GUIA PER A NO CASTELLERS , PER ANAR A PLAÇA I GAUDIR DELS CASTELLS.

Diada castellera , tothom sap el que vol dir, veurem castells,però coneguem bé tot el que passa ?.Sabem el perquè dels moviments aparentment anàrquics que succeeixen a plaça ?.
Dons bé aquesta petita guia intentarà acompanyar-vos en una diada castellera típica a la plaça de l ´ ajuntament de Figueres.

Tot comença habitualment al migdia quan les colles que participen a la diada es dirigeixen en cercavila amb els seus grallers al capdavant , a plaça. L ´ ordre de la cercavila sol ser el mateix ordre en que faran l ´ entrada a plaça , com hem dit al cap davant els grallers de la colla amfitriona , en aquest cas la Colla de Figueres, seguint -los la mainada i a continuació la resta de castellers de les altres colles , habitualment dues més.
Una vegada a plaça els caps de colla es busquen i decideixen l ´ ordre de l ´ actuació , si no s ´ ha pactat prèviament .Mentrestant tots els castellers procedeixen a enfaixar-se i col.locar-se els mocadors per protegir el cos , els canells i cap . .Enfaixats tots , les colles fan la entrada oficial a plaça amb un pilar caminant que sol ser de quatre .El caminen fins davant del balcó de l ´ ajuntament i un cop davant del balcó es fa girar una volta complerta , i és en el moment de completar el gir quan es descarrega .La música que acompanya el pilar caminant sol ser la composició anomenada “Toc d ´ entrada a plaça.”.
Efectuats els pilars , els castellers es dirigeixen al seu lloc a plaça , cada colla té un lloc determinat i la mainada de les tres colles a un altre lloc apartat i tranquil , que sol ser dins el porxo del nostre ajuntament .
La primera colla en actuar es concentra al voltant del cap de colla o el cap de pinyes , o sigui el responsable de dirigir l´ estructura del peu del castell , que sense cap mena de dubte és la part menys coneguda segurament per estar al mateix nivell visual que els espectadors .
Comença el castell : primer es situen els baixos , poden ser 1, 2, 3, 4 ,5 i darrerament en estructures molt més innovadores fins i tot 6 o 9 castellers , encara que el més habitual solen ser 2,3,4 i 5 .Situats els baixos el responsable quadra el castell , o sigui revisa que las mides entre els baixos siguin correctes i formin una estructura ben definida .Seguidament es completa l ´ equip dels baixos format per dues crosses una a cada banda del baix sota de les seves aixelles que s´ encarreguen de donar li suport , davant del baix i va l ´ agulla un casteller situat de cara al baix i que serà el seu interlocutor amb la resta del seu equip i els segons .Darrera del baix i ha el contrafort , la seva feina es la de donar pit si cal al baix , o sigui reforçar l ´ esquena del baix .El primeres mans , és un casteller que va darrera del contrafort , que té una funció mixta que és la de reforçar l ´ estructura del baix i sobre tot la de subjectar les natxes del segon .Al costat del primeres mans hi ha els laterals un a cada banda que amb el genoll subjecten i donen suport si cal a les crosses i al mateix temps collen al segon evitant les brandades i alleugerint el pes si cal .Entre els dos laterals que pertanyen als baixos que estan de costat , si situa el anomenat vent o ma i ma , la funció es la de complementar als laterals , però subjectant a dos segons diferents.
Aquesta seria la estructura bàsica de la pinya que es va completant amb diferents cordons o rengles de castellers , per augmentar la solidesa de la base , no ens oblidem dels castellers anomenats taps que tenen com a funció compactar la pinya tapen totes les escletxes que queden entre castellers als diferents cordons d aquí el seu nom.
Normalment tot aquest procés passa inadvertit per l ´ espectador o bé sembla que és produeixi caòticament i sense ordre , si bé com podem veure és tot el contrari .
Una vegada tenim la pinya formada , al seu voltant podem veure dos grups de castellers ben diferenciats: els primers son els grallers que estan amatents al castell per començar a tocar tan bon punt el castell és converteixi en un veritable intent.
Més a prop , arrenglerats darrera els castellers de pinya hi ha els castellers del tronc , pendents de l ´ ordre del cap de colla per començar a pujar .Al darrer cordó de la pinya moltes vegades hi veurem agenollat un casteller anomenat “escaleta “ ja que la seva funció és la d ´ ajudar als segons i terços a enfilar-se al damunt de la pinya.
