Borsa CAT

Hi havia una vegada dues petites formiguetes joves molt treballadores que feia tres anys que compartien la vida, però no sota el mateix sostre on aixoplugar-se ja que eren joves i comptaven tot just amb 24 anys. La formigueta femenina treballava de caixera en un supermercat del poble, pel qual rebia 850€ a final de mes i a més a més feia unes hores a casa d’uns coneguts netejant la casa i cuidant dels nens pel qual li pagaven 200€. La formigueta masculina treballava en el sector del metall en una bona empresa de la comarca fent la seva jornada laboral més dues hores extres al dia, pel qual rebia a final de mes un salari de 1.400€.

Feia un temps que desitjaven anar a viure junts ja que s’estimaven molt i van començar a mirar el mercat de pisos per tal de comprar-ne un i així poder dir-se bona nit i fer-se un peto de bona nit (cosa que feien cada dia per sms). A la seva comarca els pisos no eren dels més cars de Catalunya ja que no vivien en una gran ciutat, no obstant, valien aproximadament uns 220.000€ els pisos de dues habitacions, ja que havien pensat tenir nens en un futur. 

Van anar a entitats bancàries de reconegut prestigi, i van demanar una simulació de la hipoteca que haurien de pagar pel total del pis, ja que només disposaven de 10.000€ per cap estalviats, ja que tot i portar un temps treballant s’havien hagut de comprar cadascú un cotxe per tal de desplaçar-se fins a la feina hi volien guardar-se una quantitat per imprevistos. Per tant les condicions eren una hipoteca per un capital prestat de 220.000€ a 30 anys pel que els hi sortia una quota a final de mes de 1.100€. 

Això els hi suposava que si entre els dos guanyaven 2.450€, una vegada descomptats el menjar, aigua, llum, telèfon, combustible, segurs i extres, només podien estalviar 400€ al mes entre els dos, motiu pel qual van veure que no era viable la compra d’un pis als preus actuals i més veient la segura disminució dels preus dels pisos en un futur pròxim. 

Decebuts per les dures condicions en que s’enfrontaven, les dues formiguetes van pensar que la millor opció per veure’s complert el seu somni de viure junts era anar de lloguer, i després de buscar un temps, van trobar un piset força petit però molt acollidor pel qual els hi demanaven 600€ de lloguer. Van creure que aquesta era la millor opció, ja que podien estalviar 500€ cada mes que aprofitarien per intentar treure’n un rendiment.  

Feia uns dies, una formigueta que era amiga dels nostres entranyables personatges els hi havia recomanat un bloc en català de borsa on havia llegit que des de l’any 1993 fins el gener d’aquest any, el Dow Jones s’havia revaloritzat en una taxa del 9,67% anual compost sense dividends. Les dues formiguetes van pensar que havien trobat una manera de treure’n un profit. Invertirien una part dels seus estalvis i no ho tocarien fins que es retiressin als 65 anys.

La formigueta femenina que era conservadora va pensar que podien invertir 8.000€ cadascú dels 10.000€ que tenien estalviats per formigueta, ja que amb 4.000€ ja en tenien per “si de cas” i comptant que entre els seus sous i les despeses de vida i lloguer n’estalviarien uns 900€ al mes en tenien més que suficients per anar vivint. Ella era molt conservadora, i li va comentar al seu futur marit que ella no volia més riscs, i que amb 16.000€ invertits ja n’hi havia suficients fins el dia en que es retiressin.  

La formigueta masculina tenia un perfil més arriscat, i li va comentar a la seva futura esposa que ja que cada mes estalviaven 900€, podien aportar el mateix inicialment, és a dir, 16.000€ en total, però doncs que cada mes en podien estalviar una bona quantitat, cada cinc anys podien fer una aportació extra de 10.000€. 

El conte acaba en si acaba aquí, però no el final de l’historia. Realitzant els càlculs ens trobem amb el següent: 

Si s’hagués imposat la primera opció, amb una inversió inicial de 16.000€ quan s’haguessin jubilat les nostres formiguetes tindrien 405.000€, utilitzant el 9,67% de mitja de revalorització del Dow Jones sense dividends. S’hi haguessin utilitzat la segona opció, les nostres formiguetes tindrien 819.000€. 

Com podem comprovar, tinguem pocs o molts diners, la millor opció és el llarg termini i la borsa. Qui no voldria retirar-se i havent invertit només 16.000€ durant la seva joventut, comptar amb 405.000€ en el moment de la jubilació?   Les nostres formiguetes van ser molt llestes, i tot i que van optar per l’opció més conservadora de la formigueta femenina, gaudiran d’una bona vida en el moment de jubilar-se, no com la cigala que va hipotecar-se per un petit pis més el seu flamant Audi que va ajuntar en el valor de l’hipoteca que pagarà fins el dia que es jubili. 

(Les dades com es pot veure són esperant que en un futur esperem la mateixa revalorització del Dow Jones. Per a més informació llegir El motiu d’estar a llarg termini – Creiexement dels beneficis segons Bill Miller).