Viure

… i personal, si és que sents curiositat.

45 anys, divorciat. Dos fills de 6 i 9 anys. Periodista, ara de tornada en un mitjà àudiovisual públic i amb un cert currículum (no gaire, però he voltat una mica, amb alguna experiència professionalment sexi). Malalt d’esclerosi múltiple -suposo que la causa del meu divorci- però no gaire. Nooo, no és contagiós. Segueixo un tractament diferent del clàssic i odiós interferon. Amb ell estic una mica millor en algunes coses i no estic pitjor en gairebé cap. En dic una “malaltia visa”, perquè és personal i intransferible. Hi ha símptomes molt comuns que jo no he tingut mai i al revés, coses que diria que em passen a mi i prou. La malaltia des de fora es nota en que camino malament; des de dins, m’hi veig borrós, em canso fàcilment i tinc problemes d’equilibri. Ni cadira de rodes ni crosses, però si em calguessin no seria més simpàtic ni més guapo ni més imbècil.

Fill de i resident a Mataró, una ciutat vulgar, lletja i txabacana. Però encantadora. No digueu a ningú que s’hi viu molt bé, guardeu-me el secret.

Disposat a conèixer gent, a distreure i a distreure’m.

Petons i abraçades.

bet