TORRES HUMANES I CASTELLS

Quina diferencia hi ha entre torres humanes i castells?, doncs la mateixa que hi ha entre el llenguatge dels homes primitius i el llenguatge de l’home actual, serveix pel mateix però el segon és molt més complert i evolucionat, per tant les diferencies son abismals.
Podem dir que les torres humanes i els castells tenen com a finalitat la construcció d’ estructures humanes i per tant emanen del poble i es desenvolupen per al poble. l’ origen com a la gran majoria d’ activitats culturals brolla de les danses i ofrenes de tipus ritual i religiós.
Tanmateix la cronologia de les torres humanes és quasi tan antiga com la pròpia existència de l’home si be les probes físiques de la existència de torres humanes ens fa retrocedir uns 3000 anys AC, la seva existència es fa palesa en els jeroglífics i els relleus trobats a les mastabes i piràmides dels egipcis a on queda reflectit els exercicis que s’ enfilaven els uns sobre els altres. Hem de suposar que a traves dels temps es seguiren fent torres humanes encara que no es documenta exhaustivament, si be hi ha notables excepcions i com exemples citaré alguns casos documentats i clarificadors.
Una referència del poeta llatí Claudanos en elogi al cònsol de Tarraco, Mali Theodor al segle V de la nostra era en la que diu: “ Uns homes enlairats com els ocells formaven en un obrir i tancar d ´ ulls , una edificació amb els seus cossos , enfilant-se l ´ un al damunt de l ´ altre i alçat al damunt d ´ aquesta piràmide un xiquet ballant en l ´ aire sense fer cas del llaç que li lliga les cames “.
Hi ha una cita que fa referència a la visita del rei Felip III a Valencia l ´ any 1599 i en la que li fou dedicat el ball de Titans.
L ´ any 1612 a Tarragona també es celebrà el ball de Titans amb motiu de la entrada d ´ un arquebisbe i es torna a repetir l ´ any 1695 amb la entrada d ´ un altre arquebisbe.
Passem a l ´ any 1633 quan un cronista parlant d´ unes festes celebrades a Tarragona i fent esment dels diferents balls que es feren diu : “….havent-hi un de molt notable que entre giravolts i altres figures acabaven formant una campana posant-se els uns de peu damunt els altres fins a quedar un home sol , tornant una altre vegada a baixar enmig dels acords de la música .
Citarem unes festes celebrades a Barcelona l ´ any 1734 el 30 de juliol i descrites en un document procedent del convent del Carme de dita ciutat que diu així : “….el ball de bastons , dels pastors , de la piràmide, i d ´ altres ……
L ´ any 1779 a Tarragona per celebrar l ´ arribada de les aigües a la ciutat també es feu el ball de Titans.
Durant les festes del trasllat del santíssim a la nova capella , l ´ any 1770 a l ´ Arboç “…vingueren els balls dits de valencians del Catllar que feren el castell de sis sostres….”
El Pare Masdéu en la seva “ Historia Crítica de Espanya Vol II del 1784 ens diu : “ …..una dansa popular , dita dels Titans que cada any es renova , potser segons penso perquè hi pugen uns homes drets damunt les espatlles del altres i mantenint-se així es representa la pretesa figura gegantina dels Titans o aquella fita portentosa d ´ haver posat unes muntanyes damunt les altres per formar uns graons per anar al cel .”
A un informe del 1786 , efectuat per l ´ alcalde major de Villafranca , el senyor Manuel Llorca Agulló manifesta voler prohibir els castells del ball de valencians, i així consta en l ´ arxiu general de Simancas(Valladolid) .
Al dietari del baró de maldà que forma part del recull “Calaix de sastre” hi ha una cita referent al any 1794 en que es pot llegir: “ En est matí , festa major en la ciutat de Tarragona no ha estat tan alegre vista la dels antecedents anys per no haver-hi hagut per motiu de les pregaries, cap diversió de balls dels Titans, dels Prims, dels Valencians i altres en Tarragona que corrian ab los bastons per la ciutat i en la tarde acudian a la professó de Santa Tecla, i la habilitat de castells o sostres de gent ab un noy al capdemunt fent l´i la figuereta.”
Podem observar que a Catalunya hi ha una cronologia en el temps més passat de torres humanes que esdevindran castells i en un principi podria semblar que les torres humanes i els castells han esdevingut una activitat exclusiva de les terres catalanes ans tot el contrari ja que en la actualitat es segueixen fent torres humanes fora de les contrades dels països catalans en llocs molt propers i en altres tan llunyans com puguem pensar .
Al llarg de tota la península ibèrica hi ha hagut i hi ha manifestacions de torres humanes com no podria esser d´ altre forma , anomenarem com exemples els següents:
El Dance de Tauste a l ´ Aragó , és un ball que finalitza amb una torre humana i un nen a dalt de tot que fa d ´ àngel.
El Giza-dorreak dansa que es balla a Àlaba i que finalitza amb una petita torre .
I com no totes les Muixerangues , d ´ Algemesí , Alcúdia; Valencia ,etc.
A Segovia , a la Romeria de la Virgen del Bustar.Patrona del Carbonero el Mayor, es celebra la processó i és típic que els joves facin diverses torres humanes.
A Caceres hi ha un quadre del segle XVII en el que hi apareix una processó i hi apareix una construcció humana , segons Pio Baroja “La construcción de castillos parece originarse en ritos cuyo objeto es asegurar el crecimiento de las plantas, ritus que segons Pio Baroja estaria estès a tota Espanya i que aquest quadre de dimensions grans (4 metres x 70 cm) ,en donaria probes ja que segons la descripció que en fa no ens en quedarien dubtes ans sense veure el quadre que representa la processó a Zorita vers la capella de Fuente Santa..
“….detras del capataz , seis hombres de su comparsa forman una curiosa torre humana de tres cuerpos , el primero con tres hombres , el segundo con dos y el tercero con uno …..los tres de la base separados de cuerpos y unidos los brazos forman un prisma triangular .Sobre los hombros de este trio apoyan los pies los dos que forman un segundo cuerpo y pisando un hombro e estos dos descansa el tercer hombre que corona el artistico monumento humano .”

