’aprop. Al Principat també hi ha iniciatives similars aparegudes en els darrers anys, com la d’Esporus. Una altra manera de combatre la homogeneïtzació, l’imperi del “només”, en aquest cas en el món vegetal.

Fa temps que penso que hauríem d’erradicar del nostre vocabulari la paraula “només” i en general totes aquelles paraules que denoten exclusivitat, que exclouen l’altre. La realitat és complexa i polièdrica i les paraules que tracten de definir-la d’una sola manera, d’una forma única i immutable, no són útils, sobretot si volem fer-ho d’una forma rigorosa.
Llegir tot el post »

Participants de la Santantonada de La Todolella 2010

La primera setmana de febrer vaig estar a diverses celebracions festives populars en pobles del centre del país, un tros de territori força ampli que va des del Priorat a la Ribera d’Ebre fins als Ports de Morella, o sigui, a banda i banda de l’Ebre. Ben acompanyat, hi he conegut força gent i he après coses noves. Entre d’altres, he vist coques gegants que es rifen, pastissos que semblen pits, tortades que es dansen i una Santantonada molt especial, amb la distinció entre diables i botargues, una  filandrona molt catxonda i una foguera que, en la seva encesa caòtica i imprevista, va sembrar el pànic entre els que erem allà.

Llegir tot el post »