DEL MOLÍ DE L ´ ANGUILA http://cat.bloctum.com/bonal Bloc personal de Josep Bonal i Limorte de tématica castellera , i no Mon, 07 Nov 2011 22:14:23 +0000 http://wordpress.org/?v=2.9.2 en hourly 1 Tornen a sonar Tambors de Guerra. http://cat.bloctum.com/bonal/2011/11/07/tornen-a-sonar-tambors-de-guerra/ http://cat.bloctum.com/bonal/2011/11/07/tornen-a-sonar-tambors-de-guerra/#comments Mon, 07 Nov 2011 22:14:23 +0000 bonal http://cat.bloctum.com/bonal/2011/11/07/tornen-a-sonar-tambors-de-guerra/ Demanar explicacions i amenaçar a una tècnica per el que fa i desfà en una actuació i posar en dubte la seva imparcialitat alhora de discernir el millor castell en cada moment és actuar de mala fe , especialment quan ni tan sols hem vist treballar a les persones que han substituït a la persona que segons ells era la més mereixedora de tal honor .Tanmateix és molt important assistir als assaigs de dimecres i divendres , però com sabrà no sempre és condició única i excloent el fet de no fer-ho .
Tot el dit anteriorment reconec que hi ha vegades que és més difícil prendre la decisió d ´ excloure algú en un castell determinat quan s ´ observa la seva trajectòria i el seu compromís a la Colla .Si bé las decisions tècniques que no personals és prenen perquè el castell sigui el més idoni en tot moment.
Que trist que tornin a sonar tambors de guerra !
Colla Castellera de Figueres , amunt!, amunt! , amunt! 3d7a ara i sempre.

