Un lio, que deia aquell
Al final, acabes creient que et fas lapitxunlio. Si t’atures a rumiar, veus que no, que ho estàs fent bé, o almenys t’ho sembla. Els dilluns també tenen coses dolentes, o almenys emmerdades, per exemple preparar-te les-pastilletes-pel-dimarts, que estaràs fora tot el dia. Quines coloraines. Hi ha les verdes i blanques, les roses, les blanques i ja no me’n recordo, però una paleta cromàtica important. Espera, i falta aquell líquid de gust tan dolent que a la farmàcia quan em van dir què era em van acollonir. És igual, m’ho foto. I més, les injeccions que em posen a la feina i les coses aquelles d’aigua salada. Al final acabaré sent un experiment? Fa uns dies, a la Vall d’Hebron, ja em van tornar a rebutjar com a cobaia una mica espavilat per provar medicaments. “Doctora, cony, deixa-m’ho provar…”