És a l ´ ordre de segons a dalt la pinya que un seguit de castellers , tants com els que formen la estructura bàsica del castell , recordem : generalment 1,2,3,4 ó 5 , pugen fins a col.locar-se sobre les espatlles dels baixos, una vegada situats s ´ agafen entre ells i observen castells de sis i set com queda l ´ estructura .En aquest moment poden succeir dues coses :
1er.- Que no estigui correcte , i a les hores es desmunta i es refà tot el procés .
2on.-Que és consideri que està bé (ben quadrat i amb bones mides), i pugin els terços que estan pendents de l ´ ordre darrera dels segons , és en aquest instant quan pugen terços( castells de sis i set) quan les gralles inicien “El toc de castells” i el castell és un intent vàlid . La resta de castellers s ´ enfilen per aquest ordre : quarts , pis compost per el mateix nombre de castellers que els de la estructura del castell , seguits dels dosos , habitualment dos castellers excepte el cinc en el que pugen quatre , dos a l ´ estructura del tres i dos a l ´ estructura del dos , l ´ acotxador ,un casteller excepte l ´ estructura del cinc en que son dos i finalment l ´ enxaneta sempre un sol casteller(hi ha construccions molt puntuals en que pugen més d ´ un enxaneta).
Quan un intent és vàlid i s´ enlaira el castell poden succeir tres coses:
1er.- Que el castell faci figa , o sigui que el castell no es corona i cau.
2on.-El castell és carrega , l ´ enxaneta fa l ´ aleta(aixeca la ma ) i a partir d ´ aquest moment el castell cau sense completar la descarregada (cal recordar que en els castells amb pilar només és considera carregat un castell quan el pilar queda net dalt la pinya).
3er.-Castell descarregat , el castell es desmunta totalment amb tota normalitat fins a la sortida dels terços i segons.
Com hem dit anteriorment , la música del toc de castells acompanya el bastiment del castell en tot moment , però no només com a gaudiment musical per tota la plaça sinó que serveix a tots els castellers per saber en quin moment es troba la construcció del castell encara que no el vegin .La tonada té diverses parts ben diferenciades: comença amb un avís que el castell comença i tot seguit fa una altre tonada mentre puja el castell , quan està a punt de carregar-se les gralles toquen unes notes de suspens fins que es carregat i a partir d ´ aquí un so alegre que anuncia el descens .Si el castell fa llenya (cau) automàticament les gralles deixen de tocar.Com a cas especial hi ha castells en que las gralles fan sonar dues aletes .En el cinc una aleta al coronar l ´ enxaneta el tres i una altre quan corona la torre .
En el tres i quatre amb agulla(pilar) , la primera aleta sona quan és corona la estructura del castell i la segona quan el pilar queda net , es a dir quan els segons es deixen anar les mans.
Una vegada descarregat el castell el torn passa a una altre colla i tot seguit a la darrera , sempre que no hi hagi un intent desmuntat , ja que ales hores la colla intervindria entre las actuacions de la colla que actua a posteriori i la següent .
Una actuació castellera està composta habitualment per tres rondes de castells i els pilars de comiat , que poden ser conjunts de les tres colles o be per separat en el cas dels pilars superiors al de cinc. Hi ha un cas especial que és el anomenat “ pilar al balcó “ en el que desprès de carregar-se , l ´ enxaneta es enlairat mitjança’n una faixa al balcó d ´ autoritats per dos o més membres de la colla que son al balcó.
Com a cloenda de l ´ actuació castellera els grallers de las tres colles fan un seguit d ´ interpretacions conjuntes per donar color a la festa.

En quin moment s ´ inicia “el toc de castells “ ,segons el castell bastit :

Pd4….quan puja el terç.
Pd5….quan puja el terç.
Pd6….quan puja el quart.
Pd7f…quan puja el quint.

2d6….quan pugen els terços.
2d7….quan pugen els quarts.
2d8f…quan pugen els quints dalt del folre.
2d9fm.quan arranquen els sisens damunt les manilles.

3,4,4a,5 de 6…quan pugen terços.
3,4,4a,5 de 7…quan pugen terços.
3,4,4a,5 de 8…quan pugen quarts.
3,4,4a,5 de 9…quan pugen quints.
3,4 de 10………quan pugen sisens.

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.