]]>
http://cat.bloctum.com/bonal/2011/11/07/tornen-a-sonar-tambors-de-guerra/feed/ 0
TORRES HUMANES I CASTELLS http://cat.bloctum.com/bonal/2009/12/18/torres-humanes-i-castells/ http://cat.bloctum.com/bonal/2009/12/18/torres-humanes-i-castells/#comments Fri, 18 Dec 2009 08:43:08 +0000 bonal http://cat.bloctum.com/bonal/2009/12/18/torres-humanes-i-castells/ Quina diferencia hi ha entre torres humanes i castells?, doncs la mateixa que hi ha entre el llenguatge dels homes primitius i el llenguatge de l’home actual, serveix pel mateix però el segon és molt més complert i evolucionat, per tant les diferencies son abismals.
Podem dir que les torres humanes i els castells tenen com a finalitat la construcció d’ estructures humanes i per tant emanen del poble i es desenvolupen per al poble. l’ origen com a la gran majoria d’ activitats culturals brolla de les danses i ofrenes de tipus ritual i religiós.
Tanmateix la cronologia de les torres humanes és quasi tan antiga com la pròpia existència de l’home si be les probes físiques de la existència de torres humanes ens fa retrocedir uns 3000 anys AC, la seva existència es fa palesa en els jeroglífics i els relleus trobats a les mastabes i piràmides dels egipcis a on queda reflectit els exercicis que s’ enfilaven els uns sobre els altres. Hem de suposar que a traves dels temps es seguiren fent torres humanes encara que no es documenta exhaustivament, si be hi ha notables excepcions i com exemples citaré alguns casos documentats i clarificadors.
Una referència del poeta llatí Claudanos en elogi al cònsol de Tarraco, Mali Theodor al segle V de la nostra era en la que diu: “ Uns homes enlairats com els ocells formaven en un obrir i tancar d ´ ulls , una edificació amb els seus cossos , enfilant-se l ´ un al damunt de l ´ altre i alçat al damunt d ´ aquesta piràmide un xiquet ballant en l ´ aire sense fer cas del llaç que li lliga les cames “.
Hi ha una cita que fa referència a la visita del rei Felip III a Valencia l ´ any 1599 i en la que li fou dedicat el ball de Titans.
L ´ any 1612 a Tarragona també es celebrà el ball de Titans amb motiu de la entrada d ´ un arquebisbe i es torna a repetir l ´ any 1695 amb la entrada d ´ un altre arquebisbe.
Passem a l ´ any 1633 quan un cronista parlant d´ unes festes celebrades a Tarragona i fent esment dels diferents balls que es feren diu : “….havent-hi un de molt notable que entre giravolts i altres figures acabaven formant una campana posant-se els uns de peu damunt els altres fins a quedar un home sol , tornant una altre vegada a baixar enmig dels acords de la música .
Citarem unes festes celebrades a Barcelona l ´ any 1734 el 30 de juliol i descrites en un document procedent del convent del Carme de dita ciutat que diu així : “….el ball de bastons , dels pastors , de la piràmide, i d ´ altres ……
L ´ any 1779 a Tarragona per celebrar l ´ arribada de les aigües a la ciutat també es feu el ball de Titans.
Durant les festes del trasllat del santíssim a la nova capella , l ´ any 1770 a l ´ Arboç “…vingueren els balls dits de valencians del Catllar que feren el castell de sis sostres….”
El Pare Masdéu en la seva “ Historia Crítica de Espanya Vol II del 1784 ens diu : “ …..una dansa popular , dita dels Titans que cada any es renova , potser segons penso perquè hi pugen uns homes drets damunt les espatlles del altres i mantenint-se així es representa la pretesa figura gegantina dels Titans o aquella fita portentosa d ´ haver posat unes muntanyes damunt les altres per formar uns graons per anar al cel .”
A un informe del 1786 , efectuat per l ´ alcalde major de Villafranca , el senyor Manuel Llorca Agulló manifesta voler prohibir els castells del ball de valencians, i així consta en l ´ arxiu general de Simancas(Valladolid) .
Al dietari del baró de maldà que forma part del recull “Calaix de sastre” hi ha una cita referent al any 1794 en que es pot llegir: “ En est matí , festa major en la ciutat de Tarragona no ha estat tan alegre vista la dels antecedents anys per no haver-hi hagut per motiu de les pregaries, cap diversió de balls dels Titans, dels Prims, dels Valencians i altres en Tarragona que corrian ab los bastons per la ciutat i en la tarde acudian a la professó de Santa Tecla, i la habilitat de castells o sostres de gent ab un noy al capdemunt fent l´i la figuereta.”
Podem observar que a Catalunya hi ha una cronologia en el temps més passat de torres humanes que esdevindran castells i en un principi podria semblar que les torres humanes i els castells han esdevingut una activitat exclusiva de les terres catalanes ans tot el contrari ja que en la actualitat es segueixen fent torres humanes fora de les contrades dels països catalans en llocs molt propers i en altres tan llunyans com puguem pensar .
Al llarg de tota la península ibèrica hi ha hagut i hi ha manifestacions de torres humanes com no podria esser d´ altre forma , anomenarem com exemples els següents:
El Dance de Tauste a l ´ Aragó , és un ball que finalitza amb una torre humana i un nen a dalt de tot que fa d ´ àngel.
El Giza-dorreak dansa que es balla a Àlaba i que finalitza amb una petita torre .
I com no totes les Muixerangues , d ´ Algemesí , Alcúdia; Valencia ,etc.
A Segovia , a la Romeria de la Virgen del Bustar.Patrona del Carbonero el Mayor, es celebra la processó i és típic que els joves facin diverses torres humanes.
A Caceres hi ha un quadre del segle XVII en el que hi apareix una processó i hi apareix una construcció humana , segons Pio Baroja “La construcción de castillos parece originarse en ritos cuyo objeto es asegurar el crecimiento de las plantas, ritus que segons Pio Baroja estaria estès a tota Espanya i que aquest quadre de dimensions grans (4 metres x 70 cm) ,en donaria probes ja que segons la descripció que en fa no ens en quedarien dubtes ans sense veure el quadre que representa la processó a Zorita vers la capella de Fuente Santa..
“….detras del capataz , seis hombres de su comparsa forman una curiosa torre humana de tres cuerpos , el primero con tres hombres , el segundo con dos y el tercero con uno …..los tres de la base separados de cuerpos y unidos los brazos forman un prisma triangular .Sobre los hombros de este trio apoyan los pies los dos que forman un segundo cuerpo y pisando un hombro e estos dos descansa el tercer hombre que corona el artistico monumento humano .”

