M’ha cridat l’atenció una estadística apareguda en el diari en què parlava del què destinen els països en recerca i desenvolupament (sento no poder incloure l’estadística). Ja sé que aquesta no és una dada que provoqui sorpresa, però no deixa de fer-me pensar una estona cada vegada que apareixen noves dades referent a R+D.

Com és habitual, l’estat espanyol ocupa una posició bastant endarrerida respecte les primeres posicions, ocupades de manera destacada sobre la resta, per Suècia i EEUU; la mitjana europea no és gaire millor que l’espanyola.

De fet, el més sorprenent per mi va ser veure 2 economies amb sistemes tant diferents en les 2 primeres posicions, la primera conclusió a la que vaig arribar doncs, va ser que la culpa no era tant del sistema econòmic o del govern de torn del país, sinó que té més a veure amb l’esperit emprenedor de la seva gent.

Suècia ha destacat en els últims anys per ser la mare d’empreses realment importants a nivell mundial tot i sortir d’un país amb només 9 milions d’habitants. Una explicació podria ser la forta inversió del govern suec amb la seva aposta per la recerca i les ajudes al desenvolupament tecnològic.

D’altra banda, tenim EEUU, un país capdavanter econòmicament amb una mentalitat capitalista i de continua millora, però també amb les aportacions filantròpiques de importants fortunes personals, cosa que podria explicar també la seva posició en aquest rànquing.

A mi em sembla clar que no podem quedar-nos en la mediocritat del nostre sistema econòmic veient com altres economies ens agafen cada dia més avantatge en temes de R+D. I més, amb els problemes de deslocalitzacions que s’aniran succeint a Catalunya, un país amb pocs recursos propis que basa bona part del seu model econòmic amb un turisme cada vegada més explotat. Trobo a faltar aquell esperit emprenedor que en altres èpoques ens havia fet capdavanters en alguns sectors. Amb això no vull acusar només al govern, sinó que crec que això és qüestió de un canvi de mentalitat en favor de la recerca, tant del govern, com de les empreses, les universitats, fortunes patrimonials s o joves emprenedors.

Voldria inaugurar la meva col·laboració en aquest blog parlant d’un tema que fa temps em té preocupat des de la meva entrada en el món laboral.

En els darrers temps he anat veient com a poc a poc la majoria dels companys d’universitat s’han anat incorporant al sector bancari o de caixes d’estalvi. Penso que aquest sector s’està convertint en un forat de l’economia català on es van perdent molts talents i que a la llarga acabarà portant a un estancament del creixement econòmic.

Amb això no vull culpar als joves que decideixen optar per aquest camí professional sinó tot al contrari, crec que estan escollin per a ells la millor opció de present en un món empresarial on els joves sembla que estan condemnats al “mileurisme”. Una opció còmoda i ben pagada, una temptació gairebé irrenunciable quan surts de la universitat.

A la universitat et prometen que quan acabis viatjaràs en un creuer de luxe i en realitat t’adones que et toca viatjar en pastera, per això és tant lògic que la majoria, al veure que han desaparegut els creuers de luxe optin per viatjar en un creuer d’aquests que estan de moda, on viatjaràs amb absoluta comoditat i ben segur que t’omplen la panxa.

Però el que més em sorprèn d’aquest model és que el govern no hi intervingui i doni la sensació que està deixant en mans de les caixes la inversió en qüestions socials, culturals, o formatives que se li suposen a un govern. De fer penso que el funcionament és bastant similar; les “petites” comissions que anem pagant els clients serveixen després per finançar problemes generals, igual que passa amb els impostos.

Aquesta pèrdua de talents recent sortits de la universitat ha d’afectar d’una manera o altra a l’economia ja que se suposa que les noves generacions han de ser les que amb la seva iniciativa impulsin el creixement. Amb aquest model a més estarem perdent competitivitat amb altres economies en les quals no es malgastin els joves talents en una oficina de poble de la caixa.

Alguns dels principals brokers per operar són els que presentaré a continuació.

• Voldria aclarir que la informació pot estar subjecte a errors i que els brokers poden canviar les comissions.