Com hem ressaltat anteriorment , les torres humanes no son exclusives de Catalunya sinó que son un fet universal i com a tal estan escampats per tot arreu , tanmateix esta succeint que els castells son cada vegada més universals i ho seran més si cap si son declarats per la Unesco patrimoni de la humanitat , cosa que tots els castellers desitgem de tot cor . De la mateixa manera les torres que s ´ han fet per tot el mon i las que es fan ens enriqueixen a tots plegats .A modus d ´ exemple en faré una petita relació , un tastet i que vagi de gust.

Segons l ´ investigador italià Gabriele Di Stasio las Torri di Uomi in Basilicata, (torres humanes) perviuen en els territoris de l ´ antic regne català de les Dues Sicílies, un estat independent i sobirà de la Itàlia Sud , que es remunta a la conquesta per part del rei català Alfons el Magnànim el 1442 .En la actualitat hi ha diverses colles de torres humanes a Itàlia, potser la més coneguda es la Colla de la Morra de la ciutat d ´ Irsina les seves torres humanes las denominen “Pizzicantò”, es tracta d ´ una torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis i a les hores es desplaça en moviment com ocorre en las Muixerangues, si be la seva peculiaritat és que giren centrífugament . hi ha una altre colla de la ciutat de Castellino del Bierfo a la província de Campobasso. Ells fan una torre humana amb l ´ ajut d ´un pal central que actua de mastel.ler i executen el seu Pizzichendò de tres pisos , també en moviment.
A Bolonya i a Napols s ´ aixecaven les anomenades Forces d ´ Hèrcules piràmides humanes així com a Bolonya i Nettuno.
Per acabar amb Itàlia cal dir que s ´ han fet altres torres humanes com “lo Scarivascio di Melfi –de quatre i cinc pisos. I las construccions de Ferrandina de tres pisos (aquesta ciutat deu el seu nom al fet d ´ haver estat fundada per el rei català Ferran I.Com aclariment cal dir que la construcció de quatre pisos disposava d ´ una dotzena d ´ homes en el primer pis, set o vuit en el segon , cinc en el tercer i tres en el quart. A Ferrandina les torres humanes es varen fer fins els anys 60 del segle XX.
A Mèxic a l ´ època d ´ Hernan Cortes 1553 ,si feien unes torres humanes que varen ser vistes a la cort espanyola quan Hernan Cortés va tornar dels seus viatges, tal com diu la crònica : “A Espanya vinieron algunos con Cortés que jugaban así de pies y muchos los vieron en la corte….Ya se subian tres hombres uno sobre el otro de pies llanos en los hombros y el postrero hacia maravillas.”(Historia dels castells .Tarragona i comarques castelleres.Jordi Morant i Clanxet.
Al poble de Erongancuaro a Mexic , el 20 de novembre es celebra la revolució mexicana i per celebrar-ho s ´ aixequen torres humanes , potser reminiscències del pasat ?.
Al Marroc , a Tetuan i Marrakech i a Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa hi ha uns gran acròbates que tenen una disciplina molt dura i fan torres humanes excepcionals.
A Eslovàquia hi ha els anomenats Sokols , que son piràmides molt semblants a les que aixequen els nostres Falconers.
A Tailàndia , els inmigrants xinesos celebren la entrada de l ´ any amb torres humanes , aixó succeeix a la ciutat Nakhon Sawan , ciutat del centre de Tailàndia.
A l ´ India , a Bombai hi ha el Janmashtani-el Govinda festival a on s ´ aixequen torres humanes i pilars , fins i tot de nou nivells , pot ser siguin els més semblants als nostres Castells , si be la seva estructura és més anàrquica i menys técnica.
Com podem observar en aquesta petita mostra ,hi ha moltes referencies castelleres arreu del mon i cada vegada que obrim les portes més enllà del nostre país en trobem de noves .

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.