Com hem ressaltat anteriorment , les torres humanes no son exclusives de Catalunya sinó que son un fet universal i com a tal estan escampats per tot arreu , tanmateix esta succeint que els castells son cada vegada més universals i ho seran més si cap si son declarats per la Unesco patrimoni de la humanitat , cosa que tots els castellers desitgem de tot cor . De la mateixa manera les torres que s ´ han fet per tot el mon i las que es fan ens enriqueixen a tots plegats .A modus d ´ exemple en faré una petita relació , un tastet i que vagi de gust.

Segons l ´ investigador italià Gabriele Di Stasio las Torri di Uomi in Basilicata, (torres humanes) perviuen en els territoris de l ´ antic regne català de les Dues Sicílies, un estat independent i sobirà de la Itàlia Sud , que es remunta a la conquesta per part del rei català Alfons el Magnànim el 1442 .En la actualitat hi ha diverses colles de torres humanes a Itàlia, potser la més coneguda es la Colla de la Morra de la ciutat d ´ Irsina les seves torres humanes las denominen “Pizzicantò”, es tracta d ´ una torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis i a les hores es desplaça en moviment com ocorre en las Muixerangues, si be la seva peculiaritat és que giren centrífugament . hi ha una altre colla de la ciutat de Castellino del Bierfo a la província de Campobasso. Ells fan una torre humana amb l ´ ajut d ´un pal central que actua de mastel.ler i executen el seu Pizzichendò de tres pisos , també en moviment.
A Bolonya i a Napols s ´ aixecaven les anomenades Forces d ´ Hèrcules piràmides humanes així com a Bolonya i Nettuno.
Per acabar amb Itàlia cal dir que s ´ han fet altres torres humanes com “lo Scarivascio di Melfi –de quatre i cinc pisos. I las construccions de Ferrandina de tres pisos (aquesta ciutat deu el seu nom al fet d ´ haver estat fundada per el rei català Ferran I.Com aclariment cal dir que la construcció de quatre pisos disposava d ´ una dotzena d ´ homes en el primer pis, set o vuit en el segon , cinc en el tercer i tres en el quart. A Ferrandina les torres humanes es varen fer fins els anys 60 del segle XX.
A Mèxic a l ´ època d ´ Hernan Cortes 1553 ,si feien unes torres humanes que varen ser vistes a la cort espanyola quan Hernan Cortés va tornar dels seus viatges, tal com diu la crònica : “A Espanya vinieron algunos con Cortés que jugaban así de pies y muchos los vieron en la corte….Ya se subian tres hombres uno sobre el otro de pies llanos en los hombros y el postrero hacia maravillas.”(Historia dels castells .Tarragona i comarques castelleres.Jordi Morant i Clanxet.
Al poble de Erongancuaro a Mexic , el 20 de novembre es celebra la revolució mexicana i per celebrar-ho s ´ aixequen torres humanes , potser reminiscències del pasat ?.
Al Marroc , a Tetuan i Marrakech i a Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa hi ha uns gran acròbates que tenen una disciplina molt dura i fan torres humanes excepcionals.
A Eslovàquia hi ha els anomenats Sokols , que son piràmides molt semblants a les que aixequen els nostres Falconers.
A Tailàndia , els inmigrants xinesos celebren la entrada de l ´ any amb torres humanes , aixó succeeix a la ciutat Nakhon Sawan , ciutat del centre de Tailàndia.
A l ´ India , a Bombai hi ha el Janmashtani-el Govinda festival a on s ´ aixequen torres humanes i pilars , fins i tot de nou nivells , pot ser siguin els més semblants als nostres Castells , si be la seva estructura és més anàrquica i menys técnica.
Com podem observar en aquesta petita mostra ,hi ha moltes referencies castelleres arreu del mon i cada vegada que obrim les portes més enllà del nostre país en trobem de noves .