• Les comissions estan calculades utilitzant un import de 6.000€ i en el mercat continu.

• Depenent del broker la seva comissió varia, ja que utilitzen diferents formats, per ex. hi ha brokers que tenen comissions fixes, altres variables, n’hi ha que mínimes, etc.

• Es poden veure brokers que a simple vista poden semblar cars però no cobren comissió de custodia, i altres barats però que “la claven” amb la custodia.

• Alguns dels brokers presentats presenten millors perspectives depenent de si s’utilitzen per mercats nacionals o internacionals.

• El millor és entrar a la plana web de cada broker i mirar-ho bé.

Personalment utilitzo el Broker del Bancaja i de ING. El del Bancaja perquè vaig treballar-hi durant 4 mesos d’un estiu (feina típica quan estàs estudiant), l’utilitzo per operacions a curt termini. El de ING l’utilitzo degut a que les seves comissions a llarg termini són de les millors al no cobrar comissió de custodia, per dividends, etc.   Aquests dos brokers però, no servirien per especular, aquí trobaríem brokers molt millors. Per especulació en mercats internacionals m’han comentat que és bastant bo el de Interactive Brokers. Quin utilitzeu i quina és la vostre opinió sobre ell?

El primer pas per invertir a borsa una vegada tenim decidit que destinarem una part dels nostres diners a la inversió, és buscar l’intermediari financer que s’adapti més a les nostres necessitats. Aquesta funció la poden realitzar els següents agents:

• Broker: El broker és el típic intermediari que ens ve a la ment quan parlem de borsa, aquest executa les ordres a canvi d’una comissió pels serveis. Alhora ens pot donar consells i punts de vista diferents a les nostres inversions. A Espanya dins d’aquest punt podem distingir entre les societats de valors (operen pròpiament i per a clients), i les agències de valors (operen solament per a clients).

• Broker online: Molts brokers degut a l’auge d’internet, s’han apuntat a la moda de poder realitzar les operacions utilitzant aquest mitja. En aquest cas, el client realitza les operacions per compte propi, amb l’avantatge que les comissions són més barates.

• Bancs i caixes: Els bancs i caixes també ofereixen la possibilitat d’operar a través de la seva xarxa d’oficines. Com és normal, el principal problema són les comissions i l’horari d’oficina, ja que no coincideix amb el de la borsa i menys internacionalment.

La meva opinió personal és que el millor és utilitzar un broker online, ja que són relativament fàcils d’utilitzar i les comissions són més ajustades. No puc opinar en el cas de broker, ja que no n’he utilitzat mai cap personalment, tot i que en una empresa en que vaig treballar si que l’utilitzaven per les compres de matèria prima. Com és normal oferien un bon servei però s’han de pagar les corresponents comissions.  Arribats aquest punt, el gran dilema és escollir el broker online que s’adapti millor als nostres objectius i amb les comissions més baixes. Passem a detallar les comissions, ja que en funció d’aquestes veurem quin és el broker online que ens pot afavorir més: 

Comissions variables:

• Comissions de compra/venda: Ens l’aplica el broker online que utilitzem per a la compra i venda d’accions.

• Comissió de custodia: Són comissions que ens apliquen per “vigilar-nos o administrar-nos” els nostres valors.

Comissions fixes:

• Cànons de liquidació a l’Iberclear: Són molt poc coneguts, és la societat que porta el registre comptable i gestiona les liquidacions realitzats a la borsa. Per a més informació podeu visitar la web d’Iberclear.

• Cànons de borsa: Aquest cànon de contractació depèn de l’efectiu a contractar.

Una vegada vistes les comissions, haurem d’escollir el nostre broker online en funció de l’espai temporal de les nostres inversions.  Si el nostre espai temporal és el llarg termini, els que ens interessa més és un broker online amb unes condicions de compra/venda baixes i sobretot que la comissió de custodia sigui el més baixa possible o que no la cobrin com veurem més endavant. En canvi, si invertim a curt termini o fins i tot si durant el mateix dia comprem i venem diverses vegades, ens interessa un broker online amb les comissions de compra/venda més baixes possibles, sense importar-nos molt la comissió de custodia. 

