Qui controla el pati?
Posted by borsacat on October 24th, 2007
Llegeix-ho una interessant notícia al nou diari Público sobre el poder que tenen deu famílies i vint empresaris, que controlen dinou de les trenta cinc empreses més grans que cotitzen a Espanya.
Les famílies són la Botín, Lara, Entrecanales, Del Pino, Polanco, March, Ortega, Nozaleda, les germanes Koplowitz i els cosins Alberto Cortina i Alberto Alcocer. Els empresaris són en Florentino Pérez, Luis del Rivero, Silvio Berlusconi, Luis Portillo i Juan Abelló.
I les empreses que controlen són el Banco Santander, Endesa, Inditex, ACS, Abertis, Unión Fenosa, Acciona, Banc Sabadell, Ferrovial, FCC,Acerinox, Bankinter, Cintra, Sacyr Vallehermoso, Telecinco, Inmobiliaria Colonial, Sogecable, NH Hotels i Antena 3.
Por, és la sensació que es te del poder que tenen tan poques persones.
October 30th, 2007 at 13:30
Cert és que aquesta gent té molt poder. Però tots tenen en comú una altre cosa. El poder que tenen té un preu; i per tant es pot comprar.
Fa poc va sortir a la llum pública que el govern central tenia intenció d’invertir part del fons de reserva de les pensions a la borsa. Parlaven d’inversions a fer sota principis de responsabilitat social, econòmica i ambiental de les empreses cotitzades. La veritat, ja tinc ganes de veure a la pràctica que voldrà dir això. Em fa por no es converteixi en una eina política més.
De fet, aquesta iniciativa no és pionera. A països del nord d’Europa ja fa anys que s’aplica. Hi ha exemples de desinversions en alguns valors que tenien com origen greus conflictes laborals.
Torno al tema. Sota el meu punt de vista, aquests darrers anys em patit una gran humiliació col•lectiva. La tramitació del nou estatut ha estat una vergonya. Personalment i veig una de les principals raons en la mediocritat i provincialisme de la classe política catalana. Però no la única. La pressió ambiental a nivell d’estat també ha estat molt forta. Aquesta pressió, moguda per interessos polítics ha estat també exercida per part dels grans poders empresarials i econòmics.
I dic jo; de la mateixa manera que es poden fer inversions sota principis de responsabilitat social, econòmica i ambiental. No és podrien fer inversions sota premisses de responsabilitat nacional?.
Quin preu té una quota de sensibilitat envers Catalunya en els òrgans de decisió d’aquestes empreses. Potser un 3%, potser un 5% del seu valor de la companyia. Dons bàsicament dependrà del que costi una cadira en el consell d’administració.
Per què no un conseller representant d’una inversió col•lectiva amb sensibilitat nacional.
El poder real i efectiu sempre l’hem tingut fora i de vegades s’ha exercit amb força. Però ara la situació és diferent. Estem en una societat democràtica i occidental. Una societat on el poder es pot comprar. I això abans no passava.
Ves a saber; com hagués anat tot el procés estatutari si les grans i poderoses empreses haguessin estat “una mica més sensibles”.