]]>
http://cat.bloctum.com/bonal/2009/12/18/torres-humanes-i-castells/feed/ 0
GUIA PER A NO CASTELLERS , PER ANAR A PLAÇA I GAUDIR DELS CASTELLS. http://cat.bloctum.com/bonal/2009/12/18/guia-per-a-no-castellers-per-anar-a-placa-i-gaudir-dels-castells/ http://cat.bloctum.com/bonal/2009/12/18/guia-per-a-no-castellers-per-anar-a-placa-i-gaudir-dels-castells/#comments Fri, 18 Dec 2009 08:40:07 +0000 bonal http://cat.bloctum.com/bonal/2009/12/18/guia-per-a-no-castellers-per-anar-a-placa-i-gaudir-dels-castells/ Diada castellera , tothom sap el que vol dir, veurem castells,però coneguem bé tot el que passa ?.Sabem el perquè dels moviments aparentment anàrquics que succeeixen a plaça ?.
Dons bé aquesta petita guia intentarà acompanyar-vos en una diada castellera típica a la plaça de l ´ ajuntament de Figueres.

Tot comença habitualment al migdia quan les colles que participen a la diada es dirigeixen en cercavila amb els seus grallers al capdavant , a plaça. L ´ ordre de la cercavila sol ser el mateix ordre en que faran l ´ entrada a plaça , com hem dit al cap davant els grallers de la colla amfitriona , en aquest cas la Colla de Figueres, seguint -los la mainada i a continuació la resta de castellers de les altres colles , habitualment dues més.
Una vegada a plaça els caps de colla es busquen i decideixen l ´ ordre de l ´ actuació , si no s ´ ha pactat prèviament .Mentrestant tots els castellers procedeixen a enfaixar-se i col.locar-se els mocadors per protegir el cos , els canells i cap . .Enfaixats tots , les colles fan la entrada oficial a plaça amb un pilar caminant que sol ser de quatre .El caminen fins davant del balcó de l ´ ajuntament i un cop davant del balcó es fa girar una volta complerta , i és en el moment de completar el gir quan es descarrega .La música que acompanya el pilar caminant sol ser la composició anomenada “Toc d ´ entrada a plaça.”.
Efectuats els pilars , els castellers es dirigeixen al seu lloc a plaça , cada colla té un lloc determinat i la mainada de les tres colles a un altre lloc apartat i tranquil , que sol ser dins el porxo del nostre ajuntament .
La primera colla en actuar es concentra al voltant del cap de colla o el cap de pinyes , o sigui el responsable de dirigir l´ estructura del peu del castell , que sense cap mena de dubte és la part menys coneguda segurament per estar al mateix nivell visual que els espectadors .
Comença el castell : primer es situen els baixos , poden ser 1, 2, 3, 4 ,5 i darrerament en estructures molt més innovadores fins i tot 6 o 9 castellers , encara que el més habitual solen ser 2,3,4 i 5 .Situats els baixos el responsable quadra el castell , o sigui revisa que las mides entre els baixos siguin correctes i formin una estructura ben definida .Seguidament es completa l ´ equip dels baixos format per dues crosses una a cada banda del baix sota de les seves aixelles que s´ encarreguen de donar li suport , davant del baix i va l ´ agulla un casteller situat de cara al baix i que serà el seu interlocutor amb la resta del seu equip i els segons .Darrera del baix i ha el contrafort , la seva feina es la de donar pit si cal al baix , o sigui reforçar l ´ esquena del baix .El primeres mans , és un casteller que va darrera del contrafort , que té una funció mixta que és la de reforçar l ´ estructura del baix i sobre tot la de subjectar les natxes del segon .Al costat del primeres mans hi ha els laterals un a cada banda que amb el genoll subjecten i donen suport si cal a les crosses i al mateix temps collen al segon evitant les brandades i alleugerint el pes si cal .Entre els dos laterals que pertanyen als baixos que estan de costat , si situa el anomenat vent o ma i ma , la funció es la de complementar als laterals , però subjectant a dos segons diferents.
Aquesta seria la estructura bàsica de la pinya que es va completant amb diferents cordons o rengles de castellers , per augmentar la solidesa de la base , no ens oblidem dels castellers anomenats taps que tenen com a funció compactar la pinya tapen totes les escletxes que queden entre castellers als diferents cordons d aquí el seu nom.
Normalment tot aquest procés passa inadvertit per l ´ espectador o bé sembla que és produeixi caòticament i sense ordre , si bé com podem veure és tot el contrari .