En un proper article valorarem alguns dels principals brokers i les comissions que apliquen cadascun d’ells.

Llegeix-ho una interessant notícia al nou diari Público sobre el poder que tenen deu famílies i vint empresaris, que controlen dinou de les trenta cinc empreses més grans que cotitzen a Espanya.

Les famílies són la Botín, Lara, Entrecanales, Del Pino, Polanco, March, Ortega, Nozaleda, les germanes Koplowitz i els cosins Alberto Cortina i Alberto Alcocer. Els empresaris són en Florentino Pérez, Luis del Rivero, Silvio Berlusconi, Luis Portillo i Juan Abelló.

I les empreses que controlen són el Banco Santander, Endesa, Inditex, ACS, Abertis, Unión Fenosa, Acciona, Banc Sabadell, Ferrovial, FCC,Acerinox, Bankinter, Cintra, Sacyr Vallehermoso, Telecinco, Inmobiliaria Colonial, Sogecable, NH Hotels i Antena 3.

Por, és la sensació que es te del poder que tenen tan poques persones.

Els pròxims 15, 16 i 17 de novembre és celebrarà al Palau de Congressos de Catalunya, una nova edició de BORSADINER, la fira del diner, la borsa i altres mercats financers més important que es celebrà a Catalunya. 

Segons llegeix-ho, BORSADINER està dirigida tant a petits accionistes com a professionals i s’esperà la visita de 18.000 persones durant els transcurs dels tres dies. 

Els més de 2.000 metres quadrats del saló d’exposicions estaran replets de conferències, presentacions, aules i expositors entre els quals es poden destacar:

-         Telefónica, Abertis i Repsol YPF davant els accionistes

-         Perspectives de la borsa per l’últim trimestre del 2007

-         Les recomanacions de valors segons el anàlisi tècnic de Josep Codina

-         Cartera de fons davant la situació actual dels mercats

-         Recomanacions de valors segons l’anàlisi fonamental de Alejandro Scherk

-         Fons d’inversió, aposta per la renta variable o fixa?

-         Consells per acudir a una sortida a borsa

Trobo a faltar com és normal, molts aspectes sobre la promoció de la borsa de casa nostra, més empreses catalanes, conferències sobre les empreses amb seu catalana més importants, promoció a internet de la borsa en català a partir de portals, diaris digitals, blocs o fòrums, etc. Si no ho fem en congressos com aquest, quan ho farem? 

Algun lector de Borsa CAT anirà a BORSADINER? jo tot i no ser de Barcelona és possible que intenti passar-hi una tarda si veig bones ponències.

La comunitat financera Rankia, celebra el 2n concurs a millor bloc de finances de llengua hispana. El premi igual que l’any passat és un iPod nano de 4gb.

Per descomptat, Borsa CAT no participarà en el concurs, primer de tot degut a que la llengua catalana com és normal no hi està representada i en segon lloc, degut a que la qualitat del nostre bloc està a anys llum de la qualitat dels millors blocs que si presenten. 

Podeu votar el vostre bloc preferit a partir de la següent pàgina. Com tots ja podeu pensar, he donat el meu vot a Toros, osos y borricos, que crec que és mereix guanyar el concurs ja que està a anys llum en qualitat i contingut de la resta. És el meu punt de vista.

M’agradaria recuperar aquesta entrada de fa uns tres mesos més o menys on us vaig ensenyar el gran càstig que rebia el sector farmacèutic en el curt termini i de la gran oportunitat que representava caigudes generals per començar a posicionar-se en aquests valors.

Com haureu pogut veure, era l’únic sector que rebia una forta correcció aquella setmana, dons bé, ara m’agradaria que observéssiu aquest altre gràfic amb els sectors d’aquesta setmana. És veritat que la majoria dels valors que vaig parlar com Sanofi-Aventis, Amgen, GlaxoSmithKline o Pfizer han continuat amb els descensos però també és veritat que en un molt baix tant per cent respecte els sectors que feia setmanes que anaven escalant cada vegada més (cal recordar que anem a llarg termini). Per exemple:

•  Sanofi-Aventis de 62,1 a 61,5
• Agmen de 58,13 a 56,32
• GlaxoSmithKline de 13,10 a 13,24
• Pfizer de 26,21 a 24,29

Si els comparem amb altres valors i sectors podem veure que han aguantat prou bé totes les turbulències dels últims mesos i de les comentades crisis. Han cedit un baix tant per cent i en conseqüència encara s’han posat a més bon preu per prendre’n posicions. Només cal veure el gràfic a l’esquerra de la setmana del 19 de juny i el de la dreta de la setmana del 22 de setembre per entendre el meu punt de vista:

Hi havia una vegada dues petites formiguetes joves molt treballadores que feia tres anys que compartien la vida, però no sota el mateix sostre on aixoplugar-se ja que eren joves i comptaven tot just amb 24 anys. La formigueta femenina treballava de caixera en un supermercat del poble, pel qual rebia 850€ a final de mes i a més a més feia unes hores a casa d’uns coneguts netejant la casa i cuidant dels nens pel qual li pagaven 200€. La formigueta masculina treballava en el sector del metall en una bona empresa de la comarca fent la seva jornada laboral més dues hores extres al dia, pel qual rebia a final de mes un salari de 1.400€.

Feia un temps que desitjaven anar a viure junts ja que s’estimaven molt i van començar a mirar el mercat de pisos per tal de comprar-ne un i així poder dir-se bona nit i fer-se un peto de bona nit (cosa que feien cada dia per sms). A la seva comarca els pisos no eren dels més cars de Catalunya ja que no vivien en una gran ciutat, no obstant, valien aproximadament uns 220.000€ els pisos de dues habitacions, ja que havien pensat tenir nens en un futur. 

Van anar a entitats bancàries de reconegut prestigi, i van demanar una simulació de la hipoteca que haurien de pagar pel total del pis, ja que només disposaven de 10.000€ per cap estalviats, ja que tot i portar un temps treballant s’havien hagut de comprar cadascú un cotxe per tal de desplaçar-se fins a la feina hi volien guardar-se una quantitat per imprevistos. Per tant les condicions eren una hipoteca per un capital prestat de 220.000€ a 30 anys pel que els hi sortia una quota a final de mes de 1.100€. 

Això els hi suposava que si entre els dos guanyaven 2.450€, una vegada descomptats el menjar, aigua, llum, telèfon, combustible, segurs i extres, només podien estalviar 400€ al mes entre els dos, motiu pel qual van veure que no era viable la compra d’un pis als preus actuals i més veient la segura disminució dels preus dels pisos en un futur pròxim. 

Decebuts per les dures condicions en que s’enfrontaven, les dues formiguetes van pensar que la millor opció per veure’s complert el seu somni de viure junts era anar de lloguer, i després de buscar un temps, van trobar un piset força petit però molt acollidor pel qual els hi demanaven 600€ de lloguer. Van creure que aquesta era la millor opció, ja que podien estalviar 500€ cada mes que aprofitarien per intentar treure’n un rendiment.  

Feia uns dies, una formigueta que era amiga dels nostres entranyables personatges els hi havia recomanat un bloc en català de borsa on havia llegit que des de l’any 1993 fins el gener d’aquest any, el Dow Jones s’havia revaloritzat en una taxa del 9,67% anual compost sense dividends. Les dues formiguetes van pensar que havien trobat una manera de treure’n un profit. Invertirien una part dels seus estalvis i no ho tocarien fins que es retiressin als 65 anys.

La formigueta femenina que era conservadora va pensar que podien invertir 8.000€ cadascú dels 10.000€ que tenien estalviats per formigueta, ja que amb 4.000€ ja en tenien per “si de cas” i comptant que entre els seus sous i les despeses de vida i lloguer n’estalviarien uns 900€ al mes en tenien més que suficients per anar vivint. Ella era molt conservadora, i li va comentar al seu futur marit que ella no volia més riscs, i que amb 16.000€ invertits ja n’hi havia suficients fins el dia en que es retiressin.  

La formigueta masculina tenia un perfil més arriscat, i li va comentar a la seva futura esposa que ja que cada mes estalviaven 900€, podien aportar el mateix inicialment, és a dir, 16.000€ en total, però doncs que cada mes en podien estalviar una bona quantitat, cada cinc anys podien fer una aportació extra de 10.000€. 