Una vegada tenim la pinya formada , al seu voltant podem veure dos grups de castellers ben diferenciats: els primers son els grallers que estan amatents al castell per començar a tocar tan bon punt el castell és converteixi en un veritable intent.
Més a prop , arrenglerats darrera els castellers de pinya hi ha els castellers del tronc , pendents de l ´ ordre del cap de colla per començar a pujar .Al darrer cordó de la pinya moltes vegades hi veurem agenollat un casteller anomenat “escaleta “ ja que la seva funció és la d ´ ajudar als segons i terços a enfilar-se al damunt de la pinya.
És a l ´ ordre de segons a dalt la pinya que un seguit de castellers , tants com els que formen la estructura bàsica del castell , recordem : generalment 1,2,3,4 ó 5 , pugen fins a col.locar-se sobre les espatlles dels baixos, una vegada situats s ´ agafen entre ells i observen castells de sis i set com queda l ´ estructura .En aquest moment poden succeir dues coses :
1er.- Que no estigui correcte , i a les hores es desmunta i es refà tot el procés .
2on.-Que és consideri que està bé (ben quadrat i amb bones mides), i pugin els terços que estan pendents de l ´ ordre darrera dels segons , és en aquest instant quan pugen terços( castells de sis i set) quan les gralles inicien “El toc de castells” i el castell és un intent vàlid . La resta de castellers s ´ enfilen per aquest ordre : quarts , pis compost per el mateix nombre de castellers que els de la estructura del castell , seguits dels dosos , habitualment dos castellers excepte el cinc en el que pugen quatre , dos a l ´ estructura del tres i dos a l ´ estructura del dos , l ´ acotxador ,un casteller excepte l ´ estructura del cinc en que son dos i finalment l ´ enxaneta sempre un sol casteller(hi ha construccions molt puntuals en que pugen més d ´ un enxaneta).
Quan un intent és vàlid i s´ enlaira el castell poden succeir tres coses:
1er.- Que el castell faci figa , o sigui que el castell no es corona i cau.
2on.-El castell és carrega , l ´ enxaneta fa l ´ aleta(aixeca la ma ) i a partir d ´ aquest moment el castell cau sense completar la descarregada (cal recordar que en els castells amb pilar només és considera carregat un castell quan el pilar queda net dalt la pinya).
3er.-Castell descarregat , el castell es desmunta totalment amb tota normalitat fins a la sortida dels terços i segons.
Com hem dit anteriorment , la música del toc de castells acompanya el bastiment del castell en tot moment , però no només com a gaudiment musical per tota la plaça sinó que serveix a tots els castellers per saber en quin moment es troba la construcció del castell encara que no el vegin .La tonada té diverses parts ben diferenciades: comença amb un avís que el castell comença i tot seguit fa una altre tonada mentre puja el castell , quan està a punt de carregar-se les gralles toquen unes notes de suspens fins que es carregat i a partir d ´ aquí un so alegre que anuncia el descens .Si el castell fa llenya (cau) automàticament les gralles deixen de tocar.Com a cas especial hi ha castells en que las gralles fan sonar dues aletes .En el cinc una aleta al coronar l ´ enxaneta el tres i una altre quan corona la torre .
En el tres i quatre amb agulla(pilar) , la primera aleta sona quan és corona la estructura del castell i la segona quan el pilar queda net , es a dir quan els segons es deixen anar les mans.
Una vegada descarregat el castell el torn passa a una altre colla i tot seguit a la darrera , sempre que no hi hagi un intent desmuntat , ja que ales hores la colla intervindria entre las actuacions de la colla que actua a posteriori i la següent .
Una actuació castellera està composta habitualment per tres rondes de castells i els pilars de comiat , que poden ser conjunts de les tres colles o be per separat en el cas dels pilars superiors al de cinc. Hi ha un cas especial que és el anomenat “ pilar al balcó “ en el que desprès de carregar-se , l ´ enxaneta es enlairat mitjança’n una faixa al balcó d ´ autoritats per dos o més membres de la colla que son al balcó.
Com a cloenda de l ´ actuació castellera els grallers de las tres colles fan un seguit d ´ interpretacions conjuntes per donar color a la festa.

En quin moment s ´ inicia “el toc de castells “ ,segons el castell bastit :

Pd4….quan puja el terç.
Pd5….quan puja el terç.
Pd6….quan puja el quart.
Pd7f…quan puja el quint.

2d6….quan pugen els terços.
2d7….quan pugen els quarts.
2d8f…quan pugen els quints dalt del folre.
2d9fm.quan arranquen els sisens damunt les manilles.

3,4,4a,5 de 6…quan pugen terços.
3,4,4a,5 de 7…quan pugen terços.
3,4,4a,5 de 8…quan pugen quarts.
3,4,4a,5 de 9…quan pugen quints.
3,4 de 10………quan pugen sisens.

]]>
http://cat.bloctum.com/bonal/2009/12/18/guia-per-a-no-castellers-per-anar-a-placa-i-gaudir-dels-castells/feed/ 0
COLLA D ´ APROFITATS . http://cat.bloctum.com/bonal/2009/05/04/colla-d-%c2%b4-aprofitats/ http://cat.bloctum.com/bonal/2009/05/04/colla-d-%c2%b4-aprofitats/#comments Mon, 04 May 2009 15:19:37 +0000 bonal http://cat.bloctum.com/bonal/2009/05/04/colla-d-%c2%b4-aprofitats/ El potencial d ´ una colla castellera és directament proporcional al nombre de mainada que té , i és per això que la mainada te que esser mimada i respectada per tots , i més quan la tradició de la colla marca que per Fires els castellers de Figueres fan donacions a un fons per que la canalla pugui passar la tarda a les atraccions del Clos de Fires , tradició que tots els castellers coneixen i tots els responsables de mainada han fet acomplir any darrera any i que com és natural aquest any també .
Ara bé que trist és que la rancúnia dels grans esquitxi a la quitxalla , que vergonyós és que un grup de mainada , innocent e il•lusionada passi per el costat d ´ un grup de castellers (castellers?), i per dues vegades ! . Demanant la seva col•laboració i els hi sigui negada , que trist que aquestes persones formin part d ´ una candidatura que volia dirigir a la nostra Colla , que trist que és fes més que notòria la mena de persones que son .
Jo que no tinc que guardar cap mena de formalisme quan es tracta d ´ actuacions dèspotes i de revenja en vers d ´ una mainada que no entén d ´ intrigues , ho qualifico d ´ actitud menyspreable i poc honorable , de gent que ha perdut el nord , de poca-soltes i d ´ aprofitats .
Salutacions i fins mai més.

]]>
http://cat.bloctum.com/bonal/2009/05/04/colla-d-%c2%b4-aprofitats/feed/ 0
LA LLEI NO ESCRITA. http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/09/la-llei-no-escrita/ http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/09/la-llei-no-escrita/#comments Thu, 09 Apr 2009 14:12:28 +0000 bonal http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/09/la-llei-no-escrita/ Sra. .Antònia , vull recordar-li que la assemblea és sobirana i que com a tal i des de el principi de la Colla el vot delegat ha coexistit i s’ha acceptat a totes les eleccions i assemblees anteriors , tal com podrà comprovar en el llibre d ´ actes , així doncs i segons el mateix gabinet jurídic que fa referència s ´ ha creat un precedent jurídic acceptat sobiranament que ha fet que el vot delegat es converteixi en norma acceptada i no escrita, cosa que no succeeix amb el vot telemàtic ja que no s ´ ha donat el cas en cap de les votacions assembleàries anteriors.
En tot cas , com vostè molt be indica , hi ha estaments jurídics , que diran qui te la raó .

]]>
http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/09/la-llei-no-escrita/feed/ 0
SI NO FOS LA SEMÀNTICA….. http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/09/si-no-fos-la-semantica/ http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/09/si-no-fos-la-semantica/#comments Thu, 09 Apr 2009 10:01:12 +0000 bonal http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/09/si-no-fos-la-semantica/ Sra., Antònia , no vull entrar en dissertacions legals que no porten a cap lloc . Només puntualitzaré la seva afirmació falsa de totes totes , que vull creure que es deguda a un mal assessorament o a un desconeixement del vocabulari legal , ja que desitjo que no sigui producte d ´ un acte de mala fe.
Doncs bé quan vostè afirma que la Llei 4/2008???? És la nova llei d ´ associacions i que aquesta llei contempla la inexistència del sistema de vot delegat, menteix , ja que la Llei 4/2008de 24 d ´ abril del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya publicat en el DOGC num.5123 , de 02-05-2008 ens diu en l ´ article 322-7 apartat 3 i cito textualment :
“El dret de vot es pot exercir per delegació , per correu, o per mitjans telemàtics , si els estatuts ho estableixen i determinen el procediment d ´ exercir aquest dret .”
En l ´ article 322-8 apartat 1 , Adopció d ´ acords i cito :
“ Els acords s ´ adopten per majoria simple dels associats o vàlidament representats en la reunió……….”
En l ´ article 322-12 apartat 1 , Elecció i nomenament .I cito:
“Els membres de l ´ òrgan de govern han d ´ esser escollits , en reunió de l ´ assemblea general o per mitja del procediment electoral que estableixen els estatuts , per votació de tots els associats que estiguin en situació d ´ exercir llurs drets socials “.
En l ´ article 322-12 apartat 3 i cito:
“Els integrants de la candidatura més votada són escollits membres de l ´ òrgan de govern , ……”
Així doncs , Sra. Antònia -vots delegats – son sinònim de –delegació de vot- , ja sé que és molt enrevessat canviar l ´ ordre de les paraules , però estic a la seva disposició per aclarir qualsevol dubte semàntic que pugui tindre .
La meva intenció era no respondre a cap més dels seus comentaris però no hem puc resistir a respondre a la seva afirmació de que per esser director d ´ orquestra no cal assistir als assaigs , ja que son de la tècnica , bé això ja qualifica el seu tarannà , desentendre’s de la activitat principal que és la de fer Castells , no és un bon pas per pretendre dirigir una Colla Castellera a Figueres , potser vol una Colla Futbolera , o una Colla excursionista o una Colla Farrera , bé qualsevol altre cosa inimaginable …
Ah , les cites magnifiques , si be això de tancar la boca no fa per mi i menys quan l ´ oferta ve d ´ una persona que es representa per fer tot el contrari .
Un darrer consell faci el que cregui convenient dins la legalitat , però sàpiga acceptar amb humilitat la derrota en un camp democràtic com va ser el de las darreres eleccions , salutacions i de tot cor li dono les gracies per no assistir als assaigs de la Colla , personalment els gaudeixo més.

]]>
http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/09/si-no-fos-la-semantica/feed/ 1
DE RATES I MÉS RATES . http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/08/de-rates-i-mes-rates/ http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/08/de-rates-i-mes-rates/#comments Wed, 08 Apr 2009 17:06:26 +0000 bonal http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/08/de-rates-i-mes-rates/ Que curiós és el mon animal ! , es pot extrapolar la seva emocionant vida a la de qualsevol societat civil .
El gènere de les rates , animal invasiu per excel•lència , es composa de diferents especies de les quals la Rattus Novergicus , o rata camperola s ´ especialitza en colonitzar les parts altes d ´ allà on fa el cau , ja que és una extraordinària trepadora , també hi ha una altre espècie la Rattus Rattus o rata de claveguera que no s ´ enfila tan be , però és una excepcional nedadora i fins i tot es capbussa en les situacions més adverses i difícils .Aquestes dues especies de rates viuen en conxorxa per fer fora a qualsevol altre inquilí que hi hagi al seu cau , i una vegada aconseguit la rata de claveguera tot i no ser una bona escaladora és qüestió de temps que faci fora a la espècie de rata camperola .Com podem constatar membres de la mateixa espècie competeixen per el mateix ecosistema , en el fons les rates son rates i rates son .
Només desitjo encarnissadament que el Molí de l ´ Anguila sigui un espai lliure de rates

]]>
http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/08/de-rates-i-mes-rates/feed/ 1
JO TAMBÉ TINC UN PORTA FOLIS . http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/08/jo-tambe-tinc-un-porta-folis/ http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/08/jo-tambe-tinc-un-porta-folis/#comments Wed, 08 Apr 2009 17:02:18 +0000 bonal http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/08/jo-tambe-tinc-un-porta-folis/ I una cançoneta nova be la sentireu cantar no fa molt que n ´ és dictada aquí al bell mig de l ´ Empordà ..

Tic , tac ,tic , tac , ja mossega , ja mossega.
Tic , tac ,tic ,tac , ja mossega l ´ escarabat .

Tic , tac , tic ,tac , ja pessiga , ja pessiga .
Tic , tac , tic , tac , ja pessiga l ´ escarabat .

Tic , tac , tic , tac , ja burxina , ja burxina .
Tic , tac , tic , tac , ja burxina l ´ escarabat .

Tic , tac , tic ,tac , ja queixala , ja queixala .
Tic , tac , tic , tac , ja queixala l ´ escarabat .

Tic , tac , tic , tac , ja rebufa , ja rebufa .
Tic , tac , tic , tac , ja rebufa l ´ escarabat .

Tic , tac , tic , tac , ja el trepitjo , ja el trepitjo .
Tic , tac , tic , tac , ja el trepitjo i s ´ acabat .

]]>
http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/08/jo-tambe-tinc-un-porta-folis/feed/ 0
EL QUE ÉS LÍCIT I EL QUE ÉS CORRECTE. http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/06/el-que-es-licit-i-el-que-es-correcte/ http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/06/el-que-es-licit-i-el-que-es-correcte/#comments Mon, 06 Apr 2009 10:03:21 +0000 bonal http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/06/el-que-es-licit-i-el-que-es-correcte/ És lícit voler perpetuar se en els càrrecs ? , si , però no és correcte .
És lícit voler guanyar sigui com sigui ? , si , però no és correcte .
És lícit intentar canviar els resultats democràtics amb recursos inversemblants? , si . però no és correcte .
És lícit intentar dirigir una associació sense esser recolzat per una majoria democràtica ?, si ,però no és correcte .
És lícit voler ser el director d’orquestra i no assistir als assaigs ? , si ,però no és correcte.
És lícit pressionar amb eines que dificulten els assaigs ? , si però no és correcte.
És lícit aprofitar se d ´ altres en situació de penúria social per aconseguir profits personals ? , si però no és correcte .
És lícit voler un govern oligàrquic per la nostra Colla ? , si però no és correcte .
Davant tantes incorreccions només ens queda ser més correctes que mai i demanar correctament que o be s ´ integrin definitivament a la Colla per fer castells i es deixin d ´ intrigues polítiques o i molt correctament deixin de tocar allò que no sona .

]]>
http://cat.bloctum.com/bonal/2009/04/06/el-que-es-licit-i-el-que-es-correcte/feed/ 3
Actualització si , mutació no . http://cat.bloctum.com/bonal/2009/02/13/actualitzacio-si-mutacio-no/ http://cat.bloctum.com/bonal/2009/02/13/actualitzacio-si-mutacio-no/#comments Fri, 13 Feb 2009 16:01:16 +0000 bonal http://cat.bloctum.com/bonal/2009/02/13/actualitzacio-si-mutacio-no/ Dosos, ja els tenim protegits i ara que? , anar baixant ?.
Per quant la protecció cervical per als vents , laterals i primeres , i les bombones d ´ oxigen per els baixos, crosses i taps ? .
Es bo protegir als més petits , la mainada , però no siguin hipòcrites i falsos , i els quarts ? que moltes vegades no tenen més edat que els dosos i recordem que cauen tants o més castells quan estan col•locats els quarts sense que els dosos siguin a dalt . Proteccions com el casc per els dosos no son més una cortina de fum per tranquil•litzar la mala consciencia de les colles que fan intents que no es sostenen de cap manera, intents suïcides , totalment temeraris , castellers de primera divisió , castellers de l ´ elit , castellers vips , castellers que s ´ allunyen de la tradició , per convertir els castells en un esport més , exportant-lo fora , globalitzant sense adonar-se que els castells no son taronges , ni motos, ni res material que podem malvendre en el mercat . Cal posar fre a la professionalització i a la mutació en disciplina esportiva amb la tradició a la mà .
Castells descarregats son castells , castells carregats son intents .

]]>
http://cat.bloctum.com/bonal/2009/02/13/actualitzacio-si-mutacio-no/feed/ 0