El conte acaba en si acaba aquí, però no el final de l’historia. Realitzant els càlculs ens trobem amb el següent: 

Si s’hagués imposat la primera opció, amb una inversió inicial de 16.000€ quan s’haguessin jubilat les nostres formiguetes tindrien 405.000€, utilitzant el 9,67% de mitja de revalorització del Dow Jones sense dividends. S’hi haguessin utilitzat la segona opció, les nostres formiguetes tindrien 819.000€. 

Com podem comprovar, tinguem pocs o molts diners, la millor opció és el llarg termini i la borsa. Qui no voldria retirar-se i havent invertit només 16.000€ durant la seva joventut, comptar amb 405.000€ en el moment de la jubilació?   Les nostres formiguetes van ser molt llestes, i tot i que van optar per l’opció més conservadora de la formigueta femenina, gaudiran d’una bona vida en el moment de jubilar-se, no com la cigala que va hipotecar-se per un petit pis més el seu flamant Audi que va ajuntar en el valor de l’hipoteca que pagarà fins el dia que es jubili. 

(Les dades com es pot veure són esperant que en un futur esperem la mateixa revalorització del Dow Jones. Per a més informació llegir El motiu d’estar a llarg termini – Creiexement dels beneficis segons Bill Miller).

El principal motiu d’estar a llarg termini, podriem dir que és la seguretat. Tots sabem que especular és perillós, avui Jazztel pot estar a 0,42€ i demà és possible que pugui estar tant a 0,45€ com a 0,39€, i dons que el principal motiu de la inversió és no perdre-hi, (després ja vindrà el guanyar..) ens interessa invertir en un espai temporal elevat per tal de mitigar les ineficiències que es donen en el mercat.

A llarg termini és més fàcil que el mercat “posi les seves fitxes a lloc”, és a dir, que valorin les empreses pel que realment valen. En canvi a curt, sempre tenim la incertesa d’un comentari, notícia, etc. que ens tombi la nostra “inversió” i ens faci per exemple saltar stops (indispensables especulant).

També és important parar a pensar en si ara és el moment d’invertir o no, tal com deiem en el post cataclisme o oportunitat? i la resposta és que sempre hi ha empreses infravalorades i que per tant, estant en bon moment per prendre-hi posicions. No podem estar tot el dia pendents de l’anomenat market timing, ja que sempre hi ha bombolles, crisis, opes, ampliacions de capital, etc. i el més interessant és estar dins un valor si creeiem que té recorregut i confiem en l’empresa i els seus dirigents.

Per tal d’explicar-ho millor, copio un fragment que vaig llegir al meu parer en el millor bloc sobre inversió en llengua castellana, TOROS, OSOS Y BORRICOS escrit per un gran inversor com és en The Rebuzner. El fragment, el va dir el Sr. Bill Miller l’any 1993 i explica clarament el motiu d’estar a llarg termini. No dubteu en visitar l’esmentat bloc per tal d’aprofundir en el tema, ja que està tot explicat a la perfecció.

“No conozco la dirección que tendrá el mercado durante los próximos 2.000 puntos, pero los próximos 10.000 serán hacia arriba. Esto se llama “Beneficios Corporativos”. Los beneficios crecen al 9% anual y se duplican cada ocho años, se cuadruplican cada 16 años, por ocho cada 24 años y por 16 cada 30 años. Esta es nuestra guía. Esto es lo que se debe meter en las cabezas de las personas. Existe una razón para que las acciones suban y se llama “Crecimiento de los Beneficios”".

William H. Miller, Informe anual de Legg Mason Value Trust - 31 de Marzo de 1993

Tal com comenta en The Rebuzner, la frase la va dir estant el Dow Jones en màxims a 3.435 punts, i segons ell mateix, el gener estant el Dow Jones a 12.515, significaria una rendibilitat composta anual del 9,67% sense dividends. No cal dir on estem ara i els diners que haguéssim guanyat a dia d’avui invertint en màxims l’